Cada tensió internacional en els corredors del gas i del petroli acaba traduint-se en una pujada del preu de la llum. Els xocs geopolítics no són abstraccions llunyanes: són el que fa que un client ens truqui l’endemà preguntant per l’autoconsum. El Reial Decret-llei 7/2026, publicat al BOE el 21 de març de 2026 i convalidat pel Congrés el 26 de març, es va aprovar com a resposta d’urgència al xoc energètic provocat per l’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà del primer trimestre de l’any. L’operació militar iniciada el 28 de febrer de 2026 i la interrupció del trànsit per l’Estret d’Ormuz —per on circula aproximadament el 20% del gas i del petroli mundial— van desencadenar una escalada en els mercats de futurs que va portar el barril de Brent per sobre dels 119 dòlars i el gas natural europeu (TTF) a pujar més d’un 40% en una sola sessió borsària.
Davant d’aquest quadre, el Govern va mobilitzar un paquet de 5.000 milions d’euros articulat en dos eixos de naturalesa molt diferent. El primer, conjuntural, orientat a contenir la factura energètica a curt termini: rebaixa de l’IVA de l’electricitat al 10% per a potències contractades inferiors a 10 kW, minoració de l’Impost Especial sobre l’Electricitat al mínim legal del 0,5%, escut social davant de talls de subministrament. El segon, estructural, orientat a accelerar l’electrificació de la demanda com a estratègia permanent de reducció de la dependència exterior.
És aquest segon eix el que fa del RDL 7/2026 alguna cosa més que un decret d’emergència. Darrere de les mesures fiscals que han copat els titulars mediàtics, el text conté una reforma en profunditat del règim jurídic de l’autoconsum, de l’accés a la xarxa elèctrica, de la propietat horitzontal, del desplegament de renovables a gran escala i de la fiscalitat corporativa vinculada a la transició energètica. En aquest article revisem les mesures que considerem més rellevants des del punt de vista de qui està avaluant una inversió en autoconsum, aerotèrmia o eficiència energètica a Espanya, sigui a nivell residencial, en comunitat de veïns o en empresa.
La convalidació al Congrés, el 26 de març, va tirar endavant amb 175 vots a favor (PSOE, Sumar, Junts, ERC, EH Bildu), 141 abstencions (PP i Podemos) i 33 en contra (VOX), en una sessió marcada per crítiques creuades sobre la suficiència de l’escut social i el disseny de les mesures fiscals. L’ajustada aritmètica parlamentària va obrir la porta a la tramitació del decret com a projecte de llei, cosa que significa que l’articulat encara podria rebre esmenes en els pròxims mesos. Per a qui estigui planificant una inversió a l’empara d’aquest règim fiscal, el marc descrit a les pàgines següents és plenament vigent avui, però convé mantenir seguiment de les modificacions que puguin produir-se durant la tramitació parlamentària.
El bloc residencial: l’arquitectura de les deduccions IRPF
El règim fiscal residencial del RDL 7/2026 s’articula sobre tres deduccions diferents de l’article 68 de la Llei 35/2006 de l’IRPF, cadascuna amb la seva base imposable màxima, el seu percentatge i el seu termini:
Deducció per obres de millora que redueixin el consum d’energia primària no renovable (art. 68.1.1). És la deducció de major quantia. Requereix acreditar mitjançant Certificat d’Eficiència Energètica una reducció d’almenys el 30% del consum d’energia primària no renovable, o assolir qualificació energètica A o B. El percentatge aplicable —40% o 60%— i la base màxima depenen del tipus d’habitatge.
Deducció per instal·lació de sistemes d’autoconsum renovable (art. 68.1.4). S’activa amb el Certificat d’Instal·lació Elèctrica (CIE) que l’instal·lador tramita en la legalització. No requereix acreditar reducció de demanda ni CEE. El percentatge aplicable és del 10% per a pisos en edificis residencials i del 20% per a habitatges unifamiliars. Base màxima anual de 5.000 euros. Termini: 31 de desembre de 2026. No és acumulable amb les deduccions per rehabilitació del bloc anterior sobre la mateixa actuació.
