Plaques solars per a autoconsum col·lectiu

Una instal·lació d'autoconsum col·lectiu és la suma de n instal·lacions individuals que comparteixen una sèrie d'infraestructures comunes: un sol projecte, un sol cablejat, un sol inversor, una sola legalització i tramitació.

Per aquest motiu caldrà signar entre tots els participants un acord de repartiment que establirà quin % de la instal·lació té cada participant.

A partir d'aquí cal entendre que compartir energia és un fenomen virtual en el qual realment no sabem on van els electrons de manera física.

Per aquest motiu, en una instal·lació d' autoconsum col·lectiu caldrà instal·lar un comptador de generació que llegirà i informarà l'empresa distribuïdora de la totalitat de l'energia generada.

L'empresa distribuïdora aplicarà els coeficients de repartiment de l'acord i imputarà a cada participant la part de generació que li correspongui. A partir d'aquí compararà la generació amb el consum llegit pels comptadors de consum de cada participant i farà el balanç corresponent, per acabar facturant a cadascú la diferència entre el seu consum i la seva generació. En cas que aquesta diferència sigui menor que 0, s'aplicaran els excedents que corresponguin.

Actualment, la distància màxima en línia recta en el pla ortogonal entre el comptador de generació i el de consum és de 5 km. Aquest límit va ser ampliat pel Reial Decret-Llei 7/2026, que va actualitzar l'anterior topall de 2 km establert pel RD 244/2019.

Es pot compartir energia tant en baixa tensió (BT) com en mitja tensió (MT).

A més del criteri de distància, també s'habilita el repartiment si els participants estan connectats a la mateixa línia de baixa tensió des del mateix centre de transformació, o si coincideixen els 14 primers dígits de la referència cadastral (edificis o parcel·les comunes).

Compartir únicament els sobrants d'una instal·lació individual no és una opció contemplada per la normativa. Quan una instal·lació és individual, l'energia excedent s'aboca automàticament a la xarxa i no es pot redirigir selectivament als veïns.

Ara bé, sí que existeixen dues vies legals perquè la teva instal·lació beneficiï també els teus veïns:

• Transformar-la en instal·lació d'autoconsum col·lectiu: en aquest cas compartiràs tota l'energia generada (l'autoconsumida i els excedents), no només els sobrants. Els percentatges de repartiment es pacten prèviament entre els participants mitjançant un acord de repartiment.
• Acollir-te a la compensació simplificada d'excedents: els sobrants s'aboquen a la xarxa i la teva comercialitzadora et descompta el seu valor a la factura. No comparteixes físicament l'energia amb veïns concrets, però contribueixes al sistema i rendibilitzes al màxim la teva instal·lació.

Els terrats de les comunitats no són d'ús privatiu del veí de l'últim pis, sinó que pertanyen a la comunitat. La normativa a seguir depèn del territori:

A Catalunya (Codi Civil Català):

• Tant per a instal·lacions d'ús individual com comunitari en coberta comuna, cal demanar permís a la comunitat.
• El propietari ha de convocar junta, incloure la sol·licitud a l'ordre del dia i obtenir l'aprovació per majoria simple dels assistents.

A les Balears (Llei de Propietat Horitzontal estatal):

• Autoconsum individual en zona privativa (terrassa pròpia, pati privat): no requereix permís ni comunicació.
• Autoconsum individual en coberta comuna: n'hi ha prou amb una comunicació prèvia al president de la comunitat (art. 17.5 LPH). No cal convocar junta.
• Autoconsum col·lectiu: requereix l'aprovació d'un terç dels propietaris que representin un terç de les quotes de participació (art. 17.2 LPH).

En tots dos casos, els llindars estan dissenyats per facilitar la transició energètica i evitar que iniciatives individuals o col·lectives quedin bloquejades. Pots veure exemples reals als nostres projectes d'autoconsum col·lectiu. Si necessites ajuda per preparar la proposta a presentar a la junta o el model de comunicació, contacta amb el nostre equip: t'acompanyem en tot el procés.