Preguntes freqüents

És la capacitat d’un o diversos consumidors de generar, gestionar i consumir energia en una mateixa ubicació o bé en remot, ja sigui amb o sense acumul.lació d’energia. Cada kWh produït i autoconsumit, és 1 kWh menys que hem de comprar a l’empresa elèctrica amb el seu corresponent estalvi en la factura elèctrica.

Els panells solars generen corrent contínua que reb l’inversor, qui la transforma en la corrent alterna que consumim a casa. 

L’energia solar generada la injectem ( majoria dels casos) directament al quadre elèctric principal de la casa, de manera que si en una hora determinada estem generant 3 kWh i en consumim 4 kWh, doncs llavors els primers 3 kWh de consum vindran dels panells solars el kWh que falta per completar el consum el comprarem a l’empresa elèctrica.

I també al revés, si en una hora determinada estem generant 3 kWh, i només n’estem consumint 2 kWh, llavors la totalitat del consum vindrà dels panells solars i el kWh solar sobrant l’enviarem a la xarxa.

Per aquest kWh que enviem a la xarxa, la companyia elèctrica ens aplicarà un descompte a la factura elèctrica ( compensació).

En aquelles instal·lacions d’autoconsum de menys de 100 kW de potència i que estan connectades a la xarxa interior d’algun dels consumidors associats a la instal·lació de generació, l’empresa elèctrica valoritzarà els excedents ( sobrants) que enviem a la xarxa de distribució d’acord al que s’anomena mecanisme de compensació simplificat.

De l’energia produïda per la instal·lació fotovoltaica, la que no es pot autoconsumir al moment (excedents solars) anirà cap a la xarxa elèctrica i, el comptador bidireccional de la companyia comercialitzadora comptarà horàriament el total de l’energia enviada ( exportada) a la xarxa de distribució.

Cada empresa comercialitzadora d’electricitat valoritza els kWh enviats a la xarxa a un preu diferent, i va sumant el seu valor durant el mes.

Al final de mes, quan rebem la factura, veurem una línia de descompte amb el valor econòmic total dels kWh enviats a la xarxa.

La factura elèctrica mai podrà ser negativa, i per tant si la instal·lació té molts excedents, pot ser que una part d’aquests no es puguin valoritzar i es perdin.

És important tenir en compte que el valor que ens donen pels excedents sempre és menor que el valor que paguem per l’electricitat consumida, i per tant la màxima rendibilitat i menor payback el tindrem sempre amb instal.lacions amb poc excedents.

Tot i així, si mirem de fer una instal.lació sense excedents, pot ser que la instal·lació resultant sigui molt petitat, i per tant l’estalvi en valor absolut també serà menor.

Per tant, el més adient sempre és assolir un equilibri òptim entre rendibilitat ( instal.lació petita amb pocs excedents) i estalvi ( instal.lació més gran amb més excedents) que satisfaci les necessitats del client, cada client és diferent.

Si posem una bateria assolim el màxim valor per cada kWh generat, ja que valoritzem tots els kWh generats al preu que comprem l’electricitat a casa. Per assolir aquesta màxima valorització cal fer la inversió en la bateria que generalment suposa un sobre cost d’entre el 60% i el 70% respecte a la instal·lació sense bateria.

Per contra si no posem la bateria, els excedents que anirien a la bateria, s’enviaran a la xarxa elèctrica i seran compensats / valoritzats a un preu més baix que si els haguèssim guardat. L’avantatge de no posar la bateria és que t’estalvies aquest 60% - 70% de sobrecost.

Si pensem en comprar un bateria en termes econòmics possiblement l’amortització de la intal·lació s’allarga, però en tot cas el factor econòmic no sempre és decisiu, donat que hi ha molta gent que ens compra bateries perque volen assolir una màxima autonomia respecte a la companyia elèctrica.

A més a més, no cal oblidar que a mesura que s’instal·lin més sistemes solars, el preu de l’electricitat en hores diürnes caurà i en les nocturnes serà més car, i per tant més rendible serà posar bateries.

