Mostra totes les entrades de SolarTradex

SolarTradex
Quant a SolarTradex

SolarTradex és una empresa d'enginyeria i instal·lació de sistemes fotovoltaics, aerotèrmia i punts de recàrrega per a habitatges, comunitats i empreses. Amb seu a Mataró, Torredembarra i Palma, treballa des de 2015 en projectes d'autoconsum i eficiència energètica a Catalunya i les Illes Balears. SolarTradex es una empresa de ingeniería e instalación de sistemas fotovoltaicos, aerotermia y puntos de recarga para viviendas, comunidades y empresas. Con sede en Mataró, Torredembarra y Palma, trabaja desde 2015 en proyectos de autoconsumo y eficiencia energética en Cataluña y las Islas Baleares.

Factor Insularitat 2026-2027

Convocatòria Factor Insularitat 2026-2027 a les Illes Balears: anàlisi dels quatre programes i sinèrgies fiscals.

Estalvi energètic, Ajuts i Subvencions, Legislació energia solar, , , ,

L’excepció balear: per què existeix un marc d’ajuts específic

A SolarTradex, amb oficina a Palma, sabem que les Illes Balears operen sota condicions energètiques diferents de la resta de l’Estat. La insularitat no és una etiqueta administrativa: és una realitat física que es tradueix en cables submarins amb capacitat limitada, cicles combinats de gas cobrint la punta de demanda a l’estiu, preus majoristes històricament per sobre de la mitjana peninsular, i una vulnerabilitat estructural davant de qualsevol tensió geopolítica que afecti el subministrament de combustibles fòssils importats.

Aquesta condició justifica l’existència d’un ecosistema d’ajuts específicament dissenyat per accelerar la transició energètica de l’arxipèlag. El 2026-2027 hi conviuen diversos instruments amb orígens i destinataris diferents: la Convocatòria Factor Insularitat 2026-2027 finançada amb fons autonòmics propis, la línia FOTOPAR per a autoconsum residencial (actualment amb fons esgotats), el marc PITEIB lligat a Next Generation EU, i els ajuts de l’Impost del Turisme Sostenible per al sector allotjatiu. Entendre quin instrument s’aplica a cada perfil i en quin estat es troba cada convocatòria és la primera condició per no perdre temps ni oportunitats.

Factor Insularitat 2026-2027

L’apagada peninsular de 2025 i per què Balears no es va apagar

Per entendre per què el marc actual prioritza tan agressivament l’emmagatzematge energètic, convé recordar què va passar el dilluns 28 d’abril de 2025 a les 12:33 hores. En un interval d’amb prou feines cinc segons, el sistema elèctric peninsular va perdre 15.000 MW de potència —el 60% de la producció nacional— per una cadena de sobretensions i oscil·lacions de freqüència que Red Eléctrica no va poder contenir. El resultat va ser una apagada sistèmica que va deixar sense subministrament 50 milions de persones a Espanya, Portugal i Andorra.

Les Illes Balears, tanmateix, no es van apagar. En el segon exacte del col·lapse, l’interconnector península-Mallorca (l’enllaç Comanxe) es va desconnectar automàticament per protocol de seguretat. Balears —el mix del qual cobreix aproximadament el 93% de la demanda amb generació pròpia— va absorbir la càrrega amb les centrals d’Es Murterar (Mallorca), Cas Tresorer i Son Reus (Palma), estabilitzant la freqüència de la xarxa insular. Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera van operar com un sistema tancat i estable durant tota la crisi peninsular.

Però va aparèixer una vulnerabilitat crítica sis hores després: a les 18:06h del mateix dilluns, amb el subministrament elèctric plenament operatiu a l’arxipèlag, la xarxa de fibra òptica va caure per esgotament dels SAI/UPS dels nusos peninsulars. La telefonia mòbil va patir fallades intermitents fins a les 07:00 del dimarts; els datàfons i la banca electrònica no es van recuperar fins al dimecres; el servei d’emergències 061 va quedar inoperatiu. El Govern va activar el Pla Territorial d’Emergències PLATERBAL a nivell 1.

La lliçó estratègica que van treure les administracions balears va ser clara: la sobirania elèctrica no és suficient si els nusos crítics depenen de sistemes de suport amb autonomies d’hores. Aquesta anàlisi va ser el catalitzador directe de l’actual aposta autonòmica per l’emmagatzematge distribuït, materialitzada en el pes específic que les bateries tenen a la Convocatòria Factor Insularitat 2026-2027.

Factor Insularitat 2026-2027, FOTOPAR i PITEIB: què és cada cosa i per què es confonen

Un dels punts que més confusió genera a Balears és la coexistència de diversos instruments d’ajut que a vegades se citen indistintament. Convé delimitar-los clarament perquè tenen orígens, destinataris i estats diferents:

Convocatòria Factor Insularitat 2026-2027. És la convocatòria autonòmica actualment oberta, publicada mitjançant Resolució al BOIB núm. 83 de 2 de juliol de 2026 i amb termini de presentació des del 9 de juliol de 2026 fins al 28 de febrer de 2027 (o fins a l’esgotament del pressupost). Està finançada amb fons autonòmics propis del règim de compensació per insularitat, no amb fons europeus Next Generation. Cobreix quatre programes diferents que analitzem més avall.

FOTOPAR. És una convocatòria autonòmica diferent i independent, cofinançada per fons FEDER i regulada a l’empara del Reial Decret 477/2021, orientada específicament a l’autoconsum fotovoltaic residencial (persones físiques). En aquest moment es troba amb fons esgotats i no admet noves sol·licituds. És la línia que tradicionalment molts particulars recorden pel nom perquè ha estat durant anys el vehicle natural per als ajuts residencials de plaques solars a Balears.

PITEIB (Pla d’Inversions per a la Transició Energètica de les Illes Balears). És un pla estratègic més ampli del Govern balear, canalitzat principalment amb fons Next Generation EU. No és una convocatòria d’ajuts en si mateix, sinó un marc que agrupa diverses línies de finançament orientades a la transició energètica. Conviu amb Factor Insularitat però no la inclou ni la substitueix.

Ajuts de l’Impost del Turisme Sostenible (ITS). Finançats amb la recaptació de l’ITS, estan dirigits específicament al sector allotjatiu balear amb una dotació de 5.000.000 d’euros el 2026 (3M€ per a eficiència i 2M€ per a innovació). No cobreixen instal·lacions fotovoltaiques ni eòliques, per la qual cosa un hotel que vulgui abordar de forma integral la seva descarbonització ha de combinar ITS amb Factor Insularitat, respectant la regla de no doble finançament.

En aquest article ens centrem en la Convocatòria Factor Insularitat 2026-2027, per ser la línia vigent ara mateix amb major abast i versatilitat.

Els quatre programes de la Convocatòria Factor Insularitat

La convocatòria s’estructura en quatre programes independents que es poden sol·licitar per separat o de forma conjunta en una mateixa sol·licitud:

Programa 1 · Autoconsum elèctric (fotovoltaic). Cobreix instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum fins a 500 kWp. Aquest programa NO admet persones físiques sense activitat econòmica com a beneficiàries. És el punt diferencial més important per al segment residencial, i el desenvolupem a l’apartat següent.

Programa 2 · Generació tèrmica renovable. Cobreix instal·lacions d’aerotèrmia. Exclou expressament la tecnologia aire-aire per a tots els sectors (residencial, terciari i industrial). Cobreix la generació tèrmica en €/kWt i també els nous sistemes de distribució associats.

Programa 3 · Emmagatzematge elèctric per a autoconsum. Cobreix bateries d’acumulació associades a l’autoconsum, fins a 200 kWh de capacitat. Un detall rellevant confirmat a les FAQ oficials: en aquesta convocatòria no s’aplica ràtio màxim kWh/kWp entre la capacitat de la bateria i la potència de generació associada. I un altre detall clau per a particulars: encara que estiguin exclosos del Programa 1 (fotovoltaica), sí que poden accedir al Programa 3 (bateries) presentant la sol·licitud amb les partides corresponents desglossades.

Programa 4 · Infraestructura de recàrrega privada de vehicle elèctric. Cobreix nous punts de recàrrega privats fins a 15 kW. Els equips trifàsics habituals de 22 kW poden ser elegibles si es configuren, limiten i instal·len efectivament a 15 kW o menys, amb la limitació reflectida en les proteccions i en la memòria tècnica.

Qui pot demanar què: el repartiment per perfil de beneficiari

Aquest és el punt que més malentesos genera a les consultes comercials. La convocatòria distingeix clarament entre perfils, i no tots poden accedir a tots els programes:

Persones físiques SENSE activitat econòmica (residents a Illes Balears):

  • Programa 1 (fotovoltaica): NO elegibles.
  • Programa 2 (aerotèrmia): sí, ajut del 70%.
  • Programa 3 (bateries): sí, ajut del 45%.
  • Programa 4 (punt de recàrrega): sí, ajut del 70% amb límit de 2.500 € per instal·lació.

Un particular que vulgui instal·lar plaques solars al seu habitatge no pot sol·licitar la Convocatòria Factor Insularitat per a la part fotovoltaica. En un primer moment això pot semblar un obstacle important, però a la pràctica no ho és tant: la deducció estatal de l’IRPF derivada del RDL 7/2026 permet recuperar una part molt significativa de la inversió, especialment quan es combina fotovoltaica amb electrificació tèrmica (aerotèrmia), on el tram alt del 60% en habitatge unifamiliar fa que el retorn fiscal net sigui pràcticament equivalent al que s’obtindria combinant subvenció més IRPF residual. A més, si el particular combina plaques solars amb bateria, la part de la bateria sí que es pot acollir al Programa 3 de Factor Insularitat amb les partides desglossades en la sol·licitud, i la part del punt de recàrrega al Programa 4 si també s’hi inclou. A la pràctica, el particular balear disposa d’un ventall d’instruments que, combinats correctament, cobreixen bona part de la inversió.

Persones físiques AMB activitat econòmica (autònoms): són elegibles en els quatre programes, amb les intensitats corresponents al règim que apliquin.

Empreses i entitats (pimes, grans empreses, comunitats de propietaris, comunitats energètiques, entitats sense ànim de lucre, administracions locals): elegibles en els quatre programes, amb intensitat variable segons règim (Minimis o Reglament General d’Exempció per Categories) i mida.

Matriu d'accés al programa Factor Insularitat 2026-2027 a Balears segons perfil de beneficiari: particular sense activitat, autònom, petita, mitjana i gran empresa, als quatre programes

Intensitats d’ajut i costos màxims subvencionables

Les intensitats varien segons el règim d’ajut al qual s’aculli el beneficiari. Tota empresa —incloses les grans empreses, segons ha confirmat el Govern a les FAQ oficials— pot optar per acollir-se al règim de minimis, amb les intensitats més altes, sempre que no hagi esgotat el topall acumulat de 300.000 euros en tres exercicis fiscals.

Intensitats per règim i mida de beneficiari:

ActuacióMinimis / Particular sense activitatPetita empresa (RGEC)Mitjana empresa (RGEC)Gran empresa (RGEC)
Fotovoltaica (P1)70%60%50%40%
Aerotèrmia (P2)70%60%50%40%
Bateries (P3)45%40%35%30%
Punt de recàrrega (P4)70%40%30%20%

Aquestes intensitats no s’apliquen sobre el cost real de la instal·lació, sinó sobre el cost subvencionable que fixa la convocatòria en funció de la tecnologia i el tram. En cada cas, es pren el menor valor entre el cost real i el cost màxim subvencionable, i sobre aquest menor s’aplica el percentatge.

Costos màxims subvencionables · Fotovoltaica (Programa 1):

Tram de potènciaCost màx. generacióComplement marquesinaComplement retirada amiantComplement canvi tensió
P ≤ 10 kWp1.188 €/kWp500 €/kWp1.082 €/kWp400 €/kWp
10 < P ≤ 100 kWp910 €/kWp500 €/kWp817 €/kWp300 €/kWp
100 < P ≤ 500 kWp749 €/kWp500 €/kWp720 €/kWp200 €/kWp

El càlcul del cost unitari màxim de generació es fa per trams acumulatius des de l’esglaó inferior. Els complements (marquesina, retirada d’amiant, canvi de tensió) no apliquen efecte acumulatiu.

Costos màxims subvencionables · Aerotèrmia (Programa 2):

  • Cost unitari màxim tèrmic: 1.000 €/kWt
  • Nous sistemes de distribució: 450 €/kWt addicionals
  • Límit d’ajut per a persones físiques i autònoms: 25.000 €
  • Límit d’ajut per a la resta de beneficiaris: 100.000 €

Costos màxims subvencionables · Bateries (Programa 3):

CapacitatCost màxim subvencionable
≤ 10 kWh910 €/kWh
10 < capacitat ≤ 100 kWh650 €/kWh
100 < capacitat ≤ 200 kWh455 €/kWh

Costos màxims subvencionables · Punt de recàrrega (Programa 4):

  • No existeix cost màxim €/kW.
  • Límit d’ajut: 12.000 € per instal·lació per a empreses i entitats.
  • Límit d’ajut: 2.500 € per instal·lació per a particulars sense activitat econòmica.
Costos màxims subvencionables del Programa Factor Insularitat 2026-2027 a Balears: fotovoltaica per trams de potència, aerotèrmia, bateries i punt de recàrrega

Compatibilitats amb altres instruments fiscals

Per a les consultes sobre deduccions de l’IRPF convé adreçar-se a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT). Aquest apartat descriu el marc general de compatibilitats entre instruments; el càlcul aplicable a cada cas concret s’ha de verificar amb l’administració competent en matèria fiscal o amb un assessor.

Segons ha confirmat la Conselleria d’Empresa, Autònoms i Energia, la Convocatòria Factor Insularitat és compatible amb altres subvencions d’altres administracions públiques o organismes sempre que es compleixin tres condicions: que no cobreixin el mateix cost, que l’import total dels ajuts concurrents no superi el cost del projecte, i que es respecti la normativa nacional i europea d’ajuts d’estat.

En canvi, és incompatible amb altres convocatòries gestionades per la mateixa Conselleria d’Empresa, Autònoms i Energia per a la mateixa actuació. Si es presenta més d’una sol·licitud per a la mateixa actuació en diferents convocatòries autonòmiques, la primera resolta (que pot coincidir o no amb la primera presentada) comportarà automàticament la denegació de l’altra, fins i tot si el beneficiari renuncia posteriorment o la resolució inicial és revocada.

Dins d’aquest marc, els instruments fiscals complementaris que operen sobre altres conceptes són compatibles amb Factor Insularitat, respectant sempre la regla de no doble finançament sobre el mateix cost:

Deducció IRPF (RDL 7/2026). Compatible amb Factor Insularitat. L’import subvencionat es descompta de la base deduïble a l’IRPF i a més tributa com a guany patrimonial. La deducció s’aplica exclusivament sobre la part de la despesa efectivament satisfeta pel contribuent, neta de la subvenció rebuda.

Llibertat d’amortització de l’Impost sobre Societats (RDL 7/2026, art. 37). Compatible amb Factor Insularitat per a empreses. La subvenció redueix el cost inicial de la inversió, i la llibertat d’amortització avança el retorn fiscal sobre la part no subvencionada, permetent amortitzar el 100% de l’actiu en el mateix exercici d’entrada en funcionament.

Certificats d’Estalvi Energètic (CAE). Compatibles amb Factor Insularitat. Especialment rellevants per a la substitució de calderes fòssils per aerotèrmia, on el RDL 7/2026 reforça els coeficients multiplicadors.

Bonificacions municipals en IBI i ICIO. Compatibles. Cada ajuntament té la seva pròpia ordenança i calendari.

Next Generation (estatals). Requereix verificació en cada convocatòria: és freqüent la incompatibilitat sobre el mateix cost.

Terminis, procés i regles operatives

Presentació de sol·licituds: des del 9 de juliol de 2026 fins al 28 de febrer de 2027 o fins a l’esgotament del pressupost. El pressupost no meritat en l’anualitat 2026 s’incorpora automàticament a l’anualitat 2027, respectant l’ordre d’entrada.

Sistema d’adjudicació: rigorós ordre d’entrada, sense concurrència competitiva. No es puntuen mèrits ni es comparen projectes entre si. La celeritat en la presentació telemàtica i l’absència d’errors documentals són determinants.

Terminis màxims d’execució (comptats des de la notificació de la proposta de resolució provisional):

ProgramaTermini màxim d’execució
P1 · Fotovoltaica ≤ 10 kWp4 mesos
P1 · Fotovoltaica 10-50 kWp5 mesos
P1 · Fotovoltaica 50-100 kWp6 mesos
P1 · Fotovoltaica > 100 kWp9 mesos
P2, P3 i P4 (aerotèrmia, bateries, punt de recàrrega)5 mesos

Per a sol·licituds conjuntes que incorporin diversos programes, cada programa manté el seu propi termini, comptat des de la notificació de la proposta de resolució provisional.

Regla dels tres pressupostos: obligatòria si la despesa subvencionable supera els 40.000 euros (execució d’obres) o els 15.000 euros (altres contractes). No és obligatori incloure les tres ofertes a la sol·licitud inicial, però han d’estar disponibles per a inspecció posterior.

Limitació per CUPS o emplaçament: només és subvencionable una instal·lació per punt de subministrament (CUPS) o per emplaçament. En autoconsum col·lectiu es poden presentar diverses instal·lacions si cadascuna té el seu CUPS de generació neta independent.

Consideració final

La Convocatòria Factor Insularitat 2026-2027 és, avui per avui, la línia d’ajuts balear amb major abast vigent. Amb un termini fins a finals de febrer de 2027, quatre programes complementaris i intensitats competitives per a tots els perfils de beneficiari excepte per a les persones físiques sense activitat econòmica en fotovoltaica, permet acometre inversions en autoconsum, electrificació tèrmica, emmagatzematge i mobilitat elèctrica amb un retorn econòmic significatiu.

Per al particular resident a Balears el 2026 amb habitatge unifamiliar o pis, la via practicable en fotovoltaica passa avui per la deducció estatal de l’IRPF (RDL 7/2026) mentre no es reobri FOTOPAR, amb la reserva que l’aplicació fiscal concreta al cas balear s’ha de revisar amb assessor. Per a la part de bateria i de punt de recàrrega, però, sí que pot acudir a la Convocatòria Factor Insularitat amb intensitats del 45% i del 70% respectivament.

Per a l’empresa balear, Factor Insularitat és la línia principal, amb intensitats del 40% al 70% segons règim i mida. Combinada amb la llibertat d’amortització de l’Impost sobre Societats del RDL 7/2026 i, quan apliqui, amb la valorització de CAE, ofereix un marc financer difícil de repetir en altres territoris de l’Estat.

Per al sector hoteler, la combinació Factor + ITS —cadascun per a les actuacions que li són pròpies— és el camí operatiu natural, respectant la regla de no doble finançament.

