Mostra totes les entrades de Frederic Andreu

Frederic Andreu
Quant a Frederic Andreu

Hola, soy Frederic Andreu, Ingeniero Químico por el Instituto Químico de Sarriá (IQS) y post-grado en energías renovables por la Universidad Politécnica de Catalunya (UPC). Durante 10 años trabajé en Endesa Energia, primero gestionando grandes cuentas industriales y posteriormente cómo responsable de energía solar para España. Actualmente soy socio-fundador de SolarTradex y me apasiona desarrollar y compartir con todos vosotros este proyecto.

cobrar subvencio de la instalacio

Com cobrar la subvenció de la teva instal·lació solar si la teva empresa instal·ladora ja no existeix o no contesta. Guia completa.

Les subvencions Next Generation per a l’autoconsum a Catalunya s’han convertit en un malson per a tots els implicats. L’administració no ha estat capaç de gestionar l’allau de sol·licituds rebudes, milers de ciutadans esperen amb frustració la concessió de les subvencions i les empreses instal·ladores s’enfronten a un futur incert. Aquestes subvencions, malgrat la seva bona intenció, han creat una sobredemanda artificial que ha perjudicat greument el sector.

Continua la lectura de Com cobrar la subvenció de la teva instal·lació solar si la teva empresa instal·ladora ja no existeix o no contesta. Guia completa.
7 raons per instalar plaques solars aquest 2024

7 raons per instal.lar plaques solars a casa aquest any 2024

Benvolgudes amigues i amics del nostre blog. Abans de res permeteu-me començar aquest nou any, desitjant- a tots un fantàstic 2024, que aquest sigui curull de salut, alegria i sort per a tothom, i que ens permeti seguir avançant de manera ferma i sostinguda en la implantació de l’autoconsum com a un dels eixos vertebradors de la necessària transició energètica.

Així doncs i per tal d’iniciar aquest any amb bona energia; de manera directa, clara i concisa, hem preparat aquest breu article per recordar-vos 7 raons de pes per instal.lar plaques solars a casa durant aquest any 2024. Som-hi!!

Continua la lectura de 7 raons per instal.lar plaques solars a casa aquest any 2024
Instal·lem bateries a casa

Instal·lem bateries a casa?

La transició energètica ha accelerat de manera definitiva en els darrers temps convertint-se en un concepte conegut i interioritzat per una gran majoria de la societat. És en aquesta nova realitat que les instal·lacions d’energia solar per autoconsum amb i sense bateries han esdevingut una excel·lent oportunitat per participar de manera activa en aquesta transició a la vegada que han permès minorar l’impacte de l’alt preu de l’energia que ens està tocant patir des de ja fa més de 2 anys. Però val la pena instal·lar bateries?

En l’article d’avui, us donarem algunes claus per valorar la idoneïtat d’instal·lar un sistema  d’autoconsum amb bateries a casa nostra.

En primer lloc, us volem deixar una idea molt clara,  i és que hem de tenir molt clar que  avui  per avui, el dilema ja no és plantejar-se si és rendible i/o ens convé o no instal·lar un sistema d’autoconsum a casa, sinó que el dilema és plantejar-se si ho fem ara o potser en el pitjor dels casos ho deixem per d’aquí un temps.

El que està clar és que en els propers anys disposar d’energia solar a casa serà  d’allò més normal i necessari, i per tant, quan abans fem el pas, abans començarem a estalviar en la nostra factura elèctrica més enllà del benefici mediambiental que aquesta decisió  tan important porta associada.

El Daniel Pérez ho explica molt bé en el seu llibre la Superpotència Renovable, la transició energètica no només va d’apostar per les energies renovables sinó també i principalment, d’electrificar al màxim els nostres consums per tal de desplaçar tant com sigui possible la nostra despesa energètica de combustibles fòssils.

Així doncs,  durant els propers anys i amb tota seguretat, el nostre consum a casa s’incrementarà significativament a mesura que anem substituint els antics sistemes de climatització i d’aigua calenta sanitària (ACS) alimentats per gas o gasoil per sistemes més eficients i sostenibles com poden ser aerotèrmies, bombes de calor i acumuladors d ‘ACS entre d’altres, i evidentment sense oblidar que en un futur més o menys proper tots acabarem conduint un cotxe elèctric que caldrà alimentar principalment des de casa.

És evident doncs que la transició energètica i l’electrificació de consums és ja un fet imparable, i en aquest context en el que molt probablement el nostre consum energètic augmentarà de manera significativa, serà molt important maximitzar dins de les limitacions òbvies de la nostra capacitat d’inversió individual i de la superfície disponible en el sostre de casa, el tamany de les instal·lacions solars que ens instal·lem a la nostra vivenda per tal d’autoproduïr el màxim d’electricitat possible.