Hi ha altres sistemes d’emmagatzematge per guardar els excedents. Tenim els desviadors d’excedents ( Fronius i Lacecal per exemple), els quals quan detecten que la generació solar és inferior al consum, desvien els sobrants a una resistència elèctrica ubicada a l’interior d’un acumulador d’aigua calenta, de manera que es pre-escalfa l’aigua provinent del carrer abans d’arribar a la caldera/termo i així es redueix el salt tèrmic necessari per escalfar-la.

Les bateries emmagatzemen energia en forma d’energia química i els acumuladors d’ACS en forma d’energia tèrmica.

Una altra solució per aquells que disposen d’un cotxe elèctric i possible punt de recàrrega és instal·lar un carregador de vehicle elèctric (CVE) que permeti aprofitar els excedents solars.

Una instal·lació solar, actualment té una vida probada de més de 25 anys. Penseu que una instal·lació solar no té parts mecàniques mòbils que pateixin desgast, o fluids circulant que provoquin sobre-pressions com passa amb l’energia solar tèrmica. Per tant si la instal·lació ha estat ben dissenyada, és molt raonable qye la vida útil sigui superior a 25 anys.

Els mòduls amb el temps es van degradant i van perdent capacitat de producció, no obstant els fabricants donen una garantia mínima de producció del 80% al cap de 25 anys; és a dir asseguren que al cap de 25 anys, els panells solars produiran com a mínim el 80% del que produeixen el primer dia.

A més a més els panells tenen una garantia de producte de com a mínim 12 anys contra defectes de fabricació.

Els inversors actuals tenen una vida últil superior a 15 anys i els inversors que oferim tenen una garantia de 10 anys.

Bateria: les bateries més comunes de les instal·lacions solars són de fosfat de ferro i liti (LiFePO4) i solen tenir una garantia de 10 anys i vida útil superior a 6.000 cicles ( 16 anys).

Les estructures que oferim tenen generalment una garantia de 10 anys.

A més a més, nosaltres com a empresa instal·ladora ofertem 5 anys de garantia d’instal·lació, molt més enllà dels 2 anys obligatoris per llei que oferten la majoria d’empreses instal·ladores.

El millor manteniment que pot tenir la teva insta·lació solar és disposar d’un bon sistema de monitoratge que permeti saber que la teva instal·lació solar està produïnt correctament en tot moment.

La única tasca de manteniment que pot ser recomenable és la de mirar de netejar els panells solars de tant en tant ( fang i dipòsits d’ocells). En tot cas, només netejar els panells si l’accés és prou segur.

Generalment l’aigua de pluja ja neteja els panells donat que amb 5° d’inclinació dels panells és més que suficient perque l’aigua retiri la brutícia dels mòduls solars. Generalment, les instal·lacions residencials tenen entre 10° i 15°.

Més que pagar per avançat un servei de manteniment que es menjarà part de l’estalvi anual, nosaltres recomanem fer un bon seguiment de la producció i en cas de necessitat contractar el nostre servei post-venda.

Actualment estem preparant una solució de monitoratge premium que permetrà fer els eguiment acurat de la producció i establir unes poques alarmes que ens alertin de qualsevol anomalia.

La normativa actual obliga a que les instal·lacions solars deixin de funcionar quan no detecten tensió de xarxa per un tema de seguretat.

Imagineu que l’empresa elèctrica vol fer tasques de manteniment a la xarxa de distribució i talla la corrent a tot el carrer. Si les instal·lacions solars seguissin funcionant podrien provocar retorn d’electricitat a a xarxa, i això posaria en perill als operaris que estan treballant.

Existeixen solucions de backup que permeten que la instal·lació solar segueixi funcionant en cas que marxi la corrent a casa; no obstant aquestes solucions impliquen instal·lar una bateria i disposar permanentment de certa disponibilitat d’energia a la bateria per si ha de entrar a funcionar el sistema de backup.

Aquests sistemes asseguren una desconnexió efectiva amb la xarxa elèctrica de manera que la instal·lació solar comença a funcionar com un sistema aïllat que no pot enviar energia a la xarxa.

En tot cas, això és problemàtic perque les bateries tenen un cost elevat i si a més a més resulta que només en pots utilitzar el 50% perque l’altra 50% l’has de guardar per si el sistema de backup ha d’entrar a funcionar, doncs llavors la bateria encara resulta més cara.