Un darrer apunt de context operatiu. La lògica de rigorós ordre d’entrada que governa Factor Insularitat premia l’anticipació en la presentació telemàtica. Però anticipar-se sense projecte tècnic ben tancat és font de minoracions posteriors. La combinació òptima —projecte tècnic rigorós + presentació el primer dia hàbil disponible— és la que maximitza tant la probabilitat d’obtenir l’ajut com la certesa de cobrar-lo íntegrament al final del procés.

Si estàs valorant una inversió en autoconsum, aerotèrmia, bateries o punt de recàrrega a qualsevol de les illes i vols una oferta tècnica adaptada al teu cas, pots sol·licitar-nos una oferta sense compromís o consultar els ajuts actualment vigents.

Nota: La descripció del marc d’ajuts continguda en aquest article es basa en la Resolució 6663 publicada al BOIB núm. 83 de 2 de juliol de 2026 (Convocatòria Factor Insularitat 2026-2027) i en les preguntes freqüents publicades pel Govern balear sobre aquesta convocatòria. L’estat real de cada convocatòria (fons disponibles, terminis, requisits específics) pot haver variat des de la publicació d’aquest article; convé verificar l’estat actual a les fonts oficials del Govern balear abans d’iniciar qualsevol tramitació. Aquest article no substitueix l’assessorament professional específic per a cada situació.

RDL 7/2026 deducciones IRPF autoconsumo aerotermia

RDL 7/2026: anàlisi de les mesures que reconfiguren l’autoconsum, l’eficiència energètica i l’accés a la xarxa

Estalvi energètic, , , ,

Cada tensió internacional en els corredors del gas i del petroli acaba traduint-se en una pujada del preu de la llum. Els xocs geopolítics no són abstraccions llunyanes: són el que fa que un client ens truqui l’endemà preguntant per l’autoconsum. El Reial Decret-llei 7/2026, publicat al BOE el 21 de març de 2026 i convalidat pel Congrés el 26 de març, es va aprovar com a resposta d’urgència al xoc energètic provocat per l’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà del primer trimestre de l’any. L’operació militar iniciada el 28 de febrer de 2026 i la interrupció del trànsit per l’Estret d’Ormuz —per on circula aproximadament el 20% del gas i del petroli mundial— van desencadenar una escalada en els mercats de futurs que va portar el barril de Brent per sobre dels 119 dòlars i el gas natural europeu (TTF) a pujar més d’un 40% en una sola sessió borsària.

Davant d’aquest quadre, el Govern va mobilitzar un paquet de 5.000 milions d’euros articulat en dos eixos de naturalesa molt diferent. El primer, conjuntural, orientat a contenir la factura energètica a curt termini: rebaixa de l’IVA de l’electricitat al 10% per a potències contractades inferiors a 10 kW, minoració de l’Impost Especial sobre l’Electricitat al mínim legal del 0,5%, escut social davant de talls de subministrament. El segon, estructural, orientat a accelerar l’electrificació de la demanda com a estratègia permanent de reducció de la dependència exterior.

És aquest segon eix el que fa del RDL 7/2026 alguna cosa més que un decret d’emergència. Darrere de les mesures fiscals que han copat els titulars mediàtics, el text conté una reforma en profunditat del règim jurídic de l’autoconsum, de l’accés a la xarxa elèctrica, de la propietat horitzontal, del desplegament de renovables a gran escala i de la fiscalitat corporativa vinculada a la transició energètica. En aquest article revisem les mesures que considerem més rellevants des del punt de vista de qui està avaluant una inversió en autoconsum, aerotèrmia o eficiència energètica a Espanya, sigui a nivell residencial, en comunitat de veïns o en empresa.

La convalidació al Congrés, el 26 de març, va tirar endavant amb 175 vots a favor (PSOE, Sumar, Junts, ERC, EH Bildu), 141 abstencions (PP i Podemos) i 33 en contra (VOX), en una sessió marcada per crítiques creuades sobre la suficiència de l’escut social i el disseny de les mesures fiscals. L’ajustada aritmètica parlamentària va obrir la porta a la tramitació del decret com a projecte de llei, cosa que significa que l’articulat encara podria rebre esmenes en els pròxims mesos. Per a qui estigui planificant una inversió a l’empara d’aquest règim fiscal, el marc descrit a les pàgines següents és plenament vigent avui, però convé mantenir seguiment de les modificacions que puguin produir-se durant la tramitació parlamentària.

El bloc residencial: l’arquitectura de les deduccions IRPF

El règim fiscal residencial del RDL 7/2026 s’articula sobre tres deduccions diferents de l’article 68 de la Llei 35/2006 de l’IRPF, cadascuna amb la seva base imposable màxima, el seu percentatge i el seu termini:

Deducció per obres de millora que redueixin el consum d’energia primària no renovable (art. 68.1.1). És la deducció de major quantia. Requereix acreditar mitjançant Certificat d’Eficiència Energètica una reducció d’almenys el 30% del consum d’energia primària no renovable, o assolir qualificació energètica A o B. El percentatge aplicable —40% o 60%— i la base màxima depenen del tipus d’habitatge.

Deducció per instal·lació de sistemes d’autoconsum renovable (art. 68.1.4). S’activa amb el Certificat d’Instal·lació Elèctrica (CIE) que l’instal·lador tramita en la legalització. No requereix acreditar reducció de demanda ni CEE. El percentatge aplicable és del 10% per a pisos en edificis residencials i del 20% per a habitatges unifamiliars. Base màxima anual de 5.000 euros. Termini: 31 de desembre de 2026. No és acumulable amb les deduccions per rehabilitació del bloc anterior sobre la mateixa actuació.

Deducció per instal·lació de punts de recàrrega de vehicle elèctric (art. 81 bis LIRPF). Del 15% sobre una base màxima anual de 4.000 euros, aplicable indistintament en pisos i unifamiliars. Termini: 31 de desembre de 2026. Compatible amb les dues deduccions anteriors i amb el nou Programa Auto+ per a l’adquisició del vehicle.

La matriu d’aplicació: per què el tipus d’habitatge determina el tram

La qüestió que més confusió genera és que el percentatge de deducció no és uniforme. Depèn de la combinació entre dues variables: el tipus d’habitatge (pis en edifici residencial o habitatge unifamiliar) i el tipus d’actuació (autoconsum aïllat o actuació que electrifica la demanda tèrmica).

Pis en edifici residencial

ActuacióCEE obligatoriDeducció IRPFBase màximaDeducció màxima
Fotovoltaica solaNo10%5.000 €500 € (un sol any)
FV + termo elèctric ACSSí40%7.500 €3.000 €
FV + bomba de calor climatitzacióSí40%7.500 €3.000 €
FV + aerotèrmia integralSí40%7.500 €3.000 €
Aerotèrmia solaSí40%7.500 €3.000 €
Punt de recàrrega VENo15%4.000 €600 €

Habitatge unifamiliar

ActuacióCEE obligatoriDeducció IRPFBase màximaDeducció màxima
Fotovoltaica solaNo20%5.000 €1.000 € (un sol any)
FV + termo elèctric ACSSí60%15.000 € acum.9.000 € (3.000 €/any × 4)
FV + bomba de calor climatitzacióSí60%15.000 € acum.9.000 €
FV + aerotèrmia integralSí60%15.000 € acum.9.000 €
Aerotèrmia solaSí60%15.000 € acum.9.000 €
Punt de recàrrega VENo15%4.000 €600 €

La raó per la qual l’habitatge unifamiliar accedeix al tram del 60% mentre el pis es queda al 40% radica en la mateixa estructura de l’article 68.1.1 de la Llei de l’IRPF. La lletra que regula el 60% es refereix expressament a les actuacions sobre el conjunt de l’edifici predominantment residencial. Un habitatge unifamiliar és en si mateix l’edifici íntegre, per la qual cosa l’actuació integral que s’hi practica encaixa en aquest supòsit. En un pis, l’actuació es limita a una unitat dins d’un edifici compartit i queda encaixada en la lletra que regula el 40% (actuacions a nivell d’habitatge individual).

Blog IRPF matriu pis unifamiliar CAT

Aquest matís no és menor. Entre el 20% de deducció màxima del tram bàsic en unifamiliar i el 60% del tram alt, la diferència en retorn fiscal per a una inversió típica de 27.000 euros (fotovoltaica combinada amb aerotèrmia) és de 8.000 euros de deducció efectiva.

El Certificat d’Eficiència Energètica: la peça que activa el tram alt

Cap deducció del 40% o del 60% s’activa sense dos Certificats d’Eficiència Energètica: un anterior a l’obra i un altre posterior. El certificat anterior documenta el consum d’energia primària no renovable de partida i té una antiguitat màxima admesa de dos anys. El certificat posterior ha de demostrar la reducció d’almenys el 30% respecte al certificat anterior o, alternativament, assolir la qualificació energètica A o B.

Un aspecte que sol generar confusió operativa: la deducció s’aplica a l’IRPF de l’exercici en què s’expedeix el CEE posterior, no en l’exercici en què es paguen les factures de l’obra. Aquest desfasament temporal condiciona la planificació. Si una obra s’executa i es paga al novembre de 2026 però el CEE posterior s’emet al gener de 2027, la deducció no s’aplica a la declaració de 2026, sinó a la de 2027.

En termes de terminis globals, el RDL 7/2026 fixa dos horitzons diferents:

  • Per als trams del 10%, 20% i 40%: l’obra ha d’estar executada abans del 31 de desembre de 2026 i el CEE posterior emès abans de l’1 de gener de 2027.
  • Per al tram del 60%: l’obra ha d’estar executada abans del 31 de desembre de 2027 i el CEE posterior emès abans de l’1 de gener de 2028.

