Preguntes freqüents sobre plaques solars i autoconsum

És la capacitat d'un o diversos consumidors de generar, gestionar i consumir energia en una mateixa ubicació o bé en remot, ja sigui amb o sense acumulació d'energia. Cada kWh produït i autoconsumit, és 1 kWh menys que hem de comprar a l'empresa elèctrica amb el seu corresponent estalvi en la factura elèctrica.

Els panells solars generen corrent contínua que reb l'inversor, qui la transforma en la corrent alterna que consumim a casa. 

L'energia solar generada la injectem (majoria dels casos) directament al quadre elèctric principal de la casa, de manera que si en una hora determinada estem generant 3 kWh i en consumim 4 kWh, doncs llavors els primers 3 kWh de consum vindran dels panells solars el kWh que falta per completar el consum el comprarem a l'empresa elèctrica.

I també al revés, si en una hora determinada estem generant 3 kWh, i només n'estem consumint 2 kWh, llavors la totalitat del consum vindrà dels panells solars i el kWh solar sobrant l'enviarem a la xarxa.

Per aquest kWh que enviem a la xarxa, la companyia elèctrica ens aplicarà un descompte a la factura elèctrica (compensació).

En aquelles instal·lacions d'autoconsum de menys de 100 kW de potència i que estan connectades a la xarxa interior d'algun dels consumidors associats a la instal·lació de generació, l'empresa elèctrica valoritzarà els excedents (sobrants) que enviem a la xarxa de distribució d'acord al que s'anomena mecanisme de compensació simplificat.

De l'energia produïda per la instal·lació fotovoltaica, la que no es pot autoconsumir al moment (excedents solars) anirà cap a la xarxa elèctrica i, el comptador bidireccional de la companyia comercialitzadora comptarà horàriament el total de l'energia enviada (exportada) a la xarxa de distribució.

Cada empresa comercialitzadora d'electricitat valoritza els kWh enviats a la xarxa a un preu diferent, i va sumant el seu valor durant el mes.

Al final de mes, quan rebem la factura, veurem una línia de descompte amb el valor econòmic total dels kWh enviats a la xarxa.

La factura elèctrica mai podrà ser negativa, i per tant si la instal·lació té molts excedents, pot ser que una part d'aquests no es puguin valoritzar i es perdin.

És important tenir en compte que el valor que ens donen pels excedents sempre és menor que el valor que paguem per l'electricitat consumida, i per tant la màxima rendibilitat i menor payback el tindrem sempre amb instal·lacions amb poc excedents.

Tot i així, si mirem de fer una instal·lació sense excedents, pot ser que la instal·lació resultant sigui molt petita, i per tant l'estalvi en valor absolut també serà menor.

Per tant, el més adient sempre és assolir un equilibri òptim entre rendibilitat (instal·lació petita amb pocs excedents) i estalvi (instal·lació més gran amb més excedents) que satisfaci les necessitats del client, cada client és diferent.

Si posem una bateria assolim el màxim valor per cada kWh generat, ja que valoritzem tots els kWh generats al preu que comprem l'electricitat a casa. Per assolir aquesta màxima valorització cal fer la inversió en la bateria que generalment suposa un sobrecost d'entre el 60% i el 70% respecte a la instal·lació sense bateria. Aquest sobrecost es pot reduir significativament amb els ajuts i subvencions vigents, que s'estan enfocant especialment en els sistemes d'emmagatzematge.

Per contra si no posem la bateria, els excedents que anirien a la bateria, s'enviaran a la xarxa elèctrica i seran compensats / valoritzats a un preu més baix que si els haguéssim guardat. L'avantatge de no posar la bateria és que t'estalvies aquest 60% - 70% de sobrecost.

Si pensem en comprar una bateria en termes econòmics possiblement l'amortització de la instal·lació s'allarga, però en tot cas el factor econòmic no sempre és decisiu, donat que hi ha molta gent que ens compra bateries perquè volen assolir una màxima autonomia respecte a la companyia elèctrica.

A més a més, no cal oblidar que a mesura que s'instal·lin més sistemes solars, el preu de l'electricitat en hores diürnes caurà i en les nocturnes serà més car, i per tant més rendible serà posar bateries.

Hi ha altres sistemes d'emmagatzematge per guardar els excedents. Tenim els desviadors d'excedents, els quals quan detecten que la generació solar és inferior al consum, desvien els sobrants a una resistència elèctrica ubicada a l'interior d'un acumulador d'aigua calenta, de manera que es pre-escalfa l'aigua provinent del carrer abans d'arribar a la caldera/termo i així es redueix el salt tèrmic necessari per escalfar-la.

Les bateries emmagatzemen energia en forma d'energia química i els acumuladors d'ACS en forma d'energia tèrmica.

Una altra solució per aquells que disposen d'un cotxe elèctric i possible punt de recàrrega és instal·lar un carregador de vehicle elèctric (CVE) que permeti aprofitar els excedents solars.

Una instal·lació solar, actualment té una vida provada de més de 25 anys. Pensa que una instal·lació solar no té parts mecàniques mòbils que pateixin desgast, ni fluids circulants que provoquin sobrepressions com passa amb l'energia solar tèrmica. Per tant, si la instal·lació ha estat ben dissenyada, és molt raonable que la vida útil sigui superior a 25 anys.

Els mòduls amb el temps es van degradant i van perdent capacitat de producció; tanmateix els fabricants donen una garantia mínima de producció del 80% als 25 anys; és a dir, asseguren que als 25 anys els panells solars produiran almenys el 80% del que produeixen el primer dia.

A més, els panells tenen una garantia de producte de com a mínim 12 anys contra defectes de fabricació. Existeixen solucions premium com els panells SunPower Performance que ofereixen una triple garantia de 30 anys (producte, potència i servei).

Els inversors actuals tenen una vida útil superior a 15 anys i els inversors que oferim tenen una garantia de 10 anys.

Bateria: les bateries més comunes de les instal·lacions solars són de fosfat de ferro i liti (LiFePO4) i solen tenir una garantia de 10 anys i vida útil superior a 6.000 cicles (16 anys).

Les estructures que oferim tenen per norma general una garantia de 10 anys.

A més, nosaltres com a empresa instal·ladora oferim 5 anys de garantia d'instal·lació, molt més enllà dels 2 anys obligatoris per llei que ofereixen la majoria d'empreses instal·ladores.

El millor manteniment que pot tenir la teva instal·lació solar és disposar d'un bon sistema de monitoratge que permeti saber que la teva instal·lació solar està produint correctament en tot moment.

L'única tasca de manteniment que pot ser recomanable és la de mirar de netejar els panells solars de tant en tant (fang i dipòsits d'ocells). En tot cas, només netejar els panells si l'accés és prou segur.

Generalment l'aigua de pluja ja neteja els panells donat que amb 5° d'inclinació dels panells és més que suficient perquè l'aigua retiri la brutícia dels mòduls solars. Generalment, les instal·lacions residencials tenen entre 10° i 15°.

Més que pagar per avançat un servei de manteniment que es menjarà part de l'estalvi anual, nosaltres recomanem fer un bon seguiment de la producció i en cas de necessitat contractar el nostre servei post-venda.

Actualment estem preparant una solució de monitoratge premium que permetrà fer el seguiment acurat de la producció i establir unes poques alarmes que ens alertin de qualsevol anomalia.

Les instal·lacions estàndard d'autoconsum es desconnecten automàticament durant una apagada per seguretat. La normativa obliga que les instal·lacions solars deixin de funcionar quan no detecten tensió de xarxa, per protegir els operaris que puguin estar treballant a les línies de distribució.

