L’activació dels contractes de l’autoconsum.
En els darrers anys i d’ençà de l’aprovació del RD244/2019, de 5 d’abril, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica, l’autoconsum ha experimentat un fort creixement arreu de l’estat espanyol, i ha permès a tot tipus de consumidors participar de manera activa en la transició energètica i l’assoliment dels objectius d’implantació d’energies renovables que s’ha fixat l’estat espanyol per l’horitzó de l’any 2030.
Segons dades d’UNEF, a Espanya l’any passat es va instal·lar un total de 2,5 GW d’autoconsum, una xifra espectacular esperonada en bona part pels alts preus de l’electricitat que vam haver de patir, i l’arribada massiva de fons europeus per subvencionar una part important de les inversions en instal·lacions d’autoconsum.
A Catalunya, i segons dades del Registre d’Autoconsum de Catalunya (RAC), a data 30 de setembre de 2023, teníem un total de 84.841 instal·lacions d’energia solar fotovoltaica per autoconsum inscrites en aquest registre, xifra impressionat que, d’altra banda ens posa en safata de plata la temptació de caure en l’autocomplaença i en l’autofelicitació fàcil per dir-nos que guapos i meravellosos que som, i que bé que fem les coses.
No obstant això, aquestes dades no han d’amagar una altra realitat força més dramàtica i tenebrosa que igualment convé visibilitzar; d’aquestes 84.841instal·lacions registrades, només un 3,2% -2.737 instal·lacions – es corresponen a instal·lacions de potència compresa entre els 15 kW i 100 kW acollides al mecanisme de compensació simplificat d’excedents.
Òbviament hi haurà qui dirà que aquesta xifra s’explica pel fet que el nombre d’habitatges unifamiliars en les quals s’instal·len majoritàriament els projectes de menor potència, és molt superior al nombre d’empreses que són objecte de projectes de major tamany; i sí, molt possiblement aquest raonament podria explicar-ho en part; no obstant això, també cal que ens posem el dit a la llaga per preguntar-nos si el fet que d’acord amb l’article 7 del RD244/2019, les instal·lacions de menys de 15 kW ubicades en sòl urbanitzable no requereixin permisos d’accés i connexió per part de les empreses distribuïdores d’electricitat potser també hi tingui quelcom a veure.
Però és que el problema va molt més enllà, ja que de les 2.737 instal·lacions d’entre 15 kW i 100 kW registrades al RAC, una part significativa encara no han pogut modificar el seu contracte d’accés (activar el seu corresponent contracte d’autoconsum), de manera que els excedents bolcats a la xarxa són regalats davant la impossibilitat de poder-los valoritzar i compensar.
I és que el que no poden amagar les dades i amb el que tots els professionals del sector estem d’acord ara com ara, és que l’activació dels contractes d’autoconsum no està rutllant degut a les traves que principalment l’empresa distribuïdora majoritària a Catalunya – e-Distribución y Redes Digitales SL (d’ara endavant Endesa)- està posant de manera arbitrària i recurrent; i el que encara agreuja més la situació, l’administració catalana que en ús de les seves competències hauria de donar empara normativa al conjunt de la ciutadania – molt possiblement no per manca de voluntat, sinó per manca de recursos humans- no ha pogut posar encara fil a l’agulla de manera decidida per tal d’esmenar aquesta situació tan greu pel conjunt d’empreses o comunitats de veïns que volen fer el salt a l’autoconsum.
És a dir, a Catalunya el 96,7% de les instal·lacions d’autoconsum legalitzades es correspon amb aquelles que l’empresa distribuïdora no hi participa en tot el procés, o en altres paraules, a Catalunya la legalització de les instal·lacions d’autoconsum funciona perfectament quan Endesa no compareix en escena.
Per tant, arribats a aquest punt convé desmitificar un altre mantra que darrerament s’ha generalitzat entre el sector: la problemàtica de l’autoconsum no es limita només a la legalització de les instal·lacions d’autoconsum col·lectiu que també, sinó a la legalització i activació de contractes d’autoconsum de totes aquelles instal·lacions en les quals d’una manera o altra hi participa Endesa. Anem doncs al gra.