Exemple numèric: pis vs habitatge unifamiliar amb la mateixa inversió

Considereu una intervenció integral idèntica en dos habitatges: 9.500 euros de fotovoltaica més 17.500 euros d’aerotèrmia, total 27.000 euros d’inversió.

En un pis, amb CEE anterior i posterior acreditant la reducció del 30%, la deducció aplicable és del 40% sobre una base màxima anual de 7.500 euros. Deducció efectiva: 3.000 euros, aplicables íntegrament a l’IRPF de l’exercici en què s’emet el CEE posterior.

En un habitatge unifamiliar, amb els mateixos requisits tècnics, la deducció aplicable és del 60% sobre una base màxima acumulada de 15.000 euros. Deducció efectiva: 9.000 euros, repartits fins a quatre exercicis consecutius amb un màxim de 3.000 euros anuals.

La diferència —6.000 euros de retorn fiscal sobre la mateixa inversió— no respon a criteris de renda ni de patrimoni del contribuent, sinó exclusivament a la naturalesa jurídica de l’habitatge intervingut.

Veure un cas real executat per SolarTradex similar a aquest escenari.

El que queda fora del règim deduïble

La delimitació negativa és tan rellevant com la positiva. Queden expressament exclosos:

  • Les parts de l’habitatge afectes a una activitat econòmica.
  • Garatges, trasters, jardins, piscines i instal·lacions esportives.
  • Les substitucions d’equips per altres que segueixin operant amb combustibles fòssils.
  • Els pagaments en efectiu. Tot pagament ha d’acreditar-se mitjançant transferència, targeta o xec nominatiu.
  • Les obres executades pel mateix propietari sense factura professional.
  • L’import de l’obra cobert per ajuts públics concurrents (Next Generation, valorització de CAE). La deducció s’aplica exclusivament sobre la quantitat efectivament satisfeta pel contribuent, neta d’aquests ajuts.

La reforma de la Llei de Propietat Horitzontal: el desbloqueig de les comunitats de veïns

Una de les modificacions estructurals de major abast del RDL 7/2026, i que ha passat gairebé desapercebuda a la cobertura mediàtica, és la reforma de la Llei 49/1960 de Propietat Horitzontal. Fins ara, la instal·lació en un edifici de sistemes comuns o privatius d’energies renovables —plaques fotovoltaiques sobre coberta comunitària, aerotèrmia col·lectiva, geotèrmia— requeria majories qualificades que en molts casos resultaven inassolibles. La manca de consens a la comunitat de veïns era, a la pràctica, la raó per la qual un percentatge significatiu d’aquests projectes no arribaven a materialitzar-se.

El RDL 7/2026 rebaixa dràsticament el llindar. A partir de la seva entrada en vigor, per acordar la instal·lació de sistemes comuns o privatius d’energies renovables n’hi ha prou amb l’acord d’un terç (1/3) dels propietaris que representin un terç de les quotes de participació. Aquesta reforma té un impacte directe sobre l’aplicabilitat real del tram del 40% de la deducció IRPF descrit als apartats anteriors: un veí que fins ara veia bloquejat el seu accés al règim fiscal per l’oposició de la majoria de la comunitat, passa a disposar d’una via procedimental molt més assequible.

Combinada amb l’ampliació del radi de l’autoconsum col·lectiu a través de la xarxa de 500 metres a 5 quilòmetres (disposició final catorzena del decret, que modifica el RD 244/2019), la reforma de la Propietat Horitzontal és probablement la palanca no fiscal més rellevant del RDL 7/2026 per al segment residencial en règim de comunitat.

El bloc corporatiu: llibertat d’amortització i règim fiscal d’empresa

Per a empreses i autònoms, el RDL 7/2026 introdueix a l’Impost sobre Societats (art. 37 del decret) un règim de llibertat d’amortització per a les inversions en instal·lacions d’autoconsum elèctric renovable i en sistemes tèrmics renovables que substitueixin equips fòssils.

En condicions ordinàries, una planta fotovoltaica industrial s’amortitzaria linealment en 15 a 20 anys. Amb la llibertat d’amortització, l’empresa pot amortitzar el 100% de l’actiu en el mateix exercici d’entrada en funcionament. Per a una societat subjecta al tipus general del 25% de l’Impost sobre Societats, aquesta mesura equival a una injecció de liquiditat el primer any equivalent a una quarta part del CAPEX del projecte, via menor pagament d’impostos.

Les condicions són:

  • Base màxima d’inversió acollida: 500.000 euros.
  • Manteniment de la plantilla mitjana de treballadors durant els 24 mesos següents a l’inici del període impositiu d’entrada en funcionament.
  • Entrada en funcionament de l’actiu abans del 31 de desembre de 2026.
  • L’empresa ha de tenir beneficis sobre els quals compensar l’amortització.

La mesura s’estén també a les inversions corporatives en vehicles elèctrics (BEV, PHEV, FCV, FCHV) i a la instal·lació de noves infraestructures de recàrrega ràpida i ultraràpida.

Zones d’Acceleració Renovable i repotenciació

Per als promotors de projectes de renovables a major escala, el RDL 7/2026 introdueix dues figures noves:

Zones d’Acceleració Renovable (ZAR). Àrees geogràfiques designades per les Comunitats Autònomes —amb informe previ del MITECO— de baixa sensibilitat ambiental, on es prioritza la instal·lació de parcs fotovoltaics, eòlics i sistemes d’emmagatzematge. Els projectes ubicats dins d’una ZAR queden exempts del procediment d’Avaluació d’Impacte Ambiental ordinari o simplificat, i se’ls aplica en el seu lloc un catàleg predefinit de mesures de mitigació. El termini de tramitació es redueix d’anys a mesos. La llei prohibeix expressament ubicar ZARs en àrees protegides (Xarxa Natura 2000, Parcs Nacionals) i instrueix prioritzar sòls industrials, abocadors, pedreres clausurades i corredors d’infraestructura.

Repotenciació (repowering) d’instal·lacions existents. Per a parcs fotovoltaics o eòlics que substitueixin equips antics incrementant la seva potència en no més del 25%, l’Avaluació d’Impacte Ambiental es limita a avaluar l’impacte incremental respecte al projecte original, amb reutilització d’estudis previs. Els terminis administratius es redueixen a la meitat. Aquesta mesura és especialment rellevant per maximitzar el rendiment dels nusos d’evacuació ja existents sense ocupar nova superfície.

La reforma de l’accés a la xarxa: fi de l’especulació

El RDL 7/2026 aborda també una de les patologies estructurals del sistema elèctric espanyol dels últims anys: la saturació dels nusos de la xarxa per projectes que sol·licitaven permís d’accés sense intenció real d’executar-los. Prop del 90% de la capacitat d’accés atorgada a la xarxa de distribució corresponia a projectes que no arribaven a materialitzar-se, generant un acaparament especulatiu que bloquejava el desenvolupament real de l’electrificació.

El decret substitueix el règim anterior d’avals bancaris estàtics per una Prestació per Reserva de Capacitat (PRC): els titulars d’un permís d’accés han d’abonar una quota econòmica mensual al gestor de la xarxa des de l’atorgament del permís fins que la instal·lació entra en consum efectiu. Les quantitats abonades tenen la consideració de pagament anticipat de peatges i es descompten de la factura de peatges una vegada la planta està operativa. Si el promotor abandona o incompleix el pagament, el permís caduca automàticament. La mesura es complementa amb la vinculació dels permisos d’accés al codi CNAE de l’activitat econòmica final, per impedir la revenda especulativa de permisos.

En paral·lel, el RDL 7/2026 introdueix formalment la figura dels permisos d’accés flexibles des de la perspectiva de la demanda: consums gestionables i sistemes d’emmagatzematge poden connectar-se aprofitant les valls de congestió de la xarxa, sense necessitat de reservar capacitat ferma les 8.760 hores de l’any. Aquesta figura facilita significativament la legalització d’instal·lacions de bateries i de consums flexibles.

Comunitats energètiques i competència municipal

El decret modifica la Llei 7/1985 de Bases del Règim Local per atribuir als ajuntaments competència pròpia en la promoció i participació de comunitats energètiques ciutadanes i de renovables. Complementàriament, s’aprova una dotació de 10 milions d’euros per a la creació d’Oficines de Transformació Comunitària gestionades per l’IDAE, la funció de les quals és acompanyar la constitució i posada en marxa d’aquestes comunitats.

Combinada amb l’ampliació del radi de l’autoconsum col·lectiu a 5 quilòmetres, aquesta reforma obre un espai jurídic i financer perquè ajuntaments, cooperatives ciutadanes i agrupacions veïnals impulsin projectes de generació distribuïda a escala local que fins ara topaven amb limitacions competencials.

Centres de dades: noves obligacions de sostenibilitat

Davant del creixement accelerat de la demanda elèctrica associada als centres de processament de dades —impulsada per l’expansió de la intel·ligència artificial— el RDL 7/2026 introdueix a la seva disposició addicional primera requisits estrictes de sostenibilitat energètica per a la connexió de nous centres de dades a la xarxa elèctrica. Aquests requisits inclouen l’obligació d’acreditar subministrament físic recolzat amb nova generació renovable equivalent.

La mesura té una doble lectura. D’una banda, restringeix la connexió a la xarxa de centres de dades que depenguin del suport del cicle combinat de gas. De l’altra, obre un nínxol de mercat significatiu per a les empreses instal·ladores capaces d’acompanyar els promotors de centres de dades en la contractació de generació renovable dedicada, sigui via PPAs, autoconsum directe o participació en desenvolupaments propis.