Si necessites cobertura davant talls elèctrics, la solució és incorporar una bateria amb funció de suport (backup). Aquesta combinació permet que la instal·lació segueixi alimentant circuits essencials de l'habitatge (nevera, il·luminació, router, alarma) fins i tot quan hi ha un tall de subministrament.

Les bateries amb backup es dimensionen segons les necessitats reals d'energia i proporcionen més independència energètica i seguretat davant imprevistos.

Si vols saber-ne més, al nostre blog t'expliquem com les plaques solars i les bateries milloren la resiliència energètica davant apagades.

Sí, hi ha solucions de backup que permeten que la instal·lació solar continuï funcionant fins i tot quan es produeix un tall de llum. Aquestes solucions combinen l'ús de bateries amb un sistema de backup que assegura que la teva instal·lació fotovoltaica pugui operar de manera autònoma, desconnectant-se de la xarxa elèctrica de forma segura.

Instal·lar un sistema de backup et dona la tranquil·litat de mantenir serveis essencials com la nevera, la il·luminació o el router funcionant durant un tall de subministrament. Avui dia les bateries són cada cop més accessibles i, a més, es poden dimensionar perquè s'adaptin a les teves necessitats reals d'energia.

Tot i que la inversió inicial és més gran, tenir un backup ofereix una major independència energètica i seguretat davant d'imprevistos. La nostra recomanació és valorar aquesta opció especialment si vius en zones on els talls de llum, encara que siguin puntuals, et poden causar inconvenients. Nosaltres podem assessorar-te per dissenyar un sistema a mida, assegurant el millor equilibri entre cost i benefici.

Un habitatge unifamiliar estàndard sol necessitar entre 8 i 12 panells de 450 W (3,6-5,4 kWp) per cobrir un consum típic de 3.500-5.000 kWh anuals. Si tens aerotèrmia, cotxe elèctric o piscina, el rang puja a 14-22 panells.

A SolarTradex dimensionem cada instal·lació segons el teu consum real i la teva projecció de futur. Analitzem factura, orientació de la teulada, ombres, hàbits i plans a mitjà termini per evitar sobredimensionar sense necessitat.

Té sentit si tens clar que en un futur consumiràs més, però hem de recordar que afegir 4 plaques més en el futur sempre tindrà un cost significativament més elevat que si les instal·les ara.

Tingues en compte que l'electrificació de la llar (aerotèrmia, cotxe elèctric, cuina d'inducció, piscina) farà créixer el teu consum elèctric els propers anys, per la qual cosa dimensionar bé l'inversor des de l'inici és una decisió rendible a llarg termini.

Si estàs planificant algun d'aquests canvis, és important explicar-nos la teva previsió abans de dimensionar la instal·lació. Pots sol·licitar el teu pressupost de plaques solars i et preparem una proposta que contempli el teu consum actual i el futur.

No, si la instal·lació es fa correctament. És una de les preocupacions més habituals abans d'instal·lar plaques solars, però amb la tècnica adequada les goteres són evitables.

Com s'ancoren els panells a la teulada: amb la broca adequada es perfora la teula per la seva part més elevada fins a arribar a la part estructural de la coberta (matxembrat o formigó). És en aquesta part estructural on se subjecten els cargols que suporten l'estructura d'alumini i els panells solars.

Les teules només són travessades pels cargols de subjecció, que porten una junta plana de goma que es prem amb una femella sobre el forat, garantint l'estanquitat necessària per evitar qualsevol possible gotera.

A més, com que tots els forats queden per sota dels mòduls —que actuen com a coberta protectora— i per la part més alta de les teules (on mai no hi corre l'aigua), els punts d'ancoratge ni tan sols es mullen.

Si la teva instal·lació solar és de fins a 15 kW, en la majoria de casos no hauràs de demanar permís de connexió.

Important: el permís sempre es sol·licita a l'empresa distribuïdora, que a Catalunya i Balears és Endesa Distribución (e-Distribución / i-DE). És un tràmit tècnic, no comercial: encara que tinguis la llum contractada amb una altra comercialitzadora (Som Energia, Holaluz, Naturgy, etc.), els tràmits de connexió passen sempre per la distribuïdora.

Tanmateix, si la teva instal·lació no es troba en sòl urbanitzat amb les dotacions i serveis bàsics que obliga la normativa urbanística, caldrà sol·licitar un estudi de connexió a l'empresa distribuïdora, que té un cost de 100 € + IVA.

A més, en aquests casos també caldrà tramitar un contracte tècnic d'accés amb l'empresa distribuïdora, que regula les condicions tècniques de connexió a la xarxa de distribució. No es tracta d'un contracte econòmic.

Les bateries virtuals són un mecanisme pel qual la comercialitzadora elèctrica gestiona els excedents solars que envies a la xarxa i t'aplica una compensació econòmica a les factures posteriors, permetent a vegades assignar els sobrants a diferents punts de subministrament.

En un primer moment semblen una idea atractiva, ja que permeten aprofitar els kWh sobrants sense invertir en una bateria física.

Tanmateix, avui dia la majoria de comercialitzadores han introduït límits importants: els imports compensats no poden superar el cost de l'energia facturada (mai hi ha saldo a favor en efectiu), i el preu al qual valoritzen els excedents està baixant progressivament per la sobreoferta solar en hores diürnes (fenomen de la «corba d'ànec»).

A més, el marc actual (RDL 7/2026) i els ajuts vigents (IRPF, CAE, FACTOR 2026 a Balears) estan potenciant especialment els sistemes amb bateria física, que aporten autonomia real i màxima valorització dels excedents.

Per tant, les bateries virtuals són una solució útil a curt termini, però a mig-llarg termini el futur de l'acumulació passarà per les bateries físiques.

Una instal·lació d'autoconsum col·lectiu és la suma de n instal·lacions individuals que comparteixen una sèrie d'infraestructures comunes: un sol projecte, un sol cablejat, un sol inversor, una sola legalització i tramitació.

Per aquest motiu caldrà signar entre tots els participants un acord de repartiment que establirà quin % de la instal·lació té cada participant.

A partir d'aquí cal entendre que compartir energia és un fenomen virtual en el qual realment no sabem on van els electrons de manera física.

Per aquest motiu, en una instal·lació d' autoconsum col·lectiu caldrà instal·lar un comptador de generació que llegirà i informarà l'empresa distribuïdora de la totalitat de l'energia generada.

L'empresa distribuïdora aplicarà els coeficients de repartiment de l'acord i imputarà a cada participant la part de generació que li correspongui. A partir d'aquí compararà la generació amb el consum llegit pels comptadors de consum de cada participant i farà el balanç corresponent, per acabar facturant a cadascú la diferència entre el seu consum i la seva generació. En cas que aquesta diferència sigui menor que 0, s'aplicaran els excedents que corresponguin.

Actualment, la distància màxima en línia recta en el pla ortogonal entre el comptador de generació i el de consum és de 5 km. Aquest límit va ser ampliat pel Reial Decret-Llei 7/2026, que va actualitzar l'anterior topall de 2 km establert pel RD 244/2019.

Es pot compartir energia tant en baixa tensió (BT) com en mitja tensió (MT).

A més del criteri de distància, també s'habilita el repartiment si els participants estan connectats a la mateixa línia de baixa tensió des del mateix centre de transformació, o si coincideixen els 14 primers dígits de la referència cadastral (edificis o parcel·les comunes).