Actualment, Endesa no està aplicant correctament la normativa vigent pel que correspon al procediment de modificació dels contractes d’accés (activació dels contractes d’autoconsum) dels consumidors associats a les instal·lacions generadores per autoconsum de potències compreses entre 15 kW i 100 kW, i segons la qual, aquesta modificació hauria de fer-se automàticament per part de les empreses distribuïdores d’electricitat a partir de la documentació que els remet la Direcció General d’Energia de la Generalitat de Catalunya un cop la instal·lació generadora ha estat inscrita en el RAC.
En aquest sentit, l’article 8.1 del RD244/2019, deixa molt que “per aquells subjectes consumidors connectats en baixa tensió, en els que la instal·lació generadora sigui de baixa tensió i la potència instal·lada de generació sigui menor de 100 kW que realitzin autoconsum, la modificació del contracte d’accés serà realitzada per l’empresa distribuïdora a partir de la documentació remesa per les comunitats autònomes i Ciutats de Ceuta i Melilla a aquesta empresa a conseqüència de les obligacions incloses en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.”
Malgrat això, el que succeeix és que quan la Direcció General d’Energia de la Generalitat de Catalunya envia de manera puntual el certificat d’inscripció d’una instal·lació generadora en el RAC a l’empresa distribuïdora – permeteu-me emfatitzar, principalment Endesa-, aquesta està condicionant la modificació del contracte d’accés i la parametrització i activació del comptador de generació, en els casos d’autoconsum col·lectiu en el que és obligat instal·lar aquest comptador, al resultat favorable d’una inspecció prèvia que confirmi el compliment d’allò que es disposa en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.
El problema de tot plegat és que avui en dia Endesa està aplicant de manera errònia i conscient – ja se li ha comunicat per activa i passiva en multitud d’ocasions- l’article 8.2 del RD1699/2011, de 18 de novembre, pel la qual cosa es regula la connexió a la xarxa d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica de petita potència, i el qual estipula que un cop “efectuada la connexió de la instal·lació de generació, l’empresa distribuïdora podrà realitzar en qualsevol moment una primera verificació d’aquells elements que afectin la regularitat i seguretat del subministrament, per la qual rebrà del titular de la instal·lació el pagament dels drets previstos en la normativa vigent.”
Diem que l’aplicació és errònia, doncs si bé és cert que l’empresa distribuïdora té la potestat per fer aquesta inspecció prèvia, el mateix article igualment estableix que “el titular de la instal·lació de generació quedarà exempt de la verificació prèvia per part de l’empresa distribuïdora d’aquells elements que afectin la regularitat i seguretat del subministrament en el cas que es remeti a l’empresa distribuïdora, el certificat de l’empresa instal·ladora en el que s’acrediti el compliment d’allò disposat en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, aprovat pel RD842/2022 de 2 d’agost.”
És més el Decret Llei 24/2021, de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, disposa en l’article 4.2, que “la documentació acreditativa de la inscripció al Registre d’Autoconsum de Catalunya (RAC) té la consideració de documentació remesa per l’Administració de la Generalitat, i que les empreses distribuïdores i comercialitzadores no poden requerir documentació addicional per dur a terme la modificació del contracte d’accés de l’autoconsumidor associat.”.
Per tant, amb la remissió del RAC per part de l’Administració, les empreses distribuïdores no necessiten res més per procedir a l’activació del corresponent contracte d’autoconsum, donat que el RAC és el certificat que justifica l’assoliment i finalització de tot el procediment administratiu de legalització de la instal·lació generadora, incloent-hi la inscripció en el Registre d’Instal·lacions Tècniques i de Seguretat Industrial de Catalunya (RITSIC), la qual certifica de manera responsable per part de l’instal·lador el compliment del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió de la instal·lació de generació.
Tot aquest raonament, no exclou ni limita en cap cas la potestat de les empreses distribuïdores a fer les inspeccions que considerin oportunes per tal d’assegurar la seguretat de les instal·lacions, no obstant això, aquestes inspeccions, i d’acord amb la legislació vigent, en cap cas poden condicionar la corresponent activació del contracte d’autoconsum.
Encara més, el mateix Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, en l’article 9 de la ITC-BT-40 que correspon a les instal·lacions generadores de baixa tensió, estableix que l’empresa distribuïdora podrà “verificar, abans de fer la posada en servei, que les instal·lacions d’interconnexió i altres elements que afectin la regularitat del subministrament estan fetes d’acord amb els reglaments en vigor. En cas de desacord es comunicarà als òrgans competents de l’Administració, per a la seva resolució”
És a dir, l’empresa distribuïdora pot fer una inspecció prèvia, però en cap cas pot negar-se ni a activar el contracte d’accés del consumidor associat a la instal·lació d’autoconsum, ni negar-se a parametritzar i activar el comptador de generació de les instal·lacions col·lectives; i sobretot i molt important, en cas que la inspecció no tingui un resultat favorable i no hi hagi acord amb el consumidor, l’empresa distribuïdora ha de comunicar aquest desacord a l’òrgan competent en matèria de seguretat industrial, que a Catalunya li correspon a la Subdirecció General de Seguretat Industrial.
Malauradament en l’actualitat Endesa està fent tot el contrari, donat que està condicionant l’activació dels contractes d’autoconsum al resultat favorable d’una inspecció prèvia que a més a més realitza amb criteris subjectius sobre el compliment del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i que en la gran majoria de casos comporta una despesa addicional per part del propietari de la instal·lació d’autoconsum al qual s’obliga a adaptar la seva instal·lació d’enllaç (no la instal·lació generadora) a la darrera versió de norma interna NRZ103 de la mateixa Endesa.
I en el moment que l’autoconsumidor aixeca la mà i diu no estic d’acord, Endesa, fent cas omís del que estableix la normativa, no comunica a la Subdirecció General de Seguretat Industrial el desacord, amb la qual cosa, aquesta no pot resoldre el conflicte, i mentrestant el contracte d’autoconsum i el comptador de generació no queden activats a l’espera que el propietari adeqüi la instal·lació generadora als criteris de seguretat d’Endesa.
Tot plegat un maldecap, que empitjora en el moment que s’interposa una reclamació davant la Direcció General d’Energia de Catalunya, l’òrgan competent en matèria d’energia a Catalunya, donat que el terminis de resposta a les reclamacions, molt possiblement degut al col·lapse que suposa tenir molts expedients per resoldre i uns recursos personals molt limitats, són superiors a l’any (no és conya, i tampoc és una hipèrbole literària).
I després ens preguntem com és que per instal·lacions d’autoconsum de potència superior a 15 kW, sovint es prefereix legalitzar la instal·lació en la modalitat d’injecció 0 en la que l’empresa distribuïdora no hi participa, tot i que això signifiqui malbaratar una part més o menys important de la generació d’electricitat solar.
Amb tot això, el resultat d’aquest desastre és que al final aconseguim tenir autoconsumidors frustrats i emprenyats perquè no gaudeixen de l’estalvi del qual haurien de gaudir un cop han realitzat una inversió significativa, una administració sobrepassada que no dona empara a aquests autoconsumidors emprenyats, una empresa distribuïdora que cada cop es creu més forta i intocable, i unes empreses instal·ladores preses de la ràbia, desesperació i desànim per no poder donar als nostres clients una solució satisfactòria.
No en tingueu pas cap dubte, Endesa juga amb tot això per sortir-se amb la seva, perquè se sent poderosa, perquè sap que l’administració està sobrepassada per resoldre en temps totes les reclamacions que li arriben, i perquè sap de la desesperació dels autoconsumidors que no es poden permetre tenir les seves instal·lacions sense valoritzar els excedents, o encara pitjor en els casos d’autoconsums col·lectius, on la distribuïdora no activa el comptador de generació i els consumidors associats a la instal·lació de generació no es poden repartir ni tan sols la seva producció. Un drama.
Així doncs, si alguna cosa hem après és que aquesta situació no la resoldrem per la via d’interposar reclamacions de manera sistemàtica, sinó amb una regulació estricta que no permeti a les distribuïdores aturar l’activació dels autoconsums; i és amb aquest objectiu que ens permetem emplaçar a la Direcció General d’Energia a què publiqui una instrucció tècnica d’obligat compliment que interpreti i estableixi de manera clara quin és el procediment que han de seguir les empreses distribuïdores per la modificació dels contractes d’accés dels consumidors associats a les instal·lacions d’autoconsum. Només així aconseguirem que l’autoconsum esdevingui una realitat accessible per tot tipus de consumidors ( també empreses i autoconsums col·lectius).
Per tant sí, felicitem-nos per l’avenç important que ha fet l’autoconsum residencial en els darrers anys, però sobretot posem també remei al que no funciona perquè sinó al final, els arbres ens acabaran amagant el bosc tan xulo que tenim.
Ens parlem ben aviat!!
T’animem a comentar-nos que t’ha semblat i
contacta amb nosaltres per a parlar la instal·lació de plaques solars o carregadors elèctrics.
{
“@context”: “https://schema.org”,
“@type”: “FAQPage”,
“mainEntity”: [
{
“@type”: “Question”,
“name”: “L’activació dels contractes de l’autoconsum.”,
“acceptedAnswer”: {
“@type”: “Answer”,
“text”: “En els darrers anys i d’ençà de l’aprovació del RD244/2019, de 5 d’abril, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica, l’autoconsum ha experimentat un fort creixement arreu de l’estat espanyol, i ha permès a tot tipus de consumidors participar de manera activa en la transició energètica i l’assoliment dels objectius d’implantació d’energies renovables que s’ha fixat l’estat espanyol per l’horitzó de l’any 2030.Segons dades d’UNEF, a Espanya l’any passat es va instal·lar un total de 2,5 GW d’autoconsum, una xifra espectacular esperonada en bona part pels alts preus de l’electricitat que vam haver de patir, i l’arribada massiva de fons europeus per subvencionar una part important de les inversions en instal·lacions d’autoconsum.A Catalunya, i segons dades del Registre d’Autoconsum de Catalunya (RAC), a data 30 de setembre de 2023, teníem un total de 84.841 instal·lacions d’energia solar fotovoltaica per autoconsum inscrites en aquest registre, xifra impressionat que, d’altra banda ens posa en safata de plata la temptació de caure en l’autocomplaença i en l’autofelicitació fàcil per dir-nos que guapos i meravellosos que som, i que bé que fem les coses.No obstant això, aquestes dades no han d’amagar una altra realitat força més dramàtica i tenebrosa que igualment convé visibilitzar; d’aquestes 84.841instal·lacions registrades, només un 3,2% -2.737 instal·lacions – es corresponen a instal·lacions de potència compresa entre els 15 kW i 100 kW acollides al mecanisme de compensació simplificat d’excedents. Òbviament hi haurà qui dirà que aquesta xifra s’explica pel fet que el nombre d’habitatges unifamiliars en les quals s’instal·len majoritàriament els projectes de menor potència, és molt superior al nombre d’empreses que són objecte de projectes de major tamany; i sí, molt possiblement aquest raonament podria explicar-ho en part; no obstant això, també cal que ens posem el dit a la llaga per preguntar-nos si el fet que d’acord amb l’article 7 del RD244/2019, les instal·lacions de menys de 15 kW ubicades en sòl urbanitzable no requereixin permisos d’accés i connexió per part de les empreses distribuïdores d’electricitat potser també hi tingui quelcom a veure.Però és que el problema va molt més enllà, ja que de les 2.737 instal·lacions d’entre 15 kW i 100 kW registrades al RAC, una part significativa encara no han pogut modificar el seu contracte d’accés (activar el seu corresponent contracte d’autoconsum), de manera que els excedents bolcats a la xarxa són regalats davant la impossibilitat de poder-los valoritzar i compensar.I és que el que no poden amagar les dades i amb el que tots els professionals del sector estem d’acord ara com ara, és que l’activació dels contractes d’autoconsum no està rutllant degut a les traves que principalment l’empresa distribuïdora majoritària a Catalunya – e-Distribución y Redes Digitales SL (d’ara endavant Endesa)- està posant de manera arbitrària i recurrent; i el que encara agreuja més la situació, l’administració catalana que en ús de les seves competències hauria de donar empara normativa al conjunt de la ciutadania – molt possiblement no per manca de voluntat, sinó per manca de recursos humans- no ha pogut posar encara fil a l’agulla de manera decidida per tal d’esmenar aquesta situació tan greu pel conjunt d’empreses o comunitats de veïns que volen fer el salt a l’autoconsum.És a dir, a Catalunya el 96,7% de les instal·lacions d’autoconsum legalitzades es correspon amb aquelles que l’empresa distribuïdora no hi participa en tot el procés, o en altres paraules, a Catalunya la legalització de les instal·lacions d’autoconsum funciona perfectament quan Endesa no compareix en escena. (Nota d’autor: quan parlo d’Endesa, em refereixo de manera molt concreta al departament d’inspeccions i mesura).Per tant, arribats a aquest punt convé desmitificar un altre mantra que darrerament s’ha generalitzat entre el sector: la problemàtica de l’autoconsum no es limita només a la legalització de les instal·lacions d’autoconsum col·lectiu que també, sinó a la legalització i activació de contractes d’autoconsum de totes aquelles instal·lacions en les quals d’una manera o altra hi participa Endesa. Anem doncs al gra.Actualment, Endesa no està aplicant correctament la normativa vigent pel que correspon al procediment de modificació dels contractes d’accés (activació dels contractes d’autoconsum) dels consumidors associats a les instal·lacions generadores per autoconsum de potències compreses entre 15 kW i 100 kW, i segons la qual, aquesta modificació hauria de fer-se automàticament per part de les empreses distribuïdores d’electricitat a partir de la documentació que els remet la Direcció General d’Energia de la Generalitat de Catalunya un cop la instal·lació generadora ha estat inscrita en el RAC.En aquest sentit, l’article 8.1 del RD244/2019, deixa molt que “per aquells subjectes consumidors connectats en baixa tensió, en els que la instal·lació generadora sigui de baixa tensió i la potència instal·lada de generació sigui menor de 100 kW que realitzin autoconsum, la modificació del contracte d’accés serà realitzada per l’empresa distribuïdora a partir de la documentació remesa per les comunitats autònomes i Ciutats de Ceuta i Melilla a aquesta empresa a conseqüència de les obligacions incloses en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.”Malgrat això, el que succeeix és que quan la Direcció General d’Energia de la Generalitat de Catalunya envia de manera puntual el certificat d’inscripció d’una instal·lació generadora en el RAC a l’empresa distribuïdora – permeteu-me emfatitzar, principalment Endesa-, aquesta està condicionant la modificació del contracte d’accés i la parametrització i activació del comptador de generació, en els casos d’autoconsum col·lectiu en el que és obligat instal·lar aquest comptador, al resultat favorable d’una inspecció prèvia que confirmi el compliment d’allò que es disposa en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.El problema de tot plegat és que avui en dia Endesa està aplicant de manera errònia i conscient – ja se li ha comunicat per activa i passiva en multitud d’ocasions- l’article 8.2 del RD1699/2011, de 18 de novembre, pel la qual cosa es regula la connexió a la xarxa d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica de petita potència, i el qual estipula que un cop “efectuada la connexió de la instal·lació de generació, l’empresa distribuïdora podrà realitzar en qualsevol moment una primera verificació d’aquells elements que afectin la regularitat i seguretat del subministrament, per la qual rebrà del titular de la instal·lació el pagament dels drets previstos en la normativa vigent.”Diem que l’aplicació és errònia, doncs si bé és cert que l’empresa distribuïdora té la potestat per fer aquesta inspecció prèvia, el mateix article igualment estableix que “el titular de la instal·lació de generació quedarà exempt de la verificació prèvia per part de l’empresa distribuïdora d’aquells elements que afectin la regularitat i seguretat del subministrament en el cas que es remeti a l’empresa distribuïdora, el certificat de l’empresa instal·ladora en el que s’acrediti el compliment d’allò disposat en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, aprovat pel RD842/2022 de 2 d’agost.”És més el Decret Llei 24/2021, de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, disposa en l’article 4.2, que “la documentació acreditativa de la inscripció al Registre d’Autoconsum de Catalunya (RAC) té la consideració de documentació remesa per l’Administració de la Generalitat, i que les empreses distribuïdores i comercialitzadores no poden requerir documentació addicional per dur a terme la modificació del contracte d’accés de l’autoconsumidor associat.”.Per tant, amb la remissió del RAC per part de l’Administració, les empreses distribuïdores no necessiten res més per procedir a l’activació del corresponent contracte d’autoconsum, donat que el RAC és el certificat que justifica l’assoliment i finalització de tot el procediment administratiu de legalització de la instal·lació generadora, incloent-hi la inscripció en el Registre d’Instal·lacions Tècniques i de Seguretat Industrial de Catalunya (RITSIC), la qual certifica de manera responsable per part de l’instal·lador el compliment del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió de la instal·lació de generació.Tot aquest raonament, no exclou ni limita en cap cas la potestat de les empreses distribuïdores a fer les inspeccions que considerin oportunes per tal d’assegurar la seguretat de les instal·lacions, no obstant això, aquestes inspeccions, i d’acord amb la legislació vigent, en cap cas poden condicionar la corresponent activació del contracte d’autoconsum.Encara més, el mateix Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, en l’article 9 de la ITC-BT-40 que correspon a les instal·lacions generadores de baixa tensió, estableix que l’empresa distribuïdora podrà “verificar, abans de fer la posada en servei, que les instal·lacions d’interconnexió i altres elements que afectin la regularitat del subministrament estan fetes d’acord amb els reglaments en vigor. En cas de desacord es comunicarà als òrgans competents de l’Administració, per a la seva resolució”És a dir, l’empresa distribuïdora pot fer una inspecció prèvia, però en cap cas pot negar-se ni a activar el contracte d’accés del consumidor associat a la instal·lació d’autoconsum, ni negar-se a parametritzar i activar el comptador de generació de les instal·lacions col·lectives; i sobretot i molt important, en cas que la inspecció no tingui un resultat favorable i no hi hagi acord amb el consumidor, l’empresa distribuïdora ha de comunicar aquest desacord a l’òrgan competent en matèria de seguretat industrial, que a Catalunya li correspon a la Subdirecció General de Seguretat Industrial.Malauradament en l’actualitat Endesa està fent tot el contrari, donat que està condicionant l’activació dels contractes d’autoconsum al resultat favorable d’una inspecció prèvia que a més a més realitza amb criteris subjectius sobre el compliment del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i que en la gran majoria de casos comporta una despesa addicional per part del propietari de la instal·lació d’autoconsum al qual s’obliga a adaptar la seva instal·lació d’enllaç (no la instal·lació generadora) a la darrera versió de norma interna NRZ103 de la mateixa Endesa.I en el moment que l’autoconsumidor aixeca la mà i diu no estic d’acord, Endesa, fent cas omís del que estableix la normativa, no comunica a la Subdirecció General de Seguretat Industrial el desacord, amb la qual cosa, aquesta no pot resoldre el conflicte, i mentrestant el contracte d’autoconsum i el comptador de generació no queden activats a l’espera que el propietari adeqüi la instal·lació generadora als criteris de seguretat d’Endesa.Tot plegat un maldecap, que empitjora en el moment que s’interposa una reclamació davant la Direcció General d’Energia de Catalunya, l’òrgan competent en matèria d’energia a Catalunya, donat que el terminis de resposta a les reclamacions, molt possiblement degut al col·lapse que suposa tenir molts expedients per resoldre i uns recursos personals molt limitats, són superiors a l’any (no és conya, i tampoc és una hipèrbole literària).I després ens preguntem com és que per instal·lacions d’autoconsum de potència superior a 15 kW, sovint es prefereix legalitzar la instal·lació en la modalitat d’injecció 0 en la que l’empresa distribuïdora no hi participa, tot i que això signifiqui malbaratar una part més o menys important de la generació d’electricitat solar.Amb tot això, el resultat d’aquest desastre és que al