A la vegada, aquest fet de ben segur que comportarà que hi hagi hores del dia en que la nostra producció solar serà significativament superior al nostre consum i per tant ens veurem obligats a retornar part d’aquesta producció d’electricitat renovable a la xarxa de distribució elèctrica… A menys que decidim fer un pas més i complementar la nostra instal·lació d’autoconsum amb una bateria o sistema d’emmagatzematge.

Per tant, plantejada la necessitat, aquestes són les 5 raons per les quals entenem que instal.lar una bateria a casa pot ser (és) una excel·lent decisió.

1. La bateria em permet assolir un nivell d’independència energètica molt més alt.

En primer lloc, i més enllà de raons purament econòmiques que analitzarem en els propers punts, el que és evident és que instal·lar un sistema d’autoconsum amb bateries en permet assolir un grau d’independència energètica respecte a la xarxa molt més gran que si no instal·lem cap sistema d’emmagatzematge.

Típicament pels consumidors residencials és molt complicat, sobretot entre setmana, fer coincidir la nostra corba de generació solar amb la nostra corba de consum donat que normalment les hores centrals del dia són les que coincideixen amb les hores que estem fora de casa i això suposa que bolcar un gran nombre d’excedents (normalment més del 60% de la producció solar) a la xarxa de distribució. Aquests kWh els recuperarem després en hores de baixa producció solar a través del mecanisme de compensació simplificat tal i com veurem seguidament.

Tot i aquest sistema de recuperació d’excedents, seguim sent dependents de les empreses elèctriques, doncs són elles les que ens tornen i paguen aquests sobrants d’energia.

Per tant, l’única manera d’esdevenir el màxim autònom possible és apostant per les bateries, amb les quals podrem assolir autonomies pròximes al 85%-90% del nostre consum.

2. La bateria ens permet maximitzar la valorització de cada kWh no autoconsumit instantàniament.

Cada kWh que generem i autoconsumim pren el valor d’aquell kWh que deixem de comprar a la nostra empresa subministradora d’electricitat. Aquest preu inclou el cost de generar l’electricitat, els peatges i càrrecs regulats que hem de pagar per utilitzar la xarxa de distribució i per altres conceptes associats a la política energètica del país, l’impost elèctric i l’IVA. Tot això correspon al preu minorista que paguem per l’electricitat a casa.

En canvi si estem acollits al mecanisme de compensació d’excedents simplificat (la pràctica totalitat d’autoconsumidors hi estan) el valor que en treure’m pels excedents es redueix a aproximadament al cost de generar l’electricitat en el mercat majorista; és a dir com que per enviar els sobrant de generació a la xarxa elèctrica i després recuperar-los en realitat estem utilitzat aquesta xarxa, ens correspon pagar l’ús que en fem d’ella i també els impostos. Per tant la valoritzarem aquest sobrants a preu de mercat majorista d’electricitat.

Però si enlloc d’enviar aquests sobrants a la xarxa i compensar-los posteriorment, els emmagatzem en una bateria i els utilitzem posteriorment sense que aquests surtin de casa, llavors tornem a valoritzar aquests excedents a preu de mercat minorista.

És evident doncs, que si instal·lem una bateria a casa, el valor dels kWh sobrants guanya valor. Però quin és aquest valor?

Si posem com exemple els preus d’electricitat que té Som Energia publicada a la seva web, i per un consum mig d’electricitat a casa, observem que el preu minorista promig per un consumidor residencial amb potència contractada inferior a 15 kW és de  0,35 €/kWh, i en canvi el preu al que es valoren els sobrants d’energia és de només 0,16 €/kWh. En aquest cas doncs, acumular els sobrants d’energia en una bateria suposa incrementar en un 119% el valor d’aquests excedents.

Si fem el mateix exercici amb els preus que té Endesa publicats a la seva web, tenim que el valor mig de cada kWh autoconsumit és de 0,18 €/kWh i el preu de compensació és de 0,12 €/kWh, i per tant en aquest cas, acumular l’energia en una bateria suposa incrementar el valor de cada kWh emmagatzemat en un 50%.

És evident doncs que en qualsevol cas, i al marge del preus que apliqui cada comercialitzadora d’electricitat (no tot són els preus, sino també els valors de l’empresa), el guany addicional en cas d’utilitzar una bateria és molt significatiu, i per tant podem concloure que instal·lar bateries ens permet incrementar en valor absolut l’estalvi en la nostra factura elèctrica.

3. L’allargament de la vida útil de les bateries permet baixar significativament el nostre cost de generar energia amb una bateria.

La millora tecnològica de les bateries de ió liti en els darrers anys ha permès als fabricants allargar de manera molt significativa la vida útil de les mateixes. En aquest sentit fabricants com Sonnen ja estan oferint garanties de 10.000 cicles de càrrega i descarrega dels seus equips,  l’equivalent a uns 27 anys de vida útil!!!

Aquest fet ens permet rebaixar molt el LCOE ( cost de generació d’electricitat) dels sistemes d’autoconsum amb bateries al llarg de la vida útil del sistema, típicament 25 anys.