Compartir únicament els sobrants d'una instal·lació individual no és una opció contemplada per la normativa. Quan una instal·lació és individual, l'energia excedent s'aboca automàticament a la xarxa i no es pot redirigir selectivament als veïns.

Ara bé, sí que existeixen dues vies legals perquè la teva instal·lació beneficiï també els teus veïns:

• Transformar-la en instal·lació d'autoconsum col·lectiu: en aquest cas compartiràs tota l'energia generada (l'autoconsumida i els excedents), no només els sobrants. Els percentatges de repartiment es pacten prèviament entre els participants mitjançant un acord de repartiment.
• Acollir-te a la compensació simplificada d'excedents: els sobrants s'aboquen a la xarxa i la teva comercialitzadora et descompta el seu valor a la factura. No comparteixes físicament l'energia amb veïns concrets, però contribueixes al sistema i rendibilitzes al màxim la teva instal·lació.

Orientar els mòduls a nord sempre serà la darrera opció, però si no és possible orientar-los a sud perquè no hi tenim espai, o perquè necessitem posar més potència per cobrir el consum i tampoc tenim opcions est-oest, aleshores orientarem els panells a nord sense cap mena de problema.

Cal tenir present que els panells orientats a nord a Catalunya produeixen aproximadament un 10% menys que els mòduls mirant al sud a Alemanya.

En qualsevol cas, a SolarTradex dissenyem cada instal·lació residencial aprofitant al màxim l'orientació i la superfície disponibles a la teulada.

A SolarTradex és una molt mala opció, pels següents motius:

• Estètica. Hem d'aconseguir que la FV sigui sexy i veure una casa amb els panells aixecats en una teulada inclinada de teula és just el contrari. Hi ha solucions estèticament molt cuidades com els panells SunPower Performance amb acabat full black.
• És perillós: cada cop estem vivint episodis climatològics més extrems i posar els panells elevats en una teulada inclinada el que provoca és augmentar la càrrega de vent i jugar amb foc perquè la instal·lació surti volant el dia que menys t'ho esperes.
• La Llei d'Urbanisme no ho permet, ja que caldria modificar el planejament urbanístic del municipi on s'instal·len. Només es permet instal·lar sobre la coberta de les edificacions i altres construccions auxiliars d'aquestes, incloses les pèrgoles dels aparcaments de vehicles, quan les instal·lacions no superin el metre d'alçada des de la coberta plana o, en cas de coberta inclinada, quan els captadors o els panells s'hi ubiquin adossats en paral·lel.

Si volem maximitzar la generació solar, avui en dia és molt més rendible i segur instal·lar un parell de panells solars més en disposició coplanar mirant a l'est o oest, ja que el preu dels panells solars ha baixat molt significativament i el cost de l'estructura també serà més econòmic.

Possible sí que ho és, intel·ligent no. Si et vols desconnectar hauràs de dimensionar la instal·lació per garantir com a mínim una autonomia de 3 dies, i això significa haver de fer la instal·lació més gran i posar bateries prou grans com per emmagatzemar energia durant 3 dies.

A més, hauràs d'instal·lar un grup electrogen de suport per si, per exemple, a l'hivern estem una setmana amb mal temps sense poder carregar les bateries.

Evidentment això és molt més car que posar una instal·lació d'autoconsum amb suport de la xarxa.

A més, tenir una instal·lació aïllada suposa estar sempre pendent dels consums i de la càrrega de la bateria, i això va en contra del confort: no pots arribar a casa i posar la climatització com i quan vulguis, ni tampoc desconnectar sense preocupacions.

És una pregunta molt habitual que es fa qui es planteja posar plaques solars a casa, i la resposta és que sí, tret de casos excepcionals. Els panells fotovoltaics més comuns avui al mercat estan fabricats complint una normativa específica de resistència a grans impactes sobre els vidres.

Són vidres trempats, processats tèrmicament per obtenir una major resistència que la dels vidres convencionals. Han de passar uns assajos d'impacte de calamarsa (Hail test, en anglès) que, segons la norma IEC 61215, han de suportar impactes de boles de gel de diferent diàmetre i a diferents velocitats.

Ara bé, cada cop estem vivint episodis climatològics més extrems, i això fa que no es pugui garantir que si cau calamarsa de mida més gran o a més velocitat de l'habitual, els panells no es puguin trencar. Un exemple va ser la històrica pedregada de la tarda del 30 d'agost de 2022 al Baix Empordà (Catalunya), amb pedres de fins a 10 cm de diàmetre.

En aquest sentit, hi ha solucions premium com els panells SunPower Performance, certificats per resistir impactes de calamarsa de fins a 45 mm de diàmetre, molt per sobre de l'estàndard del mercat (25 mm).

El més recomanable és assegurar la instal·lació solar més enllà de la mateixa assegurança de la casa, contra aquests episodis extrems de vent i/o calamarsa.

En cas de desastres d'aquest tipus, sovint l'assegurança tampoc cobrirà si hi ha una declaració de zona catastròfica per part del Govern; en aquest cas serà el Consorci de Compensació d'Assegurances qui se'n farà càrrec. Tot i així, perquè això passi és necessari tenir contractada una assegurança.

Els terrats de les comunitats no són d'ús privatiu del veí de l'últim pis, sinó que pertanyen a la comunitat. La normativa a seguir depèn del territori:

A Catalunya (Codi Civil Català):

• Tant per a instal·lacions d'ús individual com comunitari en coberta comuna, cal demanar permís a la comunitat.
• El propietari ha de convocar junta, incloure la sol·licitud a l'ordre del dia i obtenir l'aprovació per majoria simple dels assistents.

A les Balears (Llei de Propietat Horitzontal estatal):

• Autoconsum individual en zona privativa (terrassa pròpia, pati privat): no requereix permís ni comunicació.
• Autoconsum individual en coberta comuna: n'hi ha prou amb una comunicació prèvia al president de la comunitat (art. 17.5 LPH). No cal convocar junta.
• Autoconsum col·lectiu: requereix l'aprovació d'un terç dels propietaris que representin un terç de les quotes de participació (art. 17.2 LPH).

En tots dos casos, els llindars estan dissenyats per facilitar la transició energètica i evitar que iniciatives individuals o col·lectives quedin bloquejades. Pots veure exemples reals als nostres projectes d'autoconsum col·lectiu. Si necessites ajuda per preparar la proposta a presentar a la junta o el model de comunicació, contacta amb el nostre equip: t'acompanyem en tot el procés.

La llei de l'IVA permet aplicar un 10% d'IVA a les obres de renovació i reparació.

Una instal·lació solar fotovoltaica es podrà considerar com una obra de renovació o reparació si, i només si, es compleixen totes aquestes condicions:

• El destinatari de l'obra és qui utilitza l'habitatge per a ús particular o una comunitat de propietaris d'habitatges.
• El destinatari no pot actuar com a empresari o professional.
• La construcció de l'habitatge ha finalitzat com a mínim dos anys abans.
• El cost de compra dels materials per part de l'instal·lador no supera el 40% del cost final de l'obra.

Per aquest motiu, sempre demanem una declaració signada als nostres clients per poder aplicar aquest 10%.

Aquest 10% d'IVA és compatible amb altres avantatges fiscals i ajuts vigents com les deduccions de l'IRPF, el sistema CAE i altres convocatòries de subvencions vigents.

Per últim, també podem aplicar un 10% d'IVA als autopromotors (particulars que construeixen o rehabiliten el seu propi habitatge).