Per tant la nostra recomanació és no plantejar sistemes de backup si no tens problemes de talls de subministrament freqüents.

Si el teu dubte està entre posar 10 o 12 panells a casa, nosaltres sempre et recomanarem posar 12 panells i no precisament perque ens guanyem la vida instal·lant 2 panells més.

El fet, és que el cost marginal d’afegir 2 panells més ara és mínim comparat amb el cost d’afegir 2 panells un cop la instal·lació ha estat finalitzada i legalitzada, ja que llavors ens haurem de desplaçar de nou, desconnectar el cablejat de la coberta i reconnectar-lo amb els dos panells addicionals, modificar el projecte, fer una nova legalització, etc..

Cada cop més estem anant cap a una electrificació de la demanda amb l’arribada del vehicle elèctric, les aerotèrmies, etc… i per tant és lògic pensar que en un futur els teu consum elèctric augmentarà.

Et recomanem instal·lar dos panells més.

Té sentit si tens clar que en un futur consumiràs més, però altra vegada hem de recordar el que hem dit en el punt anterior; afegir 4 panells més a futur sempre tindrà un cost significativament més elvat que si els instal·les ara.

Amb la broca adient es perfora la teula per la seva part més elevada fins arribar a la part estructural de la coberta que hi ha a sota, sigui de metxembrat o de formigó. És en aquesta part estructural de sota les teules on es subjecten els cargols que suporten l’estructura d’alumini i els panells solars. Les teules per tant només són traspassades pels cargols de subjecció que porten una junta plana de goma que es prem amb una femella sobre el forat donant-li l’estanqueitat que evitarà de totes totes possibles goteres.

A més, com que tots els forats queden per sota dels mòduls, que els hi fan de coberta i per la part més alta de les teules no hi corre mai l’aigua, ja ni es mullaran.

Si la teva instal·lació és de fins a 15 kW, en la majoria dels casos no hauràs de demanar cap permís de connexió a Endesa.

No obstant si la teva instal·lació no es troba en sól urbanitzat i que disposi de les dotacions i serveis bàsics als que obliga la normativa urbanística, caldrà demanar un estudi de connexió a l’empresa distribuidora de la zona, el qual té un cost de 100 €.+ IVA

A més a més, en aquests casos, caldrà tramitar un contracte tècnic d’accés amb l’empresa distribuidora, el qual regula les condicions tècniques de connexió a la xarxa de distribució. No es tracta d’un contracte econòmic.

En primer lloc hem de tramitar un comunicat previ d’obres i caldrà pagar l’impost de construccions i obres ( ICIO) que té un cost aproximat d’un 4% del cost de l’obra abans de l’IVA (depèn de les ordenances fiscals de cada ajuntament).

En tot cas, la majoria d’ajuntaments disposen d’una bonificació del 95% del valor de l’impost per aquells projectes que incorporin panells solars a casa. Nosaltres tramitem aquesta bonificació.

A més a més caldrà pagar la taxa de la llicència urbanística que té un cost aproximat d’un 1,5% del cost de l’obra abans de l’IVA ( normalment entre 50 € i 100 €).

Alguns ajuntaments també demanen dipositar un petit dipòsit per la gestió de les runes el qual es retorna al finalitzar l’obra i presentar el certificat del gestor de residus que ha recepcionat les runes.

Un cop tramitat el comunicat previ d’obres, haurem de fer l’obertura del centre de treball per si mai hi haguès una inspecció de treball o es produïs un accident greu a l’obra. Aquest tràmit no té cost, però té un preu molt alt si t’enganxen treballant sense haver fet el tràmit.

Ara ja podem començar la instal·lació, tot i que alguns ajuntaments de forma ilegal, tramiten el que en diuen un comunicat d’obra diferit que ens obliga a esperar la seva ressolució per l’aprovació del comunicat previ d’obres.

Un cop feta la instal·lació, començarem amb els tràmits de legalització; en primer lloc la isncripció de la instal·lació en el Registre d’Instal·lacions Tècniques i de Seguretat Industrial ( RITSIC) sense cost, i finalment la inscripció en el Registre d’Autoconsum de Catalunya amb un cost de 32 €.