Deducció per instal·lació de punts de recàrrega de vehicle elèctric (art. 81 bis LIRPF). Del 15% sobre una base màxima anual de 4.000 euros, aplicable indistintament en pisos i unifamiliars. Termini: 31 de desembre de 2026. Compatible amb les dues deduccions anteriors i amb el nou Programa Auto+ per a l’adquisició del vehicle.
La matriu d’aplicació: per què el tipus d’habitatge determina el tram
La qüestió que més confusió genera és que el percentatge de deducció no és uniforme. Depèn de la combinació entre dues variables: el tipus d’habitatge (pis en edifici residencial o habitatge unifamiliar) i el tipus d’actuació (autoconsum aïllat o actuació que electrifica la demanda tèrmica).
Pis en edifici residencial
| Actuació | CEE obligatori | Deducció IRPF | Base màxima | Deducció màxima |
|---|---|---|---|---|
| Fotovoltaica sola | No | 10% | 5.000 € | 500 € (un sol any) |
| FV + termo elèctric ACS | Sí | 40% | 7.500 € | 3.000 € |
| FV + bomba de calor climatització | Sí | 40% | 7.500 € | 3.000 € |
| FV + aerotèrmia integral | Sí | 40% | 7.500 € | 3.000 € |
| Aerotèrmia sola | Sí | 40% | 7.500 € | 3.000 € |
| Punt de recàrrega VE | No | 15% | 4.000 € | 600 € |
Habitatge unifamiliar
| Actuació | CEE obligatori | Deducció IRPF | Base màxima | Deducció màxima |
|---|---|---|---|---|
| Fotovoltaica sola | No | 20% | 5.000 € | 1.000 € (un sol any) |
| FV + termo elèctric ACS | Sí | 60% | 15.000 € acum. | 9.000 € (3.000 €/any × 4) |
| FV + bomba de calor climatització | Sí | 60% | 15.000 € acum. | 9.000 € |
| FV + aerotèrmia integral | Sí | 60% | 15.000 € acum. | 9.000 € |
| Aerotèrmia sola | Sí | 60% | 15.000 € acum. | 9.000 € |
| Punt de recàrrega VE | No | 15% | 4.000 € | 600 € |
La raó per la qual l’habitatge unifamiliar accedeix al tram del 60% mentre el pis es queda al 40% radica en la mateixa estructura de l’article 68.1.1 de la Llei de l’IRPF. La lletra que regula el 60% es refereix expressament a les actuacions sobre el conjunt de l’edifici predominantment residencial. Un habitatge unifamiliar és en si mateix l’edifici íntegre, per la qual cosa l’actuació integral que s’hi practica encaixa en aquest supòsit. En un pis, l’actuació es limita a una unitat dins d’un edifici compartit i queda encaixada en la lletra que regula el 40% (actuacions a nivell d’habitatge individual).
Aquest matís no és menor. Entre el 20% de deducció màxima del tram bàsic en unifamiliar i el 60% del tram alt, la diferència en retorn fiscal per a una inversió típica de 27.000 euros (fotovoltaica combinada amb aerotèrmia) és de 8.000 euros de deducció efectiva.
El Certificat d’Eficiència Energètica: la peça que activa el tram alt
Cap deducció del 40% o del 60% s’activa sense dos Certificats d’Eficiència Energètica: un anterior a l’obra i un altre posterior. El certificat anterior documenta el consum d’energia primària no renovable de partida i té una antiguitat màxima admesa de dos anys. El certificat posterior ha de demostrar la reducció d’almenys el 30% respecte al certificat anterior o, alternativament, assolir la qualificació energètica A o B.
Un aspecte que sol generar confusió operativa: la deducció s’aplica a l’IRPF de l’exercici en què s’expedeix el CEE posterior, no en l’exercici en què es paguen les factures de l’obra. Aquest desfasament temporal condiciona la planificació. Si una obra s’executa i es paga al novembre de 2026 però el CEE posterior s’emet al gener de 2027, la deducció no s’aplica a la declaració de 2026, sinó a la de 2027.
En termes de terminis globals, el RDL 7/2026 fixa dos horitzons diferents:
- Per als trams del 10%, 20% i 40%: l’obra ha d’estar executada abans del 31 de desembre de 2026 i el CEE posterior emès abans de l’1 de gener de 2027.
- Per al tram del 60%: l’obra ha d’estar executada abans del 31 de desembre de 2027 i el CEE posterior emès abans de l’1 de gener de 2028.
Exemple numèric: pis vs habitatge unifamiliar amb la mateixa inversió
Considereu una intervenció integral idèntica en dos habitatges: 9.500 euros de fotovoltaica més 17.500 euros d’aerotèrmia, total 27.000 euros d’inversió.
En un pis, amb CEE anterior i posterior acreditant la reducció del 30%, la deducció aplicable és del 40% sobre una base màxima anual de 7.500 euros. Deducció efectiva: 3.000 euros, aplicables íntegrament a l’IRPF de l’exercici en què s’emet el CEE posterior.
En un habitatge unifamiliar, amb els mateixos requisits tècnics, la deducció aplicable és del 60% sobre una base màxima acumulada de 15.000 euros. Deducció efectiva: 9.000 euros, repartits fins a quatre exercicis consecutius amb un màxim de 3.000 euros anuals.
La diferència —6.000 euros de retorn fiscal sobre la mateixa inversió— no respon a criteris de renda ni de patrimoni del contribuent, sinó exclusivament a la naturalesa jurídica de l’habitatge intervingut.
Veure un cas real executat per SolarTradex similar a aquest escenari.
El que queda fora del règim deduïble
La delimitació negativa és tan rellevant com la positiva. Queden expressament exclosos:
- Les parts de l’habitatge afectes a una activitat econòmica.
- Garatges, trasters, jardins, piscines i instal·lacions esportives.
- Les substitucions d’equips per altres que segueixin operant amb combustibles fòssils.
- Els pagaments en efectiu. Tot pagament ha d’acreditar-se mitjançant transferència, targeta o xec nominatiu.
- Les obres executades pel mateix propietari sense factura professional.
- L’import de l’obra cobert per ajuts públics concurrents (Next Generation, valorització de CAE). La deducció s’aplica exclusivament sobre la quantitat efectivament satisfeta pel contribuent, neta d’aquests ajuts.
La reforma de la Llei de Propietat Horitzontal: el desbloqueig de les comunitats de veïns
Una de les modificacions estructurals de major abast del RDL 7/2026, i que ha passat gairebé desapercebuda a la cobertura mediàtica, és la reforma de la Llei 49/1960 de Propietat Horitzontal. Fins ara, la instal·lació en un edifici de sistemes comuns o privatius d’energies renovables —plaques fotovoltaiques sobre coberta comunitària, aerotèrmia col·lectiva, geotèrmia— requeria majories qualificades que en molts casos resultaven inassolibles. La manca de consens a la comunitat de veïns era, a la pràctica, la raó per la qual un percentatge significatiu d’aquests projectes no arribaven a materialitzar-se.
El RDL 7/2026 rebaixa dràsticament el llindar. A partir de la seva entrada en vigor, per acordar la instal·lació de sistemes comuns o privatius d’energies renovables n’hi ha prou amb l’acord d’un terç (1/3) dels propietaris que representin un terç de les quotes de participació. Aquesta reforma té un impacte directe sobre l’aplicabilitat real del tram del 40% de la deducció IRPF descrit als apartats anteriors: un veí que fins ara veia bloquejat el seu accés al règim fiscal per l’oposició de la majoria de la comunitat, passa a disposar d’una via procedimental molt més assequible.
Combinada amb l’ampliació del radi de l’autoconsum col·lectiu a través de la xarxa de 500 metres a 5 quilòmetres (disposició final catorzena del decret, que modifica el RD 244/2019), la reforma de la Propietat Horitzontal és probablement la palanca no fiscal més rellevant del RDL 7/2026 per al segment residencial en règim de comunitat.
El bloc corporatiu: llibertat d’amortització i règim fiscal d’empresa
Per a empreses i autònoms, el RDL 7/2026 introdueix a l’Impost sobre Societats (art. 37 del decret) un règim de llibertat d’amortització per a les inversions en instal·lacions d’autoconsum elèctric renovable i en sistemes tèrmics renovables que substitueixin equips fòssils.
En condicions ordinàries, una planta fotovoltaica industrial s’amortitzaria linealment en 15 a 20 anys. Amb la llibertat d’amortització, l’empresa pot amortitzar el 100% de l’actiu en el mateix exercici d’entrada en funcionament. Per a una societat subjecta al tipus general del 25% de l’Impost sobre Societats, aquesta mesura equival a una injecció de liquiditat el primer any equivalent a una quarta part del CAPEX del projecte, via menor pagament d’impostos.
Les condicions són:
- Base màxima d’inversió acollida: 500.000 euros.
- Manteniment de la plantilla mitjana de treballadors durant els 24 mesos següents a l’inici del període impositiu d’entrada en funcionament.
- Entrada en funcionament de l’actiu abans del 31 de desembre de 2026.
- L’empresa ha de tenir beneficis sobre els quals compensar l’amortització.
La mesura s’estén també a les inversions corporatives en vehicles elèctrics (BEV, PHEV, FCV, FCHV) i a la instal·lació de noves infraestructures de recàrrega ràpida i ultraràpida.
Zones d’Acceleració Renovable i repotenciació
Per als promotors de projectes de renovables a major escala, el RDL 7/2026 introdueix dues figures noves:
Zones d’Acceleració Renovable (ZAR). Àrees geogràfiques designades per les Comunitats Autònomes —amb informe previ del MITECO— de baixa sensibilitat ambiental, on es prioritza la instal·lació de parcs fotovoltaics, eòlics i sistemes d’emmagatzematge. Els projectes ubicats dins d’una ZAR queden exempts del procediment d’Avaluació d’Impacte Ambiental ordinari o simplificat, i se’ls aplica en el seu lloc un catàleg predefinit de mesures de mitigació. El termini de tramitació es redueix d’anys a mesos. La llei prohibeix expressament ubicar ZARs en àrees protegides (Xarxa Natura 2000, Parcs Nacionals) i instrueix prioritzar sòls industrials, abocadors, pedreres clausurades i corredors d’infraestructura.
Repotenciació (repowering) d’instal·lacions existents. Per a parcs fotovoltaics o eòlics que substitueixin equips antics incrementant la seva potència en no més del 25%, l’Avaluació d’Impacte Ambiental es limita a avaluar l’impacte incremental respecte al projecte original, amb reutilització d’estudis previs. Els terminis administratius es redueixen a la meitat. Aquesta mesura és especialment rellevant per maximitzar el rendiment dels nusos d’evacuació ja existents sense ocupar nova superfície.
La reforma de l’accés a la xarxa: fi de l’especulació
El RDL 7/2026 aborda també una de les patologies estructurals del sistema elèctric espanyol dels últims anys: la saturació dels nusos de la xarxa per projectes que sol·licitaven permís d’accés sense intenció real d’executar-los. Prop del 90% de la capacitat d’accés atorgada a la xarxa de distribució corresponia a projectes que no arribaven a materialitzar-se, generant un acaparament especulatiu que bloquejava el desenvolupament real de l’electrificació.
El decret substitueix el règim anterior d’avals bancaris estàtics per una Prestació per Reserva de Capacitat (PRC): els titulars d’un permís d’accés han d’abonar una quota econòmica mensual al gestor de la xarxa des de l’atorgament del permís fins que la instal·lació entra en consum efectiu. Les quantitats abonades tenen la consideració de pagament anticipat de peatges i es descompten de la factura de peatges una vegada la planta està operativa. Si el promotor abandona o incompleix el pagament, el permís caduca automàticament. La mesura es complementa amb la vinculació dels permisos d’accés al codi CNAE de l’activitat econòmica final, per impedir la revenda especulativa de permisos.