En fotovoltaica, com a la vida real, la mida no és el més important…

El que realment marca la diferència és l'eficiència, que és la relació entre la potència del panell i la seva superfície (W/m²). Un panell de més potència i mida gran pot resultar menys eficient que un altre de més petit si la relació W/m² és més alta.

Com més eficient sigui el panell, més kWp podràs instal·lar en una superfície determinada, cosa especialment important en teulades amb espai limitat.

Els panells amb els quals treballem a SolarTradex se situen al segment alt d'eficiència del mercat, cosa que garanteix aprofitar al màxim cada metre quadrat de la teva coberta.

I si busques la màxima eficiència disponible, hi ha solucions premium com els panells SunPower Performance, amb eficiència superior al 22,5% i una triple garantia de 30 anys (producte, potència i servei).

pagar pràcticament el doble pels panells i possiblement no pagui la pena.

Una ombra permanent encara que sigui només sobre una part d'un panell té una afectació força significativa sobre la producció del camp solar.

Els panells solars s'uneixen en cadenes (o strings) de la mateixa manera que dins d'un panell solar les diferents cèl·lules solars també s'uneixen en 3 o 4 cadenes les quals s'uneixen al capdamunt del panell (actualment hi ha panells que la unió es fa a la part central).

Aquestes cadenes les podem imaginar com canonades per on circula aigua. Si tenim una ombra que només afecta una cèl·lula, resultarà que no circularà (aigua) per totes les cèl·lules que estiguin connectades en cadena dins del panell.

I si aquest panell té 4 cadenes, doncs només arribarà el 75% de l'aigua al capdamunt del panell, i aquest panell només passarà el 75% de l'aigua al següent panell connectat en cadena i per tant al final de la cadena només arribarà el 75% de l'aigua i tot per culpa d'una sola cèl·lula.

Resumint, totes les ombres són importants i per això convé minimitzar-les encara que semblin petites o que només afectin una part d'un sol panell. Hi ha panells amb dissenys específics que minimitzen aquest problema, com els panells SunPower Performance, que utilitzen cèl·lules tallades a un terç i circuits en paral·lel per reduir l'impacte de les ombres al mínim.

Fer una instal·lació amb microinversors pot ser una molt bona opció si tens ombres significatives a la teva instal·lació.

Treballar amb microinversors permet que les ombres sobre alguns panells no afectin la resta; tanmateix, si no tens ombres, pagaràs un sobrepreu per la instal·lació i aquesta treballarà igual de bé que sense microinversors.

Si instal·les microinversors i se n'espatlla un, no perdràs la totalitat de la producció com sí que passaria si treballes amb un sol inversor; però, en canvi, tindràs moltes més possibilitats que se t'espatlli un inversor que si treballes amb un sol inversor central.

A més, si se t'espatlla un microinversor, hauràs de pujar a la teulada per reparar-lo i desmuntar el panell corresponent, per la qual cosa el cost de reparació/substitució serà molt més elevat.

Una alternativa als microinversors per gestionar ombres són els panells SunPower Performance, que utilitzen cèl·lules tallades a un terç i circuits en paral·lel per minimitzar l'impacte de les ombres sense necessitat d'instal·lar microinversors.

Les plaques solars SunPower Performance es distingeixen per la seva tecnologia avançada i la seva construcció robusta. Les seves característiques clau inclouen:

• Tecnologia de cèl·lules TOPCon tipus N: utilitzen silici dopat amb fòsfor, amb una capa especial que redueix les pèrdues d'energia.
• Disseny de cèl·lules tipus teula (Shingled): les cèl·lules se superposen per aprofitar al màxim la superfície del panell i, en cas d'ombra parcial, el panell continua produint energia en altres àrees.
• Unions flexibles: eviten que les cèl·lules es trenquin o es formin microfissures, un problema comú en altres panells causat pels canvis de temperatura.
• Construcció vidre-vidre: els fa extremadament resistents a l'impacte del calamarsa, la humitat i el foc. A més, permet la generació d'energia per ambdues cares (bifacial).

SolarTradex és instal·lador certificat SunPower. Descobreix totes les prestacions de les nostres

Un dels principals problemes dels panells solars convencionals és que una ombra parcial pot reduir dràsticament la producció de tot el panell. Els panells SunPower Performance minimitzen aquest efecte gràcies a la seva arquitectura de cèl·lules shingled (tipus teula).

Com funciona l'avantatge shingled:

En un panell convencional, les cèl·lules estan connectades en sèrie mitjançant busbars i bypass diodes agrupats per blocs grans. Si una cèl·lula queda ombrejada, tot el seu bloc cau al mínim. Pots perdre fins a un 60-70% de producció amb una ombra petita.

En un panell SunPower Performance, les cèl·lules estan disposades en tires superposades (shingles) amb bypass molt més segmentats. Quan una part del panell queda ombrejada:

• Només es perd la producció de la zona concreta afectada per l'ombra.
• La resta del panell continua produint a plena capacitat.
• La pèrdua global es limita a l'àrea realment ombrejada, i no al panell sencer.

Aquesta arquitectura fa que els SunPower Performance siguin especialment recomanables en cobertes amb obstacles (xemeneies, antenes, edificacions adjacents) o amb ombres horàries parcials, on altres marques veurien caure el seu rendiment significativament.

Consulta totes les prestacions a la nostra pàgina de panells SunPower Performance.

Els panells SunPower Performance estan coberts per una garantia de 30 anys, una de les més sòlides del sector solar. Inclou tres cobertures complementàries:

• Producte: cobreix qualsevol defecte de fabricació, materials o mà d'obra durant 30 anys.
• Rendiment: SunPower garanteix el manteniment del rendiment al llarg de les tres dècades, molt per sobre de la mitjana del mercat gràcies a la baixa taxa de degradació anual del panell.
• Servei: cobertura extensa per a la reparació i reemplaçament de panells, amb gestió àgil del procés en cas necessari — quelcom que les garanties estàndard d'altres marques no inclouen.

Les dades avalen la fiabilitat: és 100 vegades més probable retornar un panell solar convencional que un panell SunPower Performance. Això es tradueix en tranquil·litat total per al propietari durant dècades.

Consulta el detall a la nostra pàgina de plaques solars SunPower.

Sí, la inversió inicial en panells SunPower Performance és superior a la d'un panell convencional. Tanmateix, si s'analitza el cost real per kWh generat al llarg de tota la vida útil, els SunPower Performance solen resultar més rendibles. Aquests són els factors que compensen la diferència:

• Més producció per m²: produeixen més energia en la mateixa superfície de coberta, cosa que es tradueix en més kWh per euro invertit.
• Menor degradació anual: mantenen el seu rendiment durant molt més temps que la mitjana del mercat.
• Garantia de 30 anys (producte, rendiment i servei): la més completa del sector, sense costos ocults en cas de substitució.
• Millor comportament amb ombres parcials: aprofiten cobertes amb obstacles on altres panells perdrien molta producció.
• Durabilitat extrema gràcies a la construcció vidre-vidre, resistent al calamarsa, humitat i foc.

En resum: pagues més al principi, però obtens més energia durant més anys i amb més tranquil·litat. Descobreix per què triem aquesta tecnologia a la nostra pàgina de panells SunPower Performance.

Les plaques solars SunPower Performance ofereixen una resistència meteorològica extrema, molt per sobre dels estàndards habituals del sector. La seva construcció vidre-vidre i l'encapsulant POE els atorguen una durabilitat excepcional davant de les condicions més adverses:

• Calamarsa: certificats per suportar impactes de fins a 45 mm de diàmetre, més del doble de la mitjana del mercat.
• Ambients agressius: altament resistents a la pols, la sorra i la boira salina, ideals per a zones de costa com les Balears o el litoral català.