Totes les instal·lacions residencials executades fins al 31/12/2023 tenen la possibilitat de deduïr un 40% de la inversió ( amb un màxim de 3.000 €) si demostren amb un certificat energètic previ a la instal·lació i un de posterior, que han conseguit un estalvi del 4’% d’energia primaria no renovable.

També es pot assolir, si consegueixes una classificació energètica A o B en el certificat energètic posterior a la instal·lació.

Ara bé, assolir aquests estalvis únicament amb la instal·lació solar és francament complicat, ja que normalment es poden aconseguir quan s’actúa sobre l’envolvent tèrmica de l’edifici o bé es fan inversions en el sistema de climatització instal.lant aerotèrmies.

Les bateries virtuals és un mecanisme pel qual les comercialitzadores d’energia es queden els teus sobrants i et compensen el preu integre de l’energia que es queden en futures factures sense limitacions de preu i fins i tot permeten assignar els sobrants a diferents emplaçaments.

A priori sembla una idea molt bona, ja que pots valoritzar els kWh sobrants al mateix preu que si els guardessis en una bateria física però sense necessitat de fer la inversió.

No obstant això, si el ritme d’instal·lacions solars segueix creixent de la forma actual, al final el preu de l’energia en hora solar caurà tant que serà impossible que les comercialitzadores et permetin compensar aquests sobrants amb energia consumida en hores cares ( nocturna).

Per tant és una bona possibilitat a curt termini, però a mig-llarg termini, de ben segur que el futur de l’acumulació passarà per les bateries físques.

Una instal·lació d’autoconsum col·lectiu és la suma de n instal·lacions individuals que comparteixen una sèrie d’infraestructures comunes: un sol projecte, un sol cablejat, una sol inversor, una sola legalització i tramitació.

Per aquest motiu caldrà signar entre tots els participants a la instal·lació d’autoconsum col·lectiu un acord de repartiment que establirà quin % de la instal·lació té cada participant.

A partir d’aquí cal entendre que compartir energia és un fenòmen virtual en el que realment no sabem on van els electrons de manera física.

Per aquest motiu en una instal·lació d’autoconsum col·lectiu caldrà instal·lar un comptador de generació que llegirà i informarà a l’empresa distribuidora la totalitat de l’energia generada.

L’empresa distribuidora aplicarà els coeficients de repartiment de l’acord i imputarà a cada participant la part de generació que li pertoqui. A partir d’aquí compararà la generació amb el consum llegit pels comptador de consum de cada participant i farà el balanç corresponent per acabar facturant a cadascú la diferència entre el seu consum i la seva generació, i en el cas que aquesta diferència sigui menor que 0 aplicant els excedents que corresponguin.

Actualment la distància màxima en línia recta en el plà ortogonal entre el compatador de generació i el de consum és de 2 km.

Es pot compartir energia tant en BT com en MT.

Rotundament no. Pots compartir una instal·lació amb els teus veïns, i per tant compartiràs tota l’energia generada ( autoconsumida i excedents), però no pots compartir només els teus sobrants.

Orientar els mòduls a nord sempre serà la darrera opció, però si no és possible orientar els mòduls a sud perque no hi tenim espai, o perque necessitem posar més potència per cobrir el consum i tampoc tenim opcions est-oest, doncs orientarem els panells a nord sense cap mena de problema.

Cal tenir present que els panells orientats a nord a Catalunya produeixen aproximadament un 10% menys que els mòduls mirant al sud a Alemanya.

A SolarTradex és una molt mala opció, pels següents motius:

• Estètica. Hem de conseguir que la FV sigui sexy i veure una casa amb els panells aixecats en una teulada inclinada de teula és just el contrari.
• És perillós: cada cop estem vivint episodis climatològics més extrems i posar els panells elevats en una teulada inclinada el que provoca és aumentar la càrrega de vent i jugar amb foc perque la instal·lació surti volant el dia que menys t’ho esperes.
• La Llei d’Urbanisme no ho permet, ja que caldria modificar el planejament urbanístic del municipi on s’instal.len. Nomé es permet instal·lar sobre la coberta de les edificacions i altres construccions auxiliars d'aquestes, incloses les pèrgoles dels aparcaments de vehicles, quan les instal·lacions no superin el metre d'alçada des de la coberta plana o, en cas de coberta inclinada, quan els captadors o els panells s'hi ubiquin adossats en paral·lel.