En paral·lel, el RDL 7/2026 introdueix formalment la figura dels permisos d’accés flexibles des de la perspectiva de la demanda: consums gestionables i sistemes d’emmagatzematge poden connectar-se aprofitant les valls de congestió de la xarxa, sense necessitat de reservar capacitat ferma les 8.760 hores de l’any. Aquesta figura facilita significativament la legalització d’instal·lacions de bateries i de consums flexibles.
Comunitats energètiques i competència municipal
El decret modifica la Llei 7/1985 de Bases del Règim Local per atribuir als ajuntaments competència pròpia en la promoció i participació de comunitats energètiques ciutadanes i de renovables. Complementàriament, s’aprova una dotació de 10 milions d’euros per a la creació d’Oficines de Transformació Comunitària gestionades per l’IDAE, la funció de les quals és acompanyar la constitució i posada en marxa d’aquestes comunitats.
Combinada amb l’ampliació del radi de l’autoconsum col·lectiu a 5 quilòmetres, aquesta reforma obre un espai jurídic i financer perquè ajuntaments, cooperatives ciutadanes i agrupacions veïnals impulsin projectes de generació distribuïda a escala local que fins ara topaven amb limitacions competencials.
Centres de dades: noves obligacions de sostenibilitat
Davant del creixement accelerat de la demanda elèctrica associada als centres de processament de dades —impulsada per l’expansió de la intel·ligència artificial— el RDL 7/2026 introdueix a la seva disposició addicional primera requisits estrictes de sostenibilitat energètica per a la connexió de nous centres de dades a la xarxa elèctrica. Aquests requisits inclouen l’obligació d’acreditar subministrament físic recolzat amb nova generació renovable equivalent.
La mesura té una doble lectura. D’una banda, restringeix la connexió a la xarxa de centres de dades que depenguin del suport del cicle combinat de gas. De l’altra, obre un nínxol de mercat significatiu per a les empreses instal·ladores capaces d’acompanyar els promotors de centres de dades en la contractació de generació renovable dedicada, sigui via PPAs, autoconsum directe o participació en desenvolupaments propis.
La finestra temporal: dates que condicionen les decisions d’inversió
La combinació de dates de caducitat del règim fiscal i estructural comprimeix els temps disponibles per actuar. Un resum operatiu:
- Deduccions IRPF residencials del 10%, 20% i 40%: obra executada abans del 31 de desembre de 2026, CEE posterior emès abans de l’1 de gener de 2027.
- Deducció IRPF residencial del 60%: obra executada abans del 31 de desembre de 2027, CEE posterior emès abans de l’1 de gener de 2028.
- Deducció IRPF punt de recàrrega: 31 de desembre de 2026.
- Llibertat d’amortització empresa: entrada en funcionament de l’actiu abans del 31 de desembre de 2026.
- IVA electricitat al 10% i IEE al 0,5%: vigent fins al 30 de juny de 2026 (susceptible de pròrrogues posteriors).
Els terminis de tramitació de les distribuïdores elèctriques per a la compensació d’excedents, sumats al temps requerit per a l’emissió del CEE posterior pel tècnic competent, aconsellen no deixar els projectes residencials per a l’últim trimestre de l’any objectiu. Per al segment corporatiu, la posada en funcionament efectiva abans del 31 de desembre de 2026 —requisit per acollir-se a la llibertat d’amortització— exigeix planificació amb diversos mesos d’antelació.
Deduccions vs subvencions: una reflexió operativa
Un aspecte que potser mereix una reflexió final és la diferent naturalesa d’aquests dos instruments de suport públic, i per què la lògica del RDL 7/2026 aposta clarament per les deduccions fiscals abans que per noves línies de subvenció directa.