Aquesta durabilitat està avalada per la garantia de 30 anys del fabricant. Consulta totes les prestacions a la nostra pàgina de plaques SunPower Performance.

Sí. Segons el Decret 192/2023, Article 6, per a totes les instal·lacions fotovoltaiques que requereixin un projecte d'enginyeria (potència superior a 10 kWn), és obligatori que el titular disposi d'un contracte de manteniment en vigor.

Complir amb aquesta normativa és crucial no només per evitar sancions, sinó per assegurar el bon funcionament i la seguretat de la instal·lació al llarg de tota la seva vida útil.

A SolarTradex oferim plans de manteniment d'instal·lacions solars adaptats a la normativa vigent, amb revisions periòdiques i gestió completa de la documentació legal.

Com a mínim s'ha de fer el servei de neteja i la comprovació visual de l'estructura un cop l'any, per garantir l'eficiència de la instal·lació i complir amb els requisits de manteniment preventiu exigits per la normativa.

En entorns d'alta contaminació —com la proximitat a la costa, zones industrials o àrees amb molta pols agrícola— la freqüència pot augmentar a semestral per mantenir el màxim rendiment dels panells.

Recomanem sempre com a servei mínim:

• Neteja dels panells per garantir la producció òptima.
• Comprovació visual de l'estructura, amb emissió del corresponent informe de visita.
• Monitorització contínua de la instal·lació: en cas de detectar una avaria o una caiguda de rendiment, ens desplacem per fer el diagnòstic sense cost afegit.

Aquest servei mínim cobreix els requisits legals del Decret 192/2023 i assegura la vigència del contracte de manteniment necessari per a instal·lacions de més de 10 kWn.

En condicions normals de brutícia (pols i terra), la manca de neteja pot generar una pèrdua mitjana d'eficiència d'entre el 5% i el 10% de la producció anual. Quan la brutícia s'acumula durant llargs períodes, les pèrdues poden ser molt més substancials.

Amb un servei de neteja professional es recupera pràcticament tot aquest percentatge, per la qual cosa el cost del servei es tradueix en un guany d'energia que s'amortitza ràpidament.

El preu del servei és personalitzat i es calcula en funció de la potència total (kWp) de la instal·lació, així com de l'abast del contracte (visites anuals, monitorització, incidències cobertes).

Cada instal·lació té característiques úniques —ubicació, exposició a la contaminació, tipus d'estructura— que influeixen en la proposta econòmica. Descobreix exemples reals del nostre servei d'autoconsum industrial.

Un contracte de manteniment per a plaques solars industrials inclou garanties específiques que van més enllà de la simple neteja i revisió. Aquestes són les cobertures habituals:

• Manteniment preventiu: visites periòdiques programades per a la neteja, comprovació visual d'estructura i components, i informe tècnic detallat.
• Monitorització contínua: seguiment remot del rendiment de la instal·lació les 24 hores del dia. Qualsevol caiguda anòmala de producció activa un avís automàtic.
• Diagnòstic d'avaries sense cost afegit: si la monitorització detecta un problema, el nostre equip es desplaça per fer el diagnòstic inclòs al contracte.
• Temps de resposta garantits: compromís d'intervenció en un termini definit segons la gravetat de la incidència.
• Preservació de garanties de fabricant: el manteniment professional documentat assegura la vigència de les garanties de panells, inversors i estructura.

Les reparacions específiques i substitucions de material se solen pressupostar a part, tret que estiguin cobertes per la garantia del fabricant que gestionem nosaltres.

El termini contractual estàndard per instal·lar unes plaques solars és de fins a 90 dies des de la signatura del contracte fins a la finalització de la instal·lació a la teva teulada. Aquest marge cobreix totes les fases del projecte executiu, no només la part visible a l'obra.

Fases incloses als 90 dies:

• Estudi tècnic i projecte: visita, dimensionament i elaboració del projecte d'enginyeria.
• Tramitació administrativa: sol·licitud de llicència municipal, ICIO, comunicat d'obra i altres permisos requerits per l'ajuntament.
• Compra i logística de materials: comanda de panells, inversor, estructura i components segons el projecte aprovat.
• Execució de la instal·lació: la part visible del procés. En obra, la instal·lació es completa en 1 a 3 dies laborables en la majoria de projectes residencials.

Els 90 dies són el marge màxim contractual que ens permet absorbir possibles retards externs (respostes de l'ajuntament, terminis de fabricació de materials, etc.). En molts casos el procés es completa abans.

Nota: la legalització posterior (registre davant la distribuïdora elèctrica, RITSIC, RAC) és una fase addicional que depèn d'organismes externs i no està inclosa en aquest termini contractual.

Sí, forma part del nostre servei clau en mà. Ens encarreguem de tota la tramitació tècnica i administrativa perquè tu només hagis de decidir quan comencem.

Legalització de la instal·lació:

• Butlletí elèctric i certificat d'instal·lació
• Registre RITSIC
• Registre d'autoconsum davant la comunitat autònoma
• Activació de la compensació d'excedents amb la teva comercialitzadora
• Tràmits amb la distribuïdora elèctrica

Estudi i gestió d'ajuts aplicables:

• Deducció de l'IRPF (fins al 60% amb doble Certificat d'Eficiència Energètica)
• Bonificació de l'IBI (fins al 50% durant 3-5 anys segons l'ordenança municipal)
• Bonificació de l'ICIO (fins al 95% de l'impost sobre construccions)
• Programes autonòmics i municipals puntuals

Analitzem els ajuts disponibles al teu cas concret i t'indiquem quins requisits i documentació necessites per sol·licitar-los.

La principal diferència entre tots dos tipus de carregador per a cotxe elèctric és la potència. Els CVE (Carregador de Vehicle Elèctric) d'ús domèstic s'han estandarditzat en dos valors:

• Monofàsic: potència màxima de 7,4 kW.
• Trifàsic: potència màxima de 22 kW.

La majoria de models del mercat ofereixen les opcions de 7,4 kW, 22 kW, o bé 22 kW adaptable a 7,4 kW. Aquesta flexibilitat permet ajustar el carregador a la instal·lació elèctrica de cada habitatge.

L'elecció depèn del tipus d'instal·lació elèctrica que tinguis a casa i del model de cotxe elèctric:

• Si tens instal·lació monofàsica: obligatòriament hauràs d'instal·lar un carregador monofàsic. No hi ha alternativa.
• Si tens instal·lació trifàsica: pots instal·lar tant un carregador monofàsic com trifàsic. Aquí és on entra la valoració tècnica.

Factors a tenir en compte si la teva instal·lació és trifàsica:

• Potència i velocitat de càrrega: els carregadors trifàsics permeten més potència, la qual cosa redueix el temps de càrrega. Però necessites disposar de la potència contractada suficient.
• Potència mínima disponible: els carregadors monofàsics requereixen entre 1,4 i 2,3 kW segons el cotxe. Els trifàsics n'exigeixen entre 4,1 i 6,9 kW mínims.
• Compatibilitat del cotxe: els vehicles també són monofàsics o trifàsics segons el model. Un carregador trifàsic alimentant un cotxe monofàsic veurà la seva potència màxima reduïda de 22 kW a 7,4 kW — no aprofitaràs el trifàsic.

Encara tens dubtes sobre quin carregador et convé? Sol·licita un pressupost personalitzat i el nostre equip tècnic t'assessora sense compromís.