La finestra temporal: dates que condicionen les decisions d’inversió

La combinació de dates de caducitat del règim fiscal i estructural comprimeix els temps disponibles per actuar. Un resum operatiu:

  • Deduccions IRPF residencials del 10%, 20% i 40%: obra executada abans del 31 de desembre de 2026, CEE posterior emès abans de l’1 de gener de 2027.
  • Deducció IRPF residencial del 60%: obra executada abans del 31 de desembre de 2027, CEE posterior emès abans de l’1 de gener de 2028.
  • Deducció IRPF punt de recàrrega: 31 de desembre de 2026.
  • Llibertat d’amortització empresa: entrada en funcionament de l’actiu abans del 31 de desembre de 2026.
  • IVA electricitat al 10% i IEE al 0,5%: vigent fins al 30 de juny de 2026 (susceptible de pròrrogues posteriors).
Blog IRPF timeline dates CAT

Els terminis de tramitació de les distribuïdores elèctriques per a la compensació d’excedents, sumats al temps requerit per a l’emissió del CEE posterior pel tècnic competent, aconsellen no deixar els projectes residencials per a l’últim trimestre de l’any objectiu. Per al segment corporatiu, la posada en funcionament efectiva abans del 31 de desembre de 2026 —requisit per acollir-se a la llibertat d’amortització— exigeix planificació amb diversos mesos d’antelació.

Deduccions vs subvencions: una reflexió operativa

Un aspecte que potser mereix una reflexió final és la diferent naturalesa d’aquests dos instruments de suport públic, i per què la lògica del RDL 7/2026 aposta clarament per les deduccions fiscals abans que per noves línies de subvenció directa.

Una subvenció requereix una seqüència llarga: publicació de convocatòria, sol·licitud, selecció, execució de l’obra, justificació, resolució de concessió i, finalment, pagament efectiu. En el millor dels casos, aquest cicle dura mesos. En el pitjor —com han demostrat les convocatòries Next Generation d’autoconsum en diverses comunitats autònomes—, es dilata anys, amb milers d’expedients atrapats en la burocràcia i empreses instal·ladores i particulars esperant cobraments que a vegades ni tan sols arriben a materialitzar-se.

Una deducció IRPF funciona amb una lògica radicalment diferent. El contribuent executa l’obra, acredita tècnicament el resultat (CIE o CEE segons el cas) i aplica la deducció a la seva pròxima declaració de la renda. No hi ha concurrència competitiva, no hi ha nombre finit de «places disponibles», no hi ha llista d’espera. Si es compleixen els requisits objectius que fixa la llei, la deducció s’aplica. Aquest mecanisme aporta a la inversió un grau de certesa i previsibilitat que les subvencions difícilment poden oferir.

El disseny del RDL 7/2026 —que reforça el sistema de deduccions IRPF sense crear noves línies de subvenció directa per a autoconsum residencial— és un senyal institucional en aquesta direcció. No és casualitat: és, amb tota probabilitat, una lliçó apresa dels colls d’ampolla administratius dels darrers anys.

Això no vol dir que les subvencions siguin sempre pitjors. En projectes de gran envergadura o per a col·lectius específics —comunitats energètiques, indústria electrointensiva, rehabilitació integral d’edificis— segueixen sent un vehicle vàlid i de vegades imprescindible. Però per al segment residencial més habitual —un habitatge, una comunitat de veïns petita— apostar per la deducció IRPF significa canviar la incertesa del «a veure si em toca» per la certesa operativa del «si compleixo els requisits, l’aplico».

Consideració final

El RDL 7/2026 s’ha presentat mediàticament com un decret de resposta a la crisi energètica de l’Orient Mitjà. Aquesta lectura és correcta però incompleta. Darrere de l’escut social i de les rebaixes d’IVA i IEE, el text conté el paquet de reformes estructurals de major abast de l’última dècada en matèria energètica: pròrroga i afinament de les deduccions IRPF residencials, reforma de la Llei de Propietat Horitzontal, llibertat d’amortització corporativa, ampliació de l’autoconsum col·lectiu a 5 quilòmetres, creació de les Zones d’Acceleració Renovable, règim de repotenciació, substitució del sistema d’avals per la Prestació per Reserva de Capacitat, permisos d’accés flexibles, competència municipal sobre comunitats energètiques i obligacions de sostenibilitat per a centres de dades.

Per a qui està avaluant una inversió en autoconsum, aerotèrmia o eficiència energètica, la lectura del règim es pot resumir en tres punts. Primer, la deducció IRPF no és un descompte sobre el preu de la instal·lació, sinó una reducció de la quota líquida a pagar en la declaració de l’exercici corresponent. Segon, el salt del tram bàsic (10-20%) al tram alt (40-60%) es produeix electrificant la demanda tèrmica, no ampliant la instal·lació fotovoltaica. Tercer, sense CEE anterior i posterior no hi ha accés als trams alts, amb independència de l’import invertit.

Per a qui opera al segment corporatiu o de projectes a major escala, la combinació de llibertat d’amortització, ZAR, repotenciació exprés, PRC i permisos flexibles altera de forma substancial les mètriques de rendibilitat i els temps de desenvolupament dels projectes. Els pròxims divuit mesos són, en aquest sentit, una finestra estructural d’oportunitat que difícilment es repetirà amb les mateixes condicions.

El càlcul definitiu de l’import deduïble o del règim fiscal aplicable a cada cas concret l’ha de fer un assessor fiscal o un enginyer especialitzat segons correspongui. Aquest article descriu l’arquitectura del règim i no substitueix aquest assessorament.

Si estàs valorant una nova instal·lació fotovoltaica i vols assessorament professional sobre els ajuts actualment vigents, demana pressupost sense compromís i el nostre equip t’acompanya de principi a fi.

Factor Insularitat 2026-2027

Huawei presenta la bateria LUNA – S1 i finalitza la producció del model LUNA-S0

Autoconsum,

La companyia anuncia l’arribada de la seva nova bateria LUNA-S1, una evolució tecnològica que millora el rendiment, la seguretat i l’eficiència dels sistemes d’autoconsum.

Huawei continua apostant per la innovació en solucions d’emmagatzematge energètic i anuncia l’arribada de la seva nova bateria LUNA-S1, una evolució tecnològica que millora el rendiment, la seguretat i l’eficiència dels sistemes d’autoconsum.

En aquest context, la companyia ha comunicat que la producció de la bateria LUNA-S0 ha finalitzat el passat 31 de març de 2026, donant pas a aquesta nova generació.

La nova LUNA-S1 incorpora millores destacades en capacitat, optimització energètica i integració amb sistemes actuals, consolidant-se com la nova referència per a instal·lacions futures.

Les instal·lacions amb LUNA-S0 continuaran funcionant amb total normalitat i amb totes les garanties habituals. No obstant això, en cas de voler ampliar la capacitat de la bateria en el futur, cal tenir en compte que els nous mòduls LUNA-S1 no són compatibles amb els sistemes LUNA-S0 existents.

Bateria luna S0 versus lunas1 de huawei
Bateria LUNA-S0 versus LUNA-S1 de HUAWEI

Aquest canvi forma part de l’evolució natural del producte dins el catàleg de Huawei, amb l’objectiu de continuar oferint solucions cada cop més avançades i adaptades a les necessitats del mercat.

Què implica aquesta evolució per a instal·lacions existents

El punt clau per als propietaris d’instal·lacions amb LUNA-S0 és la incompatibilitat modular entre generacions. Els sistemes S0 continuaran funcionant amb normalitat i amb les garanties completes del fabricant, però qualsevol ampliació futura de capacitat requerirà planificar la solució tècnica des de l’inici: mantenir una configuració tancada amb S0 (mentre hi hagi estoc de recanvis) o migrar a la nova plataforma S1.

Aquesta qüestió —l’escalabilitat modular al llarg del temps— és cada cop més rellevant en un mercat on el consum domèstic creix de forma sostinguda (aerotèrmia, cotxe elèctric, cuines d’inducció) i on una bateria que comprem avui ha de poder ampliar-se d’aquí a 5-10 anys.

I per a noves instal·lacions amb bateria?

Si estàs valorant incorporar per primera vegada un sistema d’autoconsum residencial amb bateria, aquest és un bon moment: les millores de la nova generació S1 se sumen a un context d’ajudes fiscals molt favorable.

Si vols entendre per què instal·lar una bateria és una decisió rendible més enllà de l’estalvi directe a la factura (autonomia energètica, valorització d’excedents, funcions intel·ligents, paper de les bateries físiques vs virtuals), et recomanem llegir la nostra guia completa: Instal·lem bateries a casa?

Ajuts vigents que potencien la incorporació de bateries

El marc d’ajuts i subvencions vigents s’està enfocant especialment en els sistemes d’emmagatzematge. La combinació de la deducció de l’IRPF (RDL 7/2026), el sistema CAE i —si estàs a Balears— la convocatòria FACTOR 2026, pot reduir significativament la inversió inicial.

Demana pressupost sense compromís i t’assessorem sobre la configuració tècnica adequada segons la teva instal·lació actual i consum previst.