Una subvenció requereix una seqüència llarga: publicació de convocatòria, sol·licitud, selecció, execució de l’obra, justificació, resolució de concessió i, finalment, pagament efectiu. En el millor dels casos, aquest cicle dura mesos. En el pitjor —com han demostrat les convocatòries Next Generation d’autoconsum en diverses comunitats autònomes—, es dilata anys, amb milers d’expedients atrapats en la burocràcia i empreses instal·ladores i particulars esperant cobraments que a vegades ni tan sols arriben a materialitzar-se.
Una deducció IRPF funciona amb una lògica radicalment diferent. El contribuent executa l’obra, acredita tècnicament el resultat (CIE o CEE segons el cas) i aplica la deducció a la seva pròxima declaració de la renda. No hi ha concurrència competitiva, no hi ha nombre finit de «places disponibles», no hi ha llista d’espera. Si es compleixen els requisits objectius que fixa la llei, la deducció s’aplica. Aquest mecanisme aporta a la inversió un grau de certesa i previsibilitat que les subvencions difícilment poden oferir.
El disseny del RDL 7/2026 —que reforça el sistema de deduccions IRPF sense crear noves línies de subvenció directa per a autoconsum residencial— és un senyal institucional en aquesta direcció. No és casualitat: és, amb tota probabilitat, una lliçó apresa dels colls d’ampolla administratius dels darrers anys.
Això no vol dir que les subvencions siguin sempre pitjors. En projectes de gran envergadura o per a col·lectius específics —comunitats energètiques, indústria electrointensiva, rehabilitació integral d’edificis— segueixen sent un vehicle vàlid i de vegades imprescindible. Però per al segment residencial més habitual —un habitatge, una comunitat de veïns petita— apostar per la deducció IRPF significa canviar la incertesa del «a veure si em toca» per la certesa operativa del «si compleixo els requisits, l’aplico».
Consideració final
El RDL 7/2026 s’ha presentat mediàticament com un decret de resposta a la crisi energètica de l’Orient Mitjà. Aquesta lectura és correcta però incompleta. Darrere de l’escut social i de les rebaixes d’IVA i IEE, el text conté el paquet de reformes estructurals de major abast de l’última dècada en matèria energètica: pròrroga i afinament de les deduccions IRPF residencials, reforma de la Llei de Propietat Horitzontal, llibertat d’amortització corporativa, ampliació de l’autoconsum col·lectiu a 5 quilòmetres, creació de les Zones d’Acceleració Renovable, règim de repotenciació, substitució del sistema d’avals per la Prestació per Reserva de Capacitat, permisos d’accés flexibles, competència municipal sobre comunitats energètiques i obligacions de sostenibilitat per a centres de dades.
Per a qui està avaluant una inversió en autoconsum, aerotèrmia o eficiència energètica, la lectura del règim es pot resumir en tres punts. Primer, la deducció IRPF no és un descompte sobre el preu de la instal·lació, sinó una reducció de la quota líquida a pagar en la declaració de l’exercici corresponent. Segon, el salt del tram bàsic (10-20%) al tram alt (40-60%) es produeix electrificant la demanda tèrmica, no ampliant la instal·lació fotovoltaica. Tercer, sense CEE anterior i posterior no hi ha accés als trams alts, amb independència de l’import invertit.
Per a qui opera al segment corporatiu o de projectes a major escala, la combinació de llibertat d’amortització, ZAR, repotenciació exprés, PRC i permisos flexibles altera de forma substancial les mètriques de rendibilitat i els temps de desenvolupament dels projectes. Els pròxims divuit mesos són, en aquest sentit, una finestra estructural d’oportunitat que difícilment es repetirà amb les mateixes condicions.
El càlcul definitiu de l’import deduïble o del règim fiscal aplicable a cada cas concret l’ha de fer un assessor fiscal o un enginyer especialitzat segons correspongui. Aquest article descriu l’arquitectura del règim i no substitueix aquest assessorament.
Si estàs valorant una instal·lació fotovoltaica o d’aerotèrmia i vols una oferta tècnica adaptada al teu habitatge o empresa, pots sol·licitar-nos una oferta sense compromís.