La potència real de càrrega vindrà definida per tres factors (sempre que el vehicle elèctric ho permeti):

• La potència del carregador: CVE monofàsic fins a 7,4 kW, CVE trifàsic fins a 22 kW.
• La potència contractada amb la companyia elèctrica.
• La potència disponible, que depèn de la potència contractada i del que ja estigui consumint la casa. Per exemple, amb una potència contractada de 5 kW i un consum simultani de 3 kW, la potència disponible per carregar serà de 2 kW.

El CVE es pot configurar manualment per limitar la potència de càrrega, però estar pendent de no superar la potència contractada resulta molt incòmode en el dia a dia.

Per aquest motiu instal·lem un mesurador extern que es comunica amb el CVE per autogestionar la potència disponible i utilitzar la màxima fins al límit marcat: és el balanceig automàtic de càrregues. El carregador ajusta la seva potència en temps real segons el que la casa estigui consumint, sense que t'hagis de preocupar de res.

A més, aquest sistema és especialment rendible quan el carregador es combina amb una instal·lació de plaques solars: recarregaràs el cotxe amb energia solar pròpia sense talls ni baixades manuals.

Una opció és tenir una potència disponible superior al conjunt de potències màximes dels CVE existents a la instal·lació. Aquesta opció requereix que la potència contractada sigui elevada (si la companyia ho permet) i, per tant, un cost de manteniment elevat.

La segona opció és limitar la potència de cada carregador per assegurar que no se superarà la potència disponible. Aquesta opció limita la càrrega dels vehicles i mai s'aprofita la potència màxima dels CVE.

L'última opció és instal·lar un mesurador d'energia que es comuniqui amb el CVE principal i que aquest gestioni automàticament la potència disponible total entre els carregadors en funcionament. D'aquesta manera no s'ha de contractar més energia de la necessària (si no es vol) i els CVE funcionaran a la màxima potència disponible en funció dels CVE que estiguin en ús.

Aquesta última opció és especialment recomanable en solucions integrals d'autoconsum residencial, on el balanceig intel·ligent permet aprofitar al màxim l'energia solar generada.

Sí, hi ha CVE que ho permeten. Aquests carregadors necessiten llegir el consum actual a través d'un mesurador extern (el mateix que s'utilitza per al balanceig de càrregues) i ajusten la càrrega per aprofitar exclusivament l'energia excedentària disponible, respectant les limitacions mínimes i màximes de càrrega del vehicle connectat.

D'aquesta manera, es minimitza al màxim l'excedent abocat a la xarxa. Amb una limitació important: si l'excedent és molt baix, el carregador no podrà utilitzar-lo. Per exemple, amb 1,3 kW d'excedents, el CVE no podrà injectar-los al vehicle, ja que no són suficients perquè aquest permeti iniciar la càrrega.

Aquest mode de funcionament habilita dues modalitats de gestió d'excedents solars:

• Només excedents solars: el vehicle únicament es carrega amb l'energia sobrant de les plaques.
• Mix xarxa + excedents: combinació d'energia de la xarxa i d'excedents solars, amb el percentatge definit prèviament per l'usuari.

Aquesta combinació és compatible amb els ajuts i subvencions vigents per a instal·lacions d'autoconsum amb mobilitat elèctrica.

Els CVE d'ús domèstic es configuren a través de l'app de la marca. La configuració inicial es realitza mitjançant Bluetooth, i el client propietari del carregador té accés complet per modificar els paràmetres en funció de les seves necessitats.

A més, la majoria de CVE permeten connexió a internet per gestionar remotament funcions com:

• Programació de càrregues per franges horàries.
• Inici i aturada manual de les càrregues.
• Modificació de la potència màxima del carregador.

No, la connexió a internet no és imprescindible per al funcionament bàsic. Només resulta necessària si vols modificar paràmetres de gestió remota, com per exemple:

• Iniciar i aturar la càrrega de manera remota.
• Programar horaris de càrrega.
• Gestionar usuaris (donar accés mitjançant targetes RFID, etc.).

Sí, la majoria de CVE domèstics permeten programar horaris de càrrega des de l'app del fabricant. Aquesta funcionalitat és especialment útil per aprofitar les tarifes elèctriques més barates, habitualment en franges nocturnes.

Els models més complets permeten:

• Configurar franges setmanals personalitzades (per exemple, carregar només de 00 h a 07 h).
• Programar dies específics (feiners sí, caps de setmana no).
• Definir la potència màxima de càrrega durant cada franja.

La programació es pot fer localment via Bluetooth o de manera remota si el carregador té connexió a internet.

Instal·lar un carregador per a cotxe elèctric en una plaça de pàrquing comunitari té dues opcions principals, ambdues tècnicament viables:

1. CVE connectat directament al comptador del teu habitatge: si hi ha accés des del pàrquing fins al teu pis, s'instal·la una derivació individual. La canalització fins a arribar a la plaça pot ser individual o col·lectiva (preinstal·lació comunitària), en funció del que decideixi la comunitat de veïns.
2. Subquadre de proteccions des del comptador del pàrquing: s'instal·la un subquadre comú des del qual surten derivacions individuals per a cada CVE de les places del pàrquing. Cada usuari té el seu propi comptador de consum i factura independent.

L'elecció depèn de la infraestructura de l'edifici, del nombre de veïns interessats i de l'acord comunitari.

Aquestes opcions són perfectament combinables amb una instal·lació d'autoconsum col·lectiu a la comunitat: els excedents solars generats a la coberta poden alimentar els CVE del pàrquing, maximitzant l'estalvi de tots els veïns.

La forma més pràctica de facturar l'energia consumida en carregar des del comptador de la comunitat és instal·lar un mesurador homologat MID (Measuring Instruments Directive) a cada CVE. Aquest mesurador registra amb precisió el consum individual de cada usuari.

A partir d'aquí, la facturació es gestiona a través d'una plataforma administrada per la mateixa comunitat, que permet emetre càrrecs:

• Per sessió de càrrega: cada usuari paga el que consumeix a cada recàrrega.
• A final de mes: s'agrupa el consum total i es factura al veí corresponent.
• Combinat amb tarifa fixa: quota mensual + consum variable.

Aquest sistema garanteix transparència total i evita conflictes entre veïns, ja que cada usuari paga exclusivament per l'energia que ha consumit.

La facturació als usuaris es gestiona a través d'una plataforma dedicada a aquesta finalitat. Existeixen diferents plataformes al mercat, cadascuna amb configuracions específiques segons el tipus d'ús previst:

• Ús privat: només hi tenen accés els usuaris habituals del punt de recàrrega (per exemple, veïns d'una comunitat o empleats d'una empresa).
• Ús públic: la plataforma s'obre a qualsevol persona registrada, funcionant com un punt de recàrrega accessible a tercers.

Segons la plataforma escollida, es pot configurar:

• Quins usuaris tenen accés al CVE (mitjançant RFID, app o PIN).
• Tarifes personalitzades per usuari o grup (per exemple, preu reduït per a veïns, preu estàndard per a visites).
• Horaris de disponibilitat (ús 24/7 o restringit a franges concretes).