Factor Insularitat 2026-2027

Ajuts Fotopar 2026 per a bateries: Per què és recomanable ampliar més del que creus

Autoconsum, , , ,

La convocatòria FOTOPAR 2026 va finalitzar el 30 d’abril de 2026. Actualment està oberta la nova convocatòria FACTOR 2026 del Govern de les Illes Balears, que també subvenciona bateries, entre altres actuacions. Els conceptes tècnics d’aquest article (per què cal ampliar com a mínim 2 kWp en instal·lar bateria per optimitzar el rendiment de l’inversor híbrid) segueixen sent vàlids també per a instal·lacions amb bateria dins FACTOR 2026.

Si tens panells solars a les Balears, segurament has sentit parlar dels nous ajuts Fotopar per instal·lar bateries. És una notícia fantàstica: el Govern vol incentivar l’emmagatzematge d’energia i ofereix subvencions generoses.

Però, com sol passar amb les subvencions, hi ha un requisit indispensable a la lletra petita: per rebre l’ajut de la bateria, és obligatori ampliar la potència de la teva instal·lació solar en, com a mínim, 1 kWp.

A simple vista sembla fàcil: «Poso 2 panells més per complir la llei i ja tinc la bateria subvencionada». Error. Aquí és on entra la realitat tècnica que es pot passar per alt.

Inversor i bateria Huawei amb Joan Ramis, cap d'enginyeria de SolarTradex. FOTOPAR 2026
Amplia amb la tranquil·litat que el teu inversor treballarà al 100% | Fotopar 2026

A SolarTradex volem explicar-te per què instal·lar el «mínim legal» pot ser una mala idea per al teu sistema, i per què la solució passa pels 2 kWp.

El problema: El «cervell» de la bateria necessita voltatge

Per instal·lar una bateria en un sistema existent, normalment substituïm el teu inversor antic o n’afegim un de nou (un inversor híbrid) que s’encarregui de gestionar la càrrega i descàrrega.

Aquests equips electrònics tenen un requisit tècnic anomenat Tensió d’Arrencada (Start-up Voltage) i un Rang de Treball MPPT.

Imagina que l’inversor és un motor que necessita una certa pressió per arrencar.

  • Si instal·les només 1 kWp (aprox. 2 panells): La tensió (voltatge) que generen és molt baixa, sovint fregant els 60V-80V. Molts inversors de bateries necessiten més de 100V o 120V només per «despertar-se».
  • El risc: Si et quedes curt, els dies ennuvolats o a primera i última hora del dia, l’inversor no arrencarà. Tindràs panells a la teulada que no estarien produint res perquè no tenen prou força per activar la màquina. Estaries complint la llei, però llençant energia.
Joan Ramis, cap d'enginyeria de SolarTradex ensenyant inversor Huawei a treballadors.
En Joan Ramis, cap d’enginyeria de SolarTradex, explica la solució tècnica

La solució tècnica: Buscar el «Punt Dolç» (Sweet Spot)

Perquè un inversor híbrid funcioni de manera eficient i estable, necessita treballar còmodament dins del seu rang òptim.

En passar d’1 kWp (2 panells) a 2 kWp (4-5 panells), dupliquem el voltatge de la sèrie (string). Això ens situa normalment per sobre dels 150V-200V amb la qual cosa:

  • El sistema treballa de manera eficient sense forçar l’electrònica.
  • Tens el doble de potència per carregar la bateria, cosa crucial a l’hivern quan hi ha poques hores de sol.

En resum, amb els nous ajuts FOTOPAR, tens l’oportunitat perfecta per fer el salt a la bateria, però et recomanem fer-ho amb la tranquil·litat que el teu inversor treballarà al 100%.

Si vols que el teu sistema d’emmagatzematge no sigui només un tràmit per rebre un ajut, sinó una tecnologia que treballi per a tu amb la màxima eficiència, el pas és molt senzill. L’estalvi real i la tranquil·litat d’un sistema ben dissenyat comencen a la teva teulada amb una configuració tècnica optimitzada.

Et convidem a contactar-nos per demanar una solució personalitzada per a la teva bateria i ampliació de panells a través de la nostra landing d’instal·lació de plaques solars a les Balears. També pots consultar casos reals d’instal·lacions residencials que ja han combinat fotovoltaica i bateria.

Sin título (768 x 506 px)

Manteniment d’Instal·lacions Solars Industrials: Seguretat, Rendiment i Compliment del Decret 192/2023

Instal·lacions solars

La instal·lació de panells solars és una decisió estratègica que genera valor des del primer dia. Per protegir aquesta inversió i assegurar-ne el rendiment futur, el manteniment és la clau. A més, disposar d’un contracte vigent et permet complir amb total tranquil·litat la normativa a Catalunya (Article 6.2, apartat h, del Decret 192/2023), garantint que la teva instal·lació operi sempre sota els màxims estàndards de qualitat i legalitat.

Decret gràfic
Manteniment d’Instal·lacions Solars Industrials: Article 6.2, apartat h, del Decret 192/2023

Més enllà de l’obligació legal, un manteniment de panells solars industrial adequat és imprescindible per a garantir la seguretat, obtenir el màxim rendiment i assegurar la fiabilitat de la instal·lació al llarg del temps. Per aconseguir aquests objectius, a SolarTradex apliquem un enfocament integral que cobreix totes les necessitats del sistema.

A continuació, detallem les tres grans àrees d’actuació que componen el nostre servei i que permeten allargar la vida útil de la inversió.

Diseño sin título

Manteniment Predictiu

La primera línia de defensa és la informació. El manteniment predictiu consisteix en una monitorització constant de la producció solar de la instal·lació mitjançant la plataforma del fabricant.

Aquest seguiment continu ens permet tenir un control total sobre el rendiment a través de:

  • L’obtenció de dades precises de producció solar: diàries, mensuals i anuals.
  • La disposició d’un sistema d’alarmes que detecta qualsevol incidència a l’instant.

Gràcies a aquesta tecnologia, podem anticipar-nos als problemes abans que es converteixin en avaries greus.

Manteniment Preventiu

La segona fase de la nostra metodologia és presencial. Realitzem una visita exhaustiva i anual a la instal·lació fotovoltaica per a dur a terme tasques essencials de manteniment preventiu i allargar la vida útil dels components mitjançant les següents intervencions:

Neteja i Termografia

  • Neteja professional: Eliminem la brutícia dels panells (pols, pol·len, residus industrials) mitjançant robots o sistemes especialitzats segons la coberta.
image
  • Anàlisi termogràfica: Utilitzem càmeres termogràfiques per analitzar el camp solar i els dispositius electrònics. Això ens permet detectar «punts calents» (hot spots), que són indicadors d’incidències ocultes o cel·les danyades que redueixen la producció.
image

Inspecció Tècnica avançada i Eines de Mesura

La revisió física va molt més enllà d’una inspecció visual. El nostre equip tècnic verifica paràmetres crítics utilitzant equipament de precisió:

  1. Comprovació dels panells: Revisem l’estat dels vidres i les connexions dels connectors. Amb el multímetre, mesurem paràmetres elèctrics essencials com la tensió de circuit obert (Voc), la tensió en el punt de màxima potència (Vmpp) i les intensitats (Icc, Impp).
  2. Estructura de suport: Verifiquem l’ancoratge i l’estat general de l’estructura, utilitzant eines com el dinamòmetre quan és necessari, per garantir l’estabilitat i la seguretat física de la planta.
  3. Inversors i rendiment: Analitzem el funcionament general, els rendiments instantanis i l’historial d’errors de l’inversor, assegurant que la conversió d’energia sigui òptima.

Seguretat Elèctrica

Finalment, realitzem una auditoria del quadre elèctric i el cablejat:

  • Cablejat i terminals: Verificació de l’estat mecànic i, molt important, de les posades a terra de la instal·lació.
  • Elements de protecció: Testeig de diferencials, magnetotèrmics i fusibles per assegurar que tots els sistemes de seguretat responen correctament.

Al final d’aquest procés, el client rep un informe detallat amb totes les tasques realitzades, les mesures obtingudes i els resultats de l’auditoria.

Manteniment Correctiu

La tercera part del nostre servei s’activa quan sorgeix un imprevist. En el manteniment correctiu, si detectem alguna incidència o avaria que afecta la producció, el nostre equip es desplaça immediatament per solucionar-la.

El nostre temps d’actuació està estandarditzat per minimitzar les pèrdues: de 24 a 48h.

Per què és essencial un servei integral?

En resum, un servei integral de manteniment no és només una eina tècnica, sinó una garantia de tranquil·litat. Amb la nostra metodologia assegures el compliment normatiu (evitant sancions associades al Decret 192/2023), garanteixes el rendiment òptim de la inversió i prevenim problemes futurs que podrien generar despeses inesperades.

A SolarTradex som especialistes en manteniment industrial amb anys d’experiència. Si estàs interessat a contractar el nostre servei o necessites més informació sobre com podem ajudar la teva empresa, posa’t en contacte amb nosaltres.

I, si vols veure en detall com realitzem aquestes tasques de manteniment, quines eines fem servir i com el nostre equip tècnic garanteix la seguretat i el rendiment de la teva planta, et deixem un enllaç al nostre vídeo explicatiu:

Factor Insularitat 2026-2027

Les 7 Claus d’Enginyeria que fan que els Panells Solars SunPower Performance durin i produeixin més

Instal·lacions solars, , , , , , , , , ,

Abans de res, saludar-vos amb l’energia per de seguida compartir una reflexió que ens ha portat moltes hores d’anàlisi tècnica i que creiem que pot ser de gran utilitat. I és que sovint ens pregunten: Tots els panells solars són iguals, oi? Doncs bé, la resposta és rotundament NO. I avui, de manera directa, clara i concisa, explicarem per què els panells solars SunPower Performance representen una categoria completament diferent en el món de l’autoconsum. Som-hi!!

Frederic Andreu i el panell solar SunPower Performance
Frederic Andreu i el panell SunPower Performance

Quan la Teulada no és el final, sinó el nucli de la teva Instal·lació Solar

És un tòpic conegut allò que les cases no es comencen per la teulada, però pels enginyers que treballem amb energia solar i autosuficiència energètica, la perspectiva és justament a l’inrevés. I és que precisament és a la teulada on els panells solars, l’element clau de qualsevol instal·lació d’autoconsum, transformen la llum del sol l’electricitat que mourà la teva vida.

Quan analitzis les diferents solucions d’instal·lació solar, és molt important que no miris el panell solar com un simple article més. El panell solar és el que ho determina tot; és el nucli del sistema. És per això que per garantir que la teva inversió sigui fiable i que tingui una llarga vida útil, cal que triïs la solució que t’ofereixi la màxima producció i durabilitat possibles. I la nostra conclusió professional és molt clara: la gamma SunPower Performance.

Potser et preguntis: si tots els panells semblen iguals, un marc d’alumini, un color fosc, per què aquesta recomanació tan ferma? La veritat és que, com sempre, l’aparença enganya. La veritable diferència, aquella que determinarà l’energia que produiràs durant els pròxims 30 anys, no es veu. La clau es troba a l’interior del panell solar.

Així doncs, amb aquest article et volem guiar-te a través de les set claus que fan dels Panells solars SunPower Performance un dels productes amb més producció i més durabilitat del mercat.

🔑 1. Tecnologia més avançada i robusta

La qualitat del panell la defineix la seva cèl·lula solar, la qual actua com el seu motor. I igual que en els cotxes, no tots els motors funcionen de la mateixa manera.

Tecnologia de Cèl·lules TOPCon Tipus N

Els panells SunPower Performance utilitzen una de les tecnologies de cèl·lules més avançades, potents i robustes: les cèl·lules amb tecnologia TOPCon tipus N.

Aquesta tecnologia utilitza una capa especial a la cèl·lula que actua com a segell, reduint dràsticament les fugues d’energia. Aquesta capa és un avantatge decisiu que no està present a les cèl·lules tipus PERC que fan servir la majoria dels fabricants.

A més, el silici tipus N és inherentment més pur i robust, la qual cosa el fa més eficient i durable en el temps. Està dopat amb fòsfor, el qual evita la recombinació amb l’oxigen, assegurant que el panell no tingui una pèrdua de producció immediata just després de sortir de la caixa.

Cèl·lula Solar TOPCon

Avantatges Reals per a l’Autoconsum

  • Alta Eficiència: Només les cèl·lules tipus N poden assolir eficiències superiors al 22,5% avui dia.
Eficiència de panells segons gammes
  • Mínima Degradació: Gràcies a la puresa del silici tipus N, els panells SunPower Performance tenen una degradació anual de només el 0,4%, un dels valors més baixos del mercat.
Degradació anual Panell Convencional vs SunPower Performance
  • Comportament davant la calor: La calor és l’enemic silenciós dels panells solars. Amb un coeficient de pèrdua de potència per grau centígrad de només el 0,29%, aquests panells mostren un dels millors comportaments en ambients càlids.
Coeficient de pèrdua de potència per grau centígrad segons gammes i SunPower Performance
  • Rendiment a Llarg Termini: La suma d’aquests factors garanteix un millor comportament que la resta de panells del mercat al cap de 30 anys i durant tota la vida útil de la instal·lació.
Rendiment de panells solars PERC monocristal·lí estàndard, TOPCon estàndard i Performance durant 30 anys

🔑 2. Disseny innovador de cèl·lules

Un cop establim la qualitat de la cèl·lula, la seva integració dins del panell és vital per optimitzar-ne el rendiment.

Tall a un Terç i Estructura en Teula

Les cèl·lules en els panells SunPower Performance estan tallades a un terç, mentre que la majoria de cèl·lules del mercat es tallen a la meitat. Aquest tall més petit redueix les distàncies que ha de recórrer el flux energètic, augmentant l’eficiència i la durabilitat, i disminuint les pèrdues i la dissipació de calor.

Cèl·lules estàndard TOPCon tallades per la meitat vs Cèl·lules SunPower Performance TOPCon tallades a un terç

A més, el disseny col·loca les cèl·lules en forma de teula. Aquesta superposició evita deixar espais inactius entre elles, aprofitant el màxim d’espai disponible per captar més llum i generar més energia.

Disseny en forma de teula SunPower Performance

Revolució en la Gestió d’Ombres

Aquest disseny també revoluciona la gestió d’ombres. Mentre que en un panell estàndard (circuit en sèrie), una ombra sobre una cèl·lula talla tot el circuit, en el disseny tipus teula es creen múltiples circuits en paral·lel. Això significa que si entra una ombra, la resta del panell continua funcionant pràcticament amb normalitat.

Gestió d'ombres SunPower Performance

🔑3. Interconnexió flexible

Un dels punts febles tradicionals dels panells solars és la interconnexió entre cèl·lules. Els panells estàndards utilitzen fils metàl·lics que, amb els continus canvis de temperatura, s’expandeixen i es contrauen. Aquest estrès constant és com doblegar un clip una vegada i una altra, acabant per trencar-se i provocar una microesquerda a la cèl·lula. Aquesta és la causa per la qual un de cada tres panells solars falla abans dels 10 anys, i pot generar un punt calent que fins i tot provoqui un incendi.

Interconnexions SunPower Performance

La solució SunPower Performance és enginyeria preventiva:

  • Unions Flexibles: S’utilitzen unions flexibles entre cèl·lules que eviten directament que les microesquerdes arribin a formar-se.
  • Corrent Baixa: El disseny de cèl·lules tallades a un terç amb circuits en paral·lel assegura que la intensitat de corrent que hi circula és més baixa, evitant els punts calents i la dependència de díodes de bypass externs, que sovint poden fallar.

🔑 4. Construcció robusta

L’exterior dels panells ha de suportar les inclemències del temps i els panells SunPower Performance utilitzen materials de primera qualitat:

Construcció exterior SunPower Performance

Encapsulant POE

Aquesta capa semitransparent que recobreix les cèl·lules és un encapsulant d’elastòmer de poliolefina (POE), que, a diferència de l’Etilvinilacetat (EVA) que s’utilitza en els panells estàndard, proporciona més rendiment i resistència.

Vidre-Vidre Temperat

2,0 mm, vidre temperat antireflectant d’alta transmissió tant al davant com al darrere.

Aquesta construcció proporciona avantatges decisius:

  • Durabilitat Extrema: Mentre la majoria de panells estan certificats per a impactes de granís de 25 mm, els SunPower Performance resisteixen calamarsades amb pedra de fins a 45 mm de diàmetre.
  • Resistència Ambiental: Tenen una resistència excepcional a la humitat i a la boira salina, sent idonis fins i tot per a instal·lacions a prop del mar en zones d’alta salinitat.
  • Seguretat Antifoc: Compten amb la màxima certificació, la classe A, de comportament davant del foc (segons la norma internacional IEC 61730-2 basada en l’estricta norma americana UL 790) a les dues proves clau: la d’ignició (Burning Brand Test) i propagació de la flama (Spread of Flame Test). T’atreviries a instal·lar un panell solar sense aquesta doble certificació a la teulada de casa teva?
  • Comportament Bifacial: Aquesta construcció permet que els panells aprofitin la radiació solar directa per la part de davant, i també la radiació reflectida per la part de darrere, augmentant significativament la seva producció.
Generació d'energia bifacial SunPower Performance

🔑 5. Estètica full black elegant i sexy

A tota aquesta tecnologia se li afegeix un disseny i acabats impecables. La tecnologia de cèl·lules superposades sense fils exteriors confereix al panell una estètica full black, elegant i uniforme. Qui diu que la fotovoltaica, a més de ser rendible i sostenible, no pot ser sexy?

Frederic Andreu, Soci-Director de SolarTradex, amb un panell SunPower Performance 7

🔑 6. La Triple Garantia 30-30-30

Un dels aspectes més rellevants i singulars de SunPower Performance és la seva triple garantia de 30 anys.

Mentre que la majoria de fabricants només ofereixen garanties de 12, 15 o, com a molt, 25 anys, SunPower Performance ofereix:

  1. Garantia de 30 anys de producte.
  2. Garantia de 30 anys de potència.
  3. Garantia de 30 anys de servei.

Aquesta certesa sobre la vostra inversió canvia completament la perspectiva. Amb la garantia 30-30-30, tens la seguretat absoluta dels diners que hauràs generat i estalviat en 30 anys.

Diferència garanties panells estàndard i SunPower Performance 7

🔑7. Sostenibilitat certificada

Finalment, un valor fonamental per a SolarTradex és la sostenibilitat. SunPower, amb més de 40 anys d’experiència, ha estat reconeguda com una de les 50 empreses més sostenibles del món.

Això es tradueix en:

  • Un procés de fabricació amb certificació Cradle to Cradle, que impulsa una economia circular amb impacte positiu.
  • Una traçabilitat total per avaluar que els materials no provenen de zones en conflicte.
  • Una política de tolerància zero amb la vulneració dels drets humans.
Global 100 World's most sustainable corporations 2024

La Nostra Garantia i el Teu Estalvi

Com pots veure, la tecnologia TOPCon, el disseny de cèl·lules tipus teula, les interconnexions flexibles i la construcció a prova de tot demostren que no tots els panells solars són iguals.

A SolarTradex hem fet aquesta anàlisi per tu, resumida en aquestes set claus, i per això hem escollit el panell que ofereix més rendiment i més durabilitat, la qual cosa es tradueix directament en més estalvi i més tranquil·litat.

Som instal·ladors autoritzats de SunPower, una col·laboració que només es fa amb empreses de qualitat reconeguda, i per això la nostra oferta és tan difícil d’igualar.

SunPower Premier Partner - SolarTradex

Garantia Total SolarTradex

A la triple garantia 30-30-30 de SunPower, nosaltres hi sumem la nostra pròpia garantia:

  • Garantia d’instal·lació de 5 anys.
  • Garantia exclusiva de producció de 24 mesos: Si no produeixes allò que t’hem promès, nosaltres et pagarem la diferència.

Doncs fins aquí les 7 claus principals pels quals considerem els panells SunPower Performance una inversió superior per al teu autoconsum. Tecnologia TOPCon, disseny innovador, enginyeria preventiva, materials d’alta qualitat, estètica impecable, triple garantia i compromís amb la sostenibilitat; creiem que són motius més que suficients com per fer el pas de manera definitiva cap a aquesta tecnologia superior.

Si vols que aquesta tecnologia treballi per tu a casa teva amb la màxima garantia, el pas és molt senzill. El futur, la sostenibilitat i l’estalvi real comencen a la teva teulada amb la millor instal·lació d’autoconsum.

Recorda a més que aquesta inversió es pot combinar amb els ajuts i subvencions vigents (IRPF, CAE, FACTOR 2026 a Balears), que redueixen significativament el desemborsament inicial d’una instal·lació premium.

Et convidem a contactar-nos per demanar la teva solució personalitzada amb Panells Solars SunPower Performance.

I tu, quina importància dones a la qualitat dels panells solars en la teva decisió d’autoconsum? Et llegim i comentem.

Fins a la propera!!

Apagada Elèctrica

Apagada elèctrica a Espanya: Com les plaques solars i les bateries milloren la resiliència energètica

Autoconsum, , , , , , , ,

El 28 d’abril de 2025, Espanya va viure un zero elèctric sense precedents: la major apagada elèctrica de la nostra història recent. Analitzem a continuació les causes tècniques i les solucions concretes per millorar la resiliència energètica de llars i empreses.

I va arribar el dia en què Espanya es va apagar

Hola a tothom; arran de la situació d’emergència energètica viscuda ahir amb un «blackout» (apagada) generalitzat a pràcticament tota la Península Ibèrica, en què només es van mantenir actius uns 12 GW de potència, i amb la voluntat de contestar les nombroses consultes que hem rebut al llarg del dia d’avui, des de SolarTradex volem compartir la nostra opinió respecte als fets esdevinguts i presentar algunes possibles solucions de futur.

Apagada elèctrica a Espanya: com les plaques solars i les bateries milloren la resiliència energètica

Va ser un ciberatac o una fallada tècnica?

En primer lloc, i a falta de confirmació oficial, cada vegada sembla més descartada la possibilitat que el sistema elèctric espanyol hagi estat víctima d’un atac premeditat per part de pirates (hackeig), i tot sembla indicar que el problema va tenir el seu origen en una descompensació sobtada de l’equilibri existent entre la generació elèctrica i la demanda de consum a la península.

Explicat d’una altra manera, quan la generació elèctrica és superior al consum, es produeixen pujades de la freqüència a la xarxa elèctrica, i a la inversa, una baixada de la producció pot causar una subfreqüència a la mateixa xarxa que, si afecta la xarxa d’alta tensió com va succeir ahir, pot arrossegar tota la xarxa de distribució a una fallada generalitzada.

L’origen de l’apagada: 3 GW perduts al sud de França

Tots els indicis semblen indicar que el problema va néixer a la xarxa d’alta tensió del sud de França, on una baixada de generació d’uns 3 GW a causa de problemes tècnics va contaminar, a través de la interconnexió elèctrica entre Espanya i França, la xarxa d’alta tensió espanyola, provocant una baixada de freqüència d’aquesta per sota dels 50 Hz.

Aquest fet molt possiblement va provocar que algunes plantes solars deixessin de funcionar a causa que va saltar el mecanisme de protecció que tenen els inversors per deixar d’operar fora del rang de freqüència permès, o fins i tot hi ha qui opina que van ser desconnectades voluntàriament de la xarxa. Així, de sobte, el sistema elèctric espanyol es va trobar, en qüestió de segons, amb uns 16 GW de potència de generació que no van poder ser substituïts immediatament mitjançant els mecanismes de compensació existents.

Els mecanismes d’emergència que no van ser suficients

En aquest sentit, és important recordar que el nostre sistema elèctric compta amb alguns mecanismes d’emergència per compensar aquests desequilibris, com són els mercats de regulació primària i secundària de resposta immediata, però que ahir no van ser capaços de respondre a la disminució de generació que calia cobrir, i també existeix el mercat de regulació terciària, que té un temps d’activació més lent i que, conseqüentment, davant una falta sobtada com la d’ahir, no va tenir temps de reaccionar.

Actualment estem a l’espera que es regulin els mercats de capacitat i de regulació de freqüència que molt possiblement ens haurien estalviat l’episodi d’ahir.

Així doncs, a causa de la situació esdevinguda en pocs segons, el resultat va ser fatal, ja que el sistema va començar a fallar en cadena fins a arribar a una situació de «blackout» pràcticament generalitzada.

Pot tornar a passar una altra apagada elèctrica a Espanya?

En tot cas, i més enllà dels tecnicismes que us he explicat, la realitat és que, encara que aquest fenomen sigui aïllat, és possible (encara que desconec quant probable és) que en el futur pugui repetir-se. Per què?

Doncs perquè cada vegada tenim més generació d’electricitat no gestionable al sistema elèctric espanyol, és a dir, principalment energia solar i eòlica, que produeixen quan hi ha recurs solar i eòlic disponible, i, per tant, es poden donar situacions en què hi hagi un excés de producció significatiu difícil de gestionar, o també que es pugui donar la situació inversa perquè cada vegada estem electrificant més els nostres consums i ens podem trobar amb situacions puntuals com la d’ahir en què la generació sigui insuficient per cobrir la demanda; o bé es tornin a produir descompensacions a la freqüència de la xarxa elèctrica per algun d’aquests dos motius.

Per tant, mentre Espanya no implanti de manera massiva sistemes d’emmagatzematge d’energia que permetin equilibrar la generació i el consum (mercats de capacitat i regulació de freqüència), i, per tant, mantenir estable la freqüència del sistema, aquesta situació es podria repetir. Insisteixo, desconec amb quin grau de probabilitat.

Entenem, per tant, que són situacions que no succeiran freqüentment, però que de forma esporàdica es podrien reproduir en el futur.

Per què la meva instal·lació solar amb bateries no va funcionar?

Amb la situació viscuda, una pregunta que ens han fet moltes persones és: Com és que, si tinc una instal·lació solar amb bateries, quan la xarxa elèctrica falla, la meva instal·lació solar no funciona?

Això es deu a un tema de normativa. A Espanya, les instal·lacions solars, amb o sense bateries, estan obligades a desconnectar-se si detecten una falta de xarxa elèctrica; això es deu principalment a motius de seguretat per evitar que hi hagi retorn d’electricitat solar a la xarxa, per exemple, si s’estan realitzant tasques de manteniment a la xarxa elèctrica, evitant així accidents amb els treballadors que les realitzen.

La solució: mode illa amb desconnexió física

Tanmateix, existeix la possibilitat d’instal·lar dispositius que, en cas de falta d’energia elèctrica a la xarxa, aïllen físicament la nostra instal·lació elèctrica, ja sigui domèstica o industrial, de la xarxa de distribució elèctrica. Un cop assegurat que no hi haurà retorn d’electricitat a la xarxa, permeten treballar l’inversor en mode illa, de manera que la instal·lació solar pot continuar funcionant i alimentant-se de la bateria si l’energia solar generada no és suficient per cobrir tots els consums que tenim.

Les bateries van molt més enllà del backup

En aquest sentit, i tot i l’alarma viscuda, que fa que tots ens plantegem com una necessitat vital disposar de sistemes de suport, és molt important remarcar que la utilitat de les bateries va molt més enllà de subministrar energia en cas d’avaria de la xarxa elèctrica.

Així doncs, les bateries ens permeten:

  • Optimitzar l’autoconsum a casa o a la nostra empresa.
  • Augmentar l’estalvi gràcies a la nostra instal·lació solar, ja que podem utilitzar l’energia solar generada en aquelles hores nocturnes en què l’electricitat és més cara.
  • Proporcionar servei de suport o backup a casa o a la nostra empresa, permetent alimentar consums crítics en cas de falta prolongada de la xarxa de distribució elèctrica, com va passar ahir.

Esperem que aquest article hagi estat prou clar i que permeti entendre de manera ponderada el que va succeir, així com les possibles solucions que existeixen al mercat tant per a empreses com per a particulars.

Qualsevol dubte, estarem encantats de llegir-vos i contestar-vos.

Millora la resiliència energètica de la teva llar o empresa

Si el zero elèctric del 28 d’abril t’ha fet reflexionar sobre la teva autonomia energètica, a SolarTradex dissenyem solucions completes d’autoconsum solar amb bateries i dispositius de mode illa per a llars, comunitats i empreses a Catalunya i Balears.

Consulta els ajuts i subvencions vigents (deducció IRPF, Fotopar 2026) i sol·licita el teu pressupost personalitzat per assegurar el teu subministrament fins i tot en moments crítics.