final aconseguim tenir autoconsumidors frustrats i emprenyats perquè no gaudeixen de l’estalvi del qual haurien de gaudir un cop han realitzat una inversió significativa, una administració sobrepassada que no dona empara a aquests autoconsumidors emprenyats, una empresa distribuïdora que cada cop es creu més forta i intocable, i unes empreses instal·ladores preses de la ràbia, desesperació i desànim per no poder donar als nostres clients una solució satisfactòria.No en tingueu pas cap dubte, Endesa juga amb tot això per sortir-se amb la seva, perquè se sent poderosa, perquè sap que l’administració està sobrepassada per resoldre en temps totes les reclamacions que li arriben, i perquè sap de la desesperació dels autoconsumidors que no es poden permetre tenir les seves instal·lacions sense valoritzar els excedents, o encara pitjor en els casos d’autoconsums col·lectius, on la distribuïdora no activa el comptador de generació i els consumidors associats a la instal·lació de generació no es poden repartir ni tan sols la seva producció. Un drama.Així doncs, si alguna cosa hem après és que aquesta situació no la resoldrem per la via d’interposar reclamacions de manera sistemàtica, sinó amb una regulació estricta que no permeti a les distribuïdores aturar l’activació dels autoconsums; i és amb aquest objectiu que ens permetem emplaçar a la Direcció General d’Energia a què publiqui una instrucció tècnica d’obligat compliment que interpreti i estableixi de manera clara quin és el procediment que han de seguir les empreses distribuïdores per la modificació dels contractes d’accés dels consumidors associats a les instal·lacions d’autoconsum. Només així aconseguirem que l’autoconsum esdevingui una realitat accessible per tot tipus de consumidors ( també empreses i autoconsums col·lectius).Per tant sí, felicitem-nos per l’avenç important que ha fet l’autoconsum residencial en els darrers anys, però sobretot posem també remei al que no funciona perquè sinó al final, els arbres ens acabaran amagant el bosc tan xulo que tenim.Ens parlem ben aviat!! T’animem a comentar-nos que t’ha semblat i contacta amb nosaltres per a parlar la instal·lació de plaques solars o carregadors elèctrics.”
}
}
]
}
Hola, soy Frederic Andreu, Ingeniero Químico por el Instituto Químico de Sarriá (IQS) y post-grado en energías renovables por la Universidad Politécnica de Catalunya (UPC). Durante 10 años trabajé en Endesa Energia, primero gestionando grandes cuentas industriales y posteriormente cómo responsable de energía solar para España. Actualmente soy socio-fundador de SolarTradex y me apasiona desarrollar y compartir con todos vosotros este proyecto.
Gràcies.
I, des d’Alacant, i treballant al sector de l’autoconsum, Iberdrola fa el mateix. Dormen al mateix llit d’abusadors i lladres. I tenen costum de deixar passar prop d’un any! abans de poder-se beneficiar dels excedents. No sé per què les organitzacions de consumidors no denuncien.
Gràcies per la ràpida i documentada resposta Frederic. Com a conclusió, hem d’exigir al Govern que pressioni a Endesa, per que compleixi la llei i aquest temps per poder autoconsumir tingui un temps màxim d’espera (per exemple 1 mes) i si es sobrepassa hi hagi una multa a la distribuïdora, que és l’únic llenguatge que sembla que entenen.
Crec que’t deixes de dir, que l’actitud d’Endesa i la poca capacitat de l’administració de tramitar els expedients que li arriben, fa que mentrestant qui resulta beneficiat és la pròpia Endesa, que al no poder-se beneficiar el propietari de la energia generada per la seva instal·lació i bolcada íntegrament a la xarxa de distribució, és queda amb tota aquesta energia a cost 0€, pel que resulta que Endesa té un incentiu econòmic per seguir mantenint aquesta situació, que al meu entendre hauria de ser sancionable com a mínim amb una multa del doble o el triple del benefici obtingut il·lícitament. Corregiu-me si estic errat. Salut i bona energia, sempre 100% renovable i no contaminant!
Hola José Luis;
no és exactament així. L’energia bolcada a la xarxa mentre l’activació de l’autoconsum no és efectiva va a pèrdues del sistema i no se’n beneficia cap comercialitzadora. Al contrari és energia que compensa les pèrdues del sistema i que per tant beneficia al conjunt de consumidors. No obstant le staves són evidents i el perjudici pels autoconsumidors també.