Sí, existeixen diverses vies per reduir el cost d'instal·lar un carregador per a cotxe elèctric a casa. Aquests són els principals ajuts i avantatges fiscals disponibles:

• Deducció a l'IRPF del 15% (RDL 7/2026): pots deduir el 15% del cost de la instal·lació del punt de recàrrega, sobre una base màxima de 4.000 € — fins a 600 € d'estalvi fiscal. Aquesta deducció és independent i acumulable amb les deduccions per instal·lació fotovoltaica o aerotèrmia.
• Programes estatals de mobilitat elèctrica (Pla MOVES i successors): ajuts directes per a la instal·lació de punts de recàrrega, amb quanties variables segons el tipus d'instal·lació i la ubicació.
• Programes autonòmics i municipals: a Catalunya i les Balears existeixen convocatòries específiques per a mobilitat elèctrica, a més de possibles bonificacions a l'IBI municipal per a habitatges amb punt de recàrrega instal·lat.

La combinació més rendible és instal·lar el carregador juntament amb plaques solars, ja que a més dels ajuts específics del carregador es pot accedir als ajuts i subvencions de l'autoconsum. Consulta el detall de cada via i comprova quines són compatibles entre si a la nostra pàgina d'ajuts.

A SolarTradex ens encarreguem de tota la gestió administrativa: tu només has de signar. Aquests són els tràmits i costos aproximats segons el territori.

Tràmits a Catalunya

• Comunicat previ d'obra (municipal): declara l'inici de la instal·lació a l'ajuntament.
• ICIO (Impost sobre Construccions): 4% del PEM (Pressupost d'Execució Material, sense IVA ni taxes). La majoria d'ajuntaments apliquen bonificacions de fins al 95% — la sol·licitem nosaltres juntament amb el comunicat.
• Taxa de llicència municipal: aproximadament 1,5% del PEM. Varia segons l'ajuntament; alguns no la cobren.
• Dipòsit de gestió de residus: alguns ajuntaments el cobren (pocs casos) i sol ser retornable. El gestionem nosaltres.
• Comunicat d'obra diferit: només en municipis amb normativa específica o zones catalogades. Actualment el requereixen: Barcelona, Badalona, L'Hospitalet de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Sabadell, Girona, Tarragona i Reus.
• RITSIC (Registre d'Instal·lacions Tècniques de Seguretat Industrial de Catalunya): 34,15 € a càrrec del client.
• RAC (Registre d'Autoconsum): sense cost. Ja s'abona amb el RITSIC.
• Obertura del centre de treball: sense cost.

Tràmits a les Balears

• Registre d'instal·lacions de producció d'energia elèctrica: gratuït fins a 15 kWn. Per sobre d'aquesta potència: 46,76 €. Ampliacions, incorporació de bateria o modificacions d'instal·lacions existents: també 46,76 €.
• La resta de tràmits municipals (llicència, ICIO, comunicat d'obra) segueixen la mateixa lògica que a Catalunya, amb les quanties definides per cada ajuntament.

Certificat energètic (CEE) per a la desgravació de l'IRPF

Si vols aplicar la deducció de l'IRPF, necessites doble certificació CEE (un de previ amb màxim 2 anys d'antiguitat i un altre de posterior a l'obra).

Ho fem nosaltres? Sí. Tot el procés administratiu (permisos, altes, registres, sol·licitud de bonificacions) el gestiona el nostre equip. Tu reps la teva instal·lació en marxa i legalitzada.

Els terminis depenen del tipus d'ajut, i amb el nou marc del RDL 7/2026 el sistema s'ha simplificat. La deducció de l'IRPF s'aplica a la declaració de la Renda de l'any següent a la instal·lació (efecte immediat en presentar la declaració). El sistema CAE és l'ajut més ràpid, ja que s'aplica com a descompte immediat al pressupost, abans de començar les obres.

La convocatòria FACTOR 2026 a Balears es resol per estricte ordre d'arribada; després de la concessió i la justificació de la instal·lació, el Govern fa el pagament. La bonificació de l'IBI municipal depèn de cada ajuntament i sol aplicar-se a partir de l'exercici fiscal següent a la sol·licitud.

Pel que fa a les subvencions NextGeneration convocades el 2021-2022, encara hi ha expedients pendents de resolució o cobrament a causa de la sobrecàrrega administrativa. Si tens un expedient NextGeneration pendent, et poden ajudar els nostres articles sobre com cobrar la subvenció de la teva instal·lació solar i sobre la història dels ajuts Next Generation.

Si estàs pensant a fer una transició energètica a casa teva durant el 2026, és fonamental conèixer les deduccions a l'IRPF introduïdes pel RDL 7/2026. Aquests ajuts estan dissenyats per premiar qui redueix dràsticament la seva dependència dels combustibles fòssils.

Sí, pots deduir part de la inversió en la teva instal·lació solar. La quantia depèn de dos factors clau:

• El tipus d'habitatge: pis en edifici residencial (deduccions del 10% al 40%) o habitatge unifamiliar (del 20% al 60%).
• Si l'actuació aconsegueix reduir un 30% el consum d'energia primària no renovable (acreditat amb Certificat d'Eficiència Energètica, CEE), accés als trams alts (40% en pis, 60% en unifamiliar).

L'estratègia guanyadora

Per accedir a les deduccions màximes, la via més habitual és combinar instal·lació fotovoltaica amb aerotèrmia: la substitució de la caldera de gas garanteix superar el llindar del 30% i activar el tram alt de deducció. A més, si hi afegeixes un carregador per a vehicle elèctric, sumes un 15% addicional de deducció independent.

Doble titularitat: doble deducció

Si l'habitatge té dos propietaris, la deducció es pot aplicar per partida doble dividint entre 2 el pressupost de l'actuació. És a dir, cada propietari pot deduir fins al màxim permès segons el tipus d'habitatge i actuació, duplicant l'estalvi fiscal total.

Sí, són perfectament compatibles i es poden sumar en un mateix projecte. De fet, aprofitar tots dos incentius de forma conjunta és l'estratègia més rendible segons el nou marc del RDL 7/2026.

Quan es fa una rehabilitació energètica profunda, com per exemple combinar la instal·lació de plaques solars amb la substitució d'una caldera de gas per un sistema d'aerotèrmia, el client pot accedir als dos beneficis alhora:

• Deducció a l'IRPF: aquesta integració tècnica permet superar el llindar del 30% de reducció de consum d'energia primària no renovable, cosa que et catapulta als trams màxims de deducció fiscal, podent-te deduir un 40% (en pisos d'edifici residencial) o un 60% (en habitatges unifamiliars) al teu IRPF.
• Descompte directe pels CAE: de forma paral·lela i addicional a la teva declaració de la renda, la instal·lació de l'aerotèrmia genera Certificats d'Estalvi Energètic (CAE) que ara estan potenciats per un nou coeficient multiplicador. El valor econòmic d'aquests certificats permet que l'instal·lador apliqui un descompte directe al pressupost inicial que se't presenta.

Consulta el detall a la nostra pàgina d'ajuts i subvencions per a plaques solars.

Instal·lar només plaques solars sol quedar-se al tram del 20%. Per assolir la reducció del 30% de consum exigida per als trams més alts, les millors vies són:

• Fotovoltaica + Aerotèrmia: Canviar la teva caldera de gas per aerotèrmia i afegir plaques solars garanteix superar el 30% d'estalvi. A més, et dóna accés als descomptes directes del sistema de Certificats CAE.
• Si ja tens calefacció elèctrica: En aquestes llars, instal·lar plaques solars sol ser suficient per si sol per aconseguir aquest 30% de reducció i saltar a la deducció màxima.
• Afegir un carregador: Sumar un punt de recàrrega al projecte sempre aporta un 15% de deducció extra independent.

El requisit tècnic fonamental per poder aplicar aquestes deduccions a l'IRPF és disposar de la justificació tècnica oficial corresponent a cada tipus d'actuació, a més que l'habitatge no pot estar afectat a cap activitat econòmica.

Aquesta justificació s'articula a través de certificats oficials i el compliment d'uns llindars mínims de millora:

1. Certificats d'Eficiència Energètica (CEE): Són imprescindibles per justificar les deduccions vinculades a l'eficiència i reducció de consum de l'habitatge o edifici:

• Per a la reducció de demanda: El CEE ha d'acreditar que l'obra ha aconseguit disminuir com a mínim un 7% la demanda de calefacció o refrigeració.
• Per a la millora del consum primari: El CEE ha de demostrar que s'ha aconseguit reduir un 30% el consum d'energia primària no renovable, o bé, assolir una etiqueta de qualificació

La reducció del 30% es refereix específicament a la disminució del consum d'energia primària no renovable de l'habitatge o edifici.

Tot i que la normativa no detalla la fórmula matemàtica exacta, el càlcul i l'acreditació oficial es fan de manera obligatòria mitjançant els Certificats d'Eficiència Energètica (CEE). Aquest certificat tècnic compara l'estat previ i posterior de l'habitatge per justificar l'accés a les deduccions del 40% (habitatges individuals) o del 60% (edificis complets).

Nota: La deducció també s'aplica si el CEE demostra que, després de l'obra, s'ha assolit una qualificació energètica amb etiqueta A o B.

Les anàlisis tècniques assenyalen que una actuació integral, com combinar plaques fotovoltaiques amb la substitució d'una caldera de gas per aerotèrmia, pràcticament garanteix superar aquest llindar del 30%.

Sí. El RDL 7/2026 habilita legalment els Ajuntaments per aplicar bonificacions de fins al 50% a l'IBI i rebaixes de fins al 95% a l'ICIO per a projectes que integrin renovables.

Tots dos beneficis es presenten com a estímuls complementaris a la inversió juntament amb les deduccions estatals de l'IRPF. No existeix cap restricció legal que impedeixi gaudir dels avantatges fiscals locals i estatals simultàniament.

Important sobre incompatibilitats: L'única restricció expressa es dóna internament entre les mateixes deduccions de l'IRPF: la deducció del 20% per instal·lar autoconsum renovable no és acumulable amb les deduccions per rehabilitació d'edificis.

Sí. Els sistemes moderns d'aerotèrmia són eficients fins i tot en temperatures molt extremes. Els límits d'operació dels equips, en la majoria dels casos, van des dels -7 ºC fins als +43 ºC.

Un principi clau: com més petita sigui la diferència de temperatura entre l'exterior i l'interior de l'habitatge, més gran serà el rendiment. Això explica per què en climes mediterranis com Catalunya i les Balears l'aerotèrmia funciona amb eficiència màxima durant gairebé tot l'any.

Combinada amb una instal·lació de plaques solars, l'aerotèrmia s'alimenta amb energia pròpia i multiplica l'estalvi energètic de la llar.

L'estalvi depèn del sistema de calefacció i ACS que substitueixis, però de mitjana pots reduir el cost energètic entre un 30% i un 70%. La clau està en el COP (Coeficient de Rendiment): per cada 1 kWh elèctric consumit, l'aerotèrmia genera entre 3 i 5 kWh d'energia tèrmica.

Estalvi estimat segons el sistema substituït:

• Enfront de caldera de gas natural: estalvi del 30-50% a la factura energètica.
• Enfront de gasoil o propà: estalvi del 40-60%.
• Enfront de calefacció elèctrica convencional: estalvi del 50-70%.

Aquest estalvi es pot multiplicar dràsticament si l'aerotèrmia es combina amb una solució d'autoconsum residencial: en alimentar-la amb l'energia generada per les teves pròpies plaques solars, el cost operatiu pot acostar-se a zero durant molts mesos de l'any.

Sí, l'aerotèrmia està considerada una font d'energia renovable, ja que aprofita l'energia tèrmica de l'aire, una font inesgotable, gratuïta i respectuosa amb el medi ambient. Únicament utilitza una petita part de consum elèctric per al seu funcionament.

En ser oficialment renovable, l'aerotèrmia és elegible per als ajuts i subvencions de rehabilitació energètica i transició ecològica.

No. L'aerotèrmia és un dels sistemes de climatització que menys manteniment requereix, especialment en comparació amb calderes de gas o gasoil. En no existir combustió, no hi ha xemeneies, ni dipòsits de combustible, ni peces sotmeses a un desgast elevat.

Manteniment anual bàsic:

• Revisió professional anual: comprovació del circuit refrigerant, pressions, sensors i estat general de l'equip.
• Neteja de la unitat exterior: retirar fulles, pols o brutícia acumulada a l'intercanviador (ho pot fer el mateix usuari).
• Filtre interior: neteja o substitució cada 6-12 mesos segons l'ús.

Amb aquest manteniment mínim, la vida útil d'un sistema d'aerotèrmia se situa entre 15 i 20 anys, amb molt poques incidències al llarg de tota la seva vida.

La instal·lació s'adapta tant a una casa d'obra nova com a una rehabilitació, substituint la caldera ja existent. Com a sistema de difusió, es poden aprofitar elements prèviament instal·lats:

• Radiadors (convencionals o de baixa temperatura).
• Terra radiant, l'opció més eficient pel seu baix salt tèrmic.

La integració és molt senzilla i permet una millora considerable de l'eficiència energètica de la llar.

El temps total d'instal·lació pot variar depenent de les dimensions de l'habitatge i dels equips utilitzats. En la majoria de casos, les instal·lacions són bastant àgils i es completen entre 5 i 7 dies. Per a instal·lacions molt complexes, pot arribar fins a 10 dies.

Factors que influeixen en la durada:

• Substitució de caldera existent: si ja hi ha una instal·lació de distribució (radiadors, terra radiant), el procés és més ràpid dins del rang habitual.
• Instal·lació en obra nova o sense sistema previ: pot allargar l'execució en haver d'instal·lar tota la xarxa d'emissió i dipòsit d'ACS.
• Ubicació de la unitat exterior: si requereix obra menor de paleta o canalitzacions específiques, s'afegeix temps addicional.

La instal·lació no causa danys ni perjudicis a l'edificació: és un procés net, amb obra mínima i perfectament compatible amb habitatges habitats.

Sí. L'aerotèrmia és una de les tecnologies millor posicionades per accedir a ajuts i avantatges fiscals, precisament pel seu reconeixement oficial com a energia renovable i pel seu alt potencial d'estalvi energètic. Les principals vies disponibles són:

• Deducció a l'IRPF (RDL 7/2026): fins al 40% en pisos i 60% en habitatges unifamiliars si se supera el 30% de reducció de consum d'energia primària no renovable — quelcom que l'aerotèrmia aconsegueix pràcticament per defecte en substituir una caldera de gas o gasoil.
• Certificats d'Estalvi Energètic (CAE): descompte directe aplicat a la factura del projecte per part de l'instal·lador, gràcies a l'estalvi energètic certificat del canvi de sistema.
• Bonificacions municipals: fins al 50% a l'IBI i fins al 95% a l'ICIO en molts ajuntaments de Catalunya i les Balears.
• Programes autonòmics: a les Balears, per exemple, el programa FACTOR 2026 inclou ajuts específics per a renovació energètica amb bomba de calor.

Consulta el detall de cada via i comprova quines són compatibles entre si a la nostra pàgina d'ajuts i bonificacions. El nostre equip s'encarrega de tramitar tota la documentació necessària perquè aprofitis al màxim els beneficis.