Carregadors per a cotxes elèctrics

La principal diferència entre els dos tipus és la potència. Els CVE per ús domèstic s’han estandarditzat a una potència màxima de 7,4 kW en monofàsic i 22 kW en trifàsic. De fet, la majoria de models tenen l’opció de 7,4 kW, de 22 kW o de 22 kW adaptable a 7,4 kW.

La manera més pràctica de facturar l’energia que es gasta en carregar des del comptador de la comunitat, és instal·lar un mesurador homologat (MID) a cada CVE i, a través d’una plataforma gestionada per la mateixa comunitat, fer les facturacions necessàries (per sessió de càrrega, a final de mes, etc).

La primera opció és instal·lar un CVE connectat directament al comptador de la casa (si hi ha accés). La canalització fins a arribar-hi pot ser individual o pot ser col·lectiva (preinstal·lació comunitària) en funció del que decideixi la comunitat.

La segona consisteix a instal·lar un subquadre de proteccions des del comptador del pàrquing des d’on es farien derivacions individuals per a cada CVE.

Un dels grans avantatges dels CVE és programar les càrregues al VE. Cada CVE disposa de la seva App/plataforma per gestionar la programació horària.

La connexió a internet només és necessària si es vol canviar algun paràmetre de la instal·lació com per exemple iniciar i aturar la càrrega, programar horaris de càrrega o fer la gestió d’usuaris (donar accés a targetes RFID, etc).

Els CVE d’ús domèstic es configuren a través de l’App de la marca. La configuració principal es fa a través de Bluetooth. El client, propietari del CVE, tindrà accés per modificar-ne la configuració en funció de les seves necessitats.

A part, la majoria de CVE permeten la connexió a través d’internet per gestionar alguns paràmetres. Com per exemple programar les càrregues, iniciar i aturar les càrregues o inclús modificar la potència màxima del CVE.

Hi ha CVE que ho permeten. El que necessiten és llegir el consum actual a través d’un mesurador extern (el mateix que fa el balanceig de càrregues) i el carregador utilitzarà l’energia excedentària necessària perquè la lectura no sigui negativa ni positiva amb la limitació de càrrega mínima i/o màxima que tingui el vehicle connectat, això farà que es minimitzin els excedents solars. Per exemple, si tenim 1,3 kW d’excedents, el CVE no els podrà posar al vehicle ja que no són suficients perquè aquest permeti la càrrega.

Aquest mode de funcionament permet dues modalitats de gestió d’excedents solars, una en la que només injectarà al vehicle excedents solars i una altra que permet un mix de càrrega amb energia de la xarxa i d’excedents solars prèviament definit per l’usuari.

Una opció és tenir una potència disponible superior al conjunt de potències màximes dels CVE que hi ha a la instal·lació. Aquesta opció requereix que la potència contractada sigui elevada (si la companyia ho permet) i, per tant, un cost de manteniment elevat.

La segona opció és limitar la potència de cada carregador per assegurar que no es passarà de la potència disponible. Aquesta opció limita la càrrega dels vehicles i no s’aprofita mai la potència màxima dels CVE.

L’última opció és instal·lar un mesurador d’energia que es comuniqui amb el CVE principal i que aquest gestioni automàticament la potència disponible total entre els carregadors en funcionament. D’aquesta manera no s’ha de contractar més energia de la necessària (si no es vol) i els CVE funcionaran a la màxima potència disponible en funció dels CVE que estiguin en ús.

La càrrega serà definida per tres factors (sempre que el VE ho permeti):

• La potència del carregador (CVE monofàsic fins a 7,4 kW, CVE trifàsic fins a 22 kW).
• La potència contractada a la companyia elèctrica
• La potència disponible tenint en compte la potència contractada i la que està consumint la casa. Per exemple, en cas de tenir una potència contractada de 5 kW i estar consumint 3 kW, la potència disponible serà de 2 kW.

El CVE es pot configurar per limitar la potència de càrrega. Ara bé, estar pendent de tenir suficient energia i de limitar el CVE perquè no ens passem de la potència contractada pot ser molt molest. És per això que instal·lem un mesurador extern què es comunica amb el CVE per autogestionar quina potència té disponible i utilitzar la màxima fins al límit que se li marqui (balanceig automàtic de càrregues).

En el cas de tenir una instal·lació monofàsica, tant sí com no s’haurà d’instal·lar un carregador monofàsic.

Ara bé, en una instal·lació trifàsica es pot instal·lar CVE monofàsics o trifàsics. Haurem de tenir en compte diferents factors:

• Els CVE trifàsics poden disposar de més potència. Es carregarà el cotxe abans, però s’ha de disposar d’aquesta energia (potència contractada).
• S’ha de garantir una potència disponible mínima. En el cas dels CVE monofàsics sol ser d’entre 1,4 kW i 2,3 kW en funció del cotxe. En el cas dels trifàsics la mínima és d’entre 4,1 kW i 6,9 kW en funció del cotxe.
• Per últim, els cotxes també són trifàsics o monofàsics en funció del model. La limitació ve quan un CVE trifàsic alimenta un cotxe monofàsic, llavors la potència màxima es veurà reduïda de 22 kW fins a 7,4 kW.

S’haurà de gestionar a través d’una plataforma dedicada a aquesta finalitat. Hi ha diferents plataformes que permeten diferents configuracions; algunes són per usuaris habituals d’aquell punt de recàrrega (ús privat) i d’altres s’obren a qualsevol persona registrada a la plataforma (ús públic). Depenen de la plataforma, es permet gestionar quins usuaris hi tenen accés i les tarifes que tenen de forma personalitzada.