Si volem maximitzar la generació solar, avui en dia és molt més rendible i segur instal.lar un parell de panells solars més en disposició coplanar mirant a l’est o oest, ja que el preu dels panells solars ha baixat molt significativament i el cost de l’estructura també serà més econòmic.

Possible si que ho és, intel·ligent no. Si et vols desconnectar hauràs de dimensionar la instal·lació per garantir almenys una autonomía de 3 dies, i això significa haver de fer la instal·lació més gran i posar bateries suficientment grans com per emmagatzemar energia durant 3 dies.

A mé a més, hauràs d’instal·lar un grup electrògen de suport per si per exemple a l’hivern, estem una setmana amb mal temps sense poder carregar les bateries.

Evidentment això és molt més car que posar una instal·lació d’autoconsum amb suport de la xarxa.

A més a més tenir una instal·lació aïllada suposa estar sempre pendent dels consums i la càrrega de la bateria, i això va en contra del comfort, ja que no pots arribar a casa i posar la climatització com i quan tu vols, no et pots banyar a la banyera amb espelmes, etc… ja m’enteneu.

És una pregunta molt habitual que es fa qui es planteja posar panells solars a casa, i la resposta és que sí, tret de casos excepcionals. Els panells fotovoltaics més comuns avui al mercat estan fabricats complint una normativa específica de grans impactes pels vidres.

Són vidres templats, processats tèrmicament per obtenir una resistència major que la dels vidres convencionals. Han de passar uns assajos d’impacte de granit (Hail test, en anglès), que segons la norma IEC 61215 han de suportar els impactes d’aquestes boles de gel de diferent diàmetre i a difernts velocitats.

Ara bé, cada cop estem vivint episodis climatològics més extrems, i això fa que no es pugui assegurar que si cau pedra de tamany més gran, o a més velocitat que la dels testos, els panells es puguin trencar com va passar amb la pedregada de l’estiu a la Bisbal.

El més recomanable es assegurar la instal·lació solar, més enllà de la pròpia assegurança de la casa i assegura-la contra aquests episodis extrems de vent i/o pedra.

Sovint en cas de desastres d’aquest estil, l’asseguraná tampoc cobrirà si hi ha una declaració de zon castròfica per part del Govern. En aquest cas serà el Consorci de Compensació d’Assegurances qui se’n farà càrrec. No obstant perque això passi cal tenir contractada una asegurança.

El sostres de les comunitats no són d’ús privatiu de la persona que viu al pis més alt, sinó que pertanyen a la comunitat de veïns, per tant d’acord al codi civil català caldrà demanar un permís al comunitat tant si vull posar una instal·lació solar per ús individual com si es tracta d’una instal·lació comunitària.

Per demanar el permís cal convocar a la junta de la comunitat i fer constar el l’ordre del dia que es vol sol·licitar el permís per instal·lar panells solars.

En la reunió següent la junta de la comunitat haurà d’aprovar per majoria simple dels assistents el permís per executar la instal·lació solar.

La llei de l’IVA permet aplicar un 10% d’IVA en les obres de renovació i reparació.

Una instal·lació solar fotovoltaica es podrà considerar com una instal·lació de renovació o reparació si i només si:

• si el destinatari de l’obra és qui utilitza l’habitatge per ús particular o una comunitat de propietaris de vivendes.
• el destinatari no pot actuar com a empresari o professional.
• la construcció de l’habitatge hagi finalitat com a mínim dos anys abans.
• el cost de compra dels materials per part de l’industrial no superi el 40% del cost final de l’obra.

Per aquest motiu sempre demanem una declaració signada als nostres clients per tal de poder aplicar aquest 10%.

Finalment també podem aplicar un 10% d’IVA als autopromotors.

En FV igual que a la vida real, el tamany no és el més important….

L’eficiència d’un panell és la relació entre potència i superfície del panell, per tant un panell de 550W amb un gran tamany, pot ser menys eficient que un panell de 385 de menor tamany si la relació W/m2 és més alta. El panells amb els que treballem a SolarTradex tenen una eficiència d’entre el 20,6% i el 21,3%, i estan dins del segment alt d’eficiència.

Com més eficient sigui el panell, més kWp podràs instal·lar en una superfície determinada.

Si es vol panells molt més eficients - un 1% més - caldrà pagar pràcticament el doble pels panells i possiblement no pagui la pena.

Una ombra permanent encara que sigui només sobre una part d’un panell té una afectació força significativa sobre la producció del camp solar.

El panells solars s’uneixen en cadenes ( o strings) de la mateixa manera que dins d’un panell solar les diferents cèl·lules solars també s’uneixen en 3 o 4 cadenes les quals s’uneixen al capdamunt del panell ( actualment hi ha panells que la unió es fa a la part central).

Aquestes cadenes les podem imaginar com tuberies per on circula aigua. Si tenim una ombra que només afecta una cèl·lula, resultarà que no circularà ( aigua) per totes les cèl·lules que estiguin connectades en cadena dins del panell.

I si aquest panell té 4 cadenes, doncs només arribarà el 75% de l’aigua al capdamunt del panell, i aquest panell només passarà el 75% per cent de l’aigua al següent panell connectat en cadena i per tant al final de la cadena només arribarà el 75% de l’aigua i tot per culpa d’una sola cèl·lula.

Resumint que totes les ombres són importants i per això convé minimitzar-les encara que semblin petites o que només afecten a una part d’un sol panell.

Fer una instal·lació amb microinversors pot ser una molt bona opció si tens ombres significatives a la teva instal·lació.

Treballar amb microinversors permet que les ombres sobre alguns panells no afectin a la resta de panells; no obstant si no tens ombres pagaràs un sobre-preu per la instal·lació i la instal·lació treballarà igual de bé que sense microinversors.

Si instal·les microinversors i s’espatlla un microinversor no perdràs la totalitat de totalitat de la producció tal i com passarà si treballes amb un sol inversor, però per contra tindràs moltes més possibilitats de que s’espatlli un inversor que si treballes amb un sol inversor.

A més a més si s’espatlla un microinversor hauràs de pujar a dalt de la teulada per reparar-lo i desmuntar el panell corresponent, per tant el cost de reparació/substitució serà molt més alt.

La principal diferència entre els dos tipus és la potència. Els CVE per ús domèstic s’han estandarditzat a una potència màxima de 7,4 kW en monofàsic i 22 kW en trifàsic. De fet, la majoria de models tenen l’opció de 7,4 kW, de 22 kW o de 22 kW adaptable a 7,4 kW.

En el cas de tenir una instal·lació monofàsica, tant sí com no s’haurà d’instal·lar un carregador monofàsic.

Ara bé, en una instal·lació trifàsica es pot instal·lar CVE monofàsics o trifàsics. Haurem de tenir en compte diferents factors:

• Els CVE trifàsics poden disposar de més potència. Es carregarà el cotxe abans, però s’ha de disposar d’aquesta energia (potència contractada).
• S’ha de garantir una potència disponible mínima. En el cas dels CVE monofàsics sol ser d’entre 1,4 kW i 2,3 kW en funció del cotxe. En el cas dels trifàsics la mínima és d’entre 4,1 kW i 6,9 kW en funció del cotxe.
• Per últim, els cotxes també són trifàsics o monofàsics en funció del model. La limitació ve quan un CVE trifàsic alimenta un cotxe monofàsic, llavors la potència màxima es veurà reduïda de 22 kW fins a 7,4 kW.

La càrrega serà definida per tres factors (sempre que el VE ho permeti):

• La potència del carregador (CVE monofàsic fins a 7,4 kW, CVE trifàsic fins a 22 kW).
• La potència contractada a la companyia elèctrica
• La potència disponible tenint en compte la potència contractada i la que està consumint la casa. Per exemple, en cas de tenir una potència contractada de 5 kW i estar consumint 3 kW, la potència disponible serà de 2 kW.

El CVE es pot configurar per limitar la potència de càrrega. Ara bé, estar pendent de tenir suficient energia i de limitar el CVE perquè no ens passem de la potència contractada pot ser molt molest. És per això que instal·lem un mesurador extern què es comunica amb el CVE per autogestionar quina potència té disponible i utilitzar la màxima fins al límit que se li marqui (balanceig automàtic de càrregues).

Una opció és tenir una potència disponible superior al conjunt de potències màximes dels CVE que hi ha a la instal·lació. Aquesta opció requereix que la potència contractada sigui elevada (si la companyia ho permet) i, per tant, un cost de manteniment elevat.

La segona opció és limitar la potència de cada carregador per assegurar que no es passarà de la potència disponible. Aquesta opció limita la càrrega dels vehicles i no s’aprofita mai la potència màxima dels CVE.

L’última opció és instal·lar un mesurador d’energia que es comuniqui amb el CVE principal i que aquest gestioni automàticament la potència disponible total entre els carregadors en funcionament. D’aquesta manera no s’ha de contractar més energia de la necessària (si no es vol) i els CVE funcionaran a la màxima potència disponible en funció dels CVE que estiguin en ús.

Hi ha CVE que ho permeten. El que necessiten és llegir el consum actual a través d’un mesurador extern (el mateix que fa el balanceig de càrregues) i el carregador utilitzarà l’energia excedentària necessària perquè la lectura no sigui negativa ni positiva amb la limitació de càrrega mínima i/o màxima que tingui el vehicle connectat, això farà que es minimitzin els excedents solars. Per exemple, si tenim 1,3 kW d’excedents, el CVE no els podrà posar al vehicle ja que no són suficients perquè aquest permeti la càrrega.

Aquest mode de funcionament permet dues modalitats de gestió d’excedents solars, una en la que només injectarà al vehicle excedents solars i una altra que permet un mix de càrrega amb energia de la xarxa i d’excedents solars prèviament definit per l’usuari.

Els CVE d’ús domèstic es configuren a través de l’App de la marca. La configuració principal es fa a través de Bluetooth. El client, propietari del CVE, tindrà accés per modificar-ne la configuració en funció de les seves necessitats.

A part, la majoria de CVE permeten la connexió a través d’internet per gestionar alguns paràmetres. Com per exemple programar les càrregues, iniciar i aturar les càrregues o inclús modificar la potència màxima del CVE.

La connexió a internet només és necessària si es vol canviar algun paràmetre de la instal·lació com per exemple iniciar i aturar la càrrega, programar horaris de càrrega o fer la gestió d’usuaris (donar accés a targetes RFID, etc).

Un dels grans avantatges dels CVE és programar les càrregues al VE. Cada CVE disposa de la seva App/plataforma per gestionar la programació horària.

La primera opció és instal·lar un CVE connectat directament al comptador de la casa (si hi ha accés). La canalització fins a arribar-hi pot ser individual o pot ser col·lectiva (preinstal·lació comunitària) en funció del que decideixi la comunitat.

La segona consisteix a instal·lar un subquadre de proteccions des del comptador del pàrquing des d’on es farien derivacions individuals per a cada CVE.

La manera més pràctica de facturar l’energia que es gasta en carregar des del comptador de la comunitat, és instal·lar un mesurador homologat (MID) a cada CVE i, a través d’una plataforma gestionada per la mateixa comunitat, fer les facturacions necessàries (per sessió de càrrega, a final de mes, etc).

S’haurà de gestionar a través d’una plataforma dedicada a aquesta finalitat. Hi ha diferents plataformes que permeten diferents configuracions; algunes són per usuaris habituals d’aquell punt de recàrrega (ús privat) i d’altres s’obren a qualsevol persona registrada a la plataforma (ús públic). Depenen de la plataforma, es permet gestionar quins usuaris hi tenen accés i les tarifes que tenen de forma personalitzada.

Les subvencions van molt lentes a resoldre's per falta de recursos de l'ICAEN.

El RD477/2021 estableix un plaç de 6 mesos per atorgar la subvenció, tot i que actualment aquest plaç es supera amb escreix donat que a dia d’avui només s’han atorgat les sol.licituds registrades el dia 10/01/22.

Un cop atorgada la subvenció comença un període de 18 mesos per justificar la inversió i després l,’ICAEN té 6 mesos per pagar.

La bonificació de l'IBI depèn de cada ajuntament, tot i que normalment triguen un mínim 6 mesos.