Però anem a pams… Què és el LCOE? El LCOE és un concepte que s’utilitza per calcular el cost de generar electricitat i a nivell conceptual es defineix com el quocient entre el cost d’inversió (€) i les despeses de manteniment  al llarg de la vida útil de la instal·lació ( €), i la previsió de producció d’electricitat al llarg d’aquest 25 anys ( kWh). Per tant obtenim un valor en €/kWh que podrem comparar amb la nostra previsió de preu de compra d’electricitat a la nostra empresa subministradora.

Realment i tècnicament aquest fórmula és un xic més complexa ja que per ser estrictes també li hem d’aplicar tant al numerador com al quocient una tasa de descompte per tal d’actualitzar els preus futurs al moment present. Us deixo aquí la fórmula estricte.

bateries formila

Doncs bé, anem a calcular el LCOE d’una instal·lació d’autoconsum mitja de 4 kWp amb una bateria de 5 kWh, i posteriorment compararem el seu cost de generació d’electricitat  (€/kWh) amb el preu que paguem per l’electricitat a casa.

Suposem que el cost del sistema és d’uns 12.000 € (IVA inclòs) i que el sistema generarà uns 1.400 €/kWp i any, és a dir uns 5.600 kWh anuals.

En aquest cas el LCOE (cost de generar l’electricitat mig durant els propers 25 anys) serà de 0,12 €/kWh.

Si novament agafem el preu mig actual d’electricitat de 0,35 €/kWh que Som Energia està aplicant als seus clients residencials i li apliquem un IPC anual del 2,5%, obtenim que el preu mig de compra de l’electricitat al llarg d’aquests 25 anys serà d’uns 0,48 €/kWh, i per tant instal·lar un sistema fotovoltaic amb bateries ens permet generar electricitat un 75% més barat que no pas el preu que pagarem a Endesa per aquesta mateixa electricitat si li seguim comprant tot el consum.

És evident que a llarg plaç, instal·lar un sistema amb acumulació no és pas una mala decisió.

4. Les bateries intel·ligents em permeten estalvis que van molt més enllà de l’energia autoconsumida.

Cada dia que passa les bateries incorporen noves funcionalitats esdevenint solucions intel·ligents que ens permeten cobrir diferents tipus de necessitats.

En aquest sentit, la majoria de les bateries tenen diferents programes de funcionament que permeten prioritzar un mode de treball o altre en funció de la necessitat principal que volem cobrir.

D’aquesta manera, al mode de funcionament convencional de la bateria que persegueix maximitzar l’autoconsum emmagatzemant el màxim d’energia sobrant i utilitzant-la tant bon punt de producció solar instantània és inferior al consum de casa, s’hi sumen altres modes de funcionament que repassem tot seguit.

  • Peak-shaving: Aquest mode de funcionament de les bateries el que prioritza és reduïr els pics de potència del nostre consum i conseqüentment estalviar també en el terme fixe de la potència contractada. Aquest mode de treball comporta tenir sempre certa disponibilitat d’energia a la bateria per tal que en aquells moment que tinc un excés de consum, poder subministrar energia de la bateria i així rebaixar la demanda de potència de consum. Això ens permetrà rebaixar la potència contractada a la nostra factura d’electricitat.
  • Carrega-descàrrega de la bateria en funció dels preus de l’electricitat: Aquest mode de funcionament ens permet carregar la bateria de la xarxa (comprar electricitat)  en hores en que el preu de l’electricitat és molt baix per decarregar la bateria en hores que el preu és alt. Aquest fet ens pot comportar un important estalvi econòmic addicional degut a la gestió que fem de la càrrega-descàrrega de la bateria en funció dels preus del mercat.
  • Back-up: aquest mode de funcionament de la bateria ens permet que en cas de falta d’electricitat de la xarxa, poder alimentar part dels nostres consum (normalment els consums crítics de la casa) des de la bateria. Òbviament per treballar en aquest mode, haurem tenir sempre una part  més o menys important de la bateria carregada i per tant ja no estem prioritzant el fet de maximitzar l’autoconsum o l’estalvi, sinó tenir certa garantia de subministrament en cada d’averia de la xarxa. Aquest mode de funcionament pot tenir sentit en zones rurals o finals de línia, en les que la qualitat del subministrament elèctric no és suficientment bona.
  • Serveis de regulació de la xarxa: us imagineu que us paguessin per tenir una bateria a casa? Això és el que ja està succeint a països com Alemanya on el fabricant de bateries Sonnen ofereix serveis de regulació del sistema elèctric tot reservant una petita quantitat d’energia de milers de bateries residencials que es cedeix a la xarxa de distribució en moments en que la demanda elèctrica del país és molt elevada, i a canvi de que els propietaris d’aquestes bateries rebin una compensació econòmica pel servei prestat. Això a Espanya encara no és possible tot i que de ben segur ho serà en els propers anys quan la regulació corresponent als serveis de flexibilitat i gestió de la demanda avancin.

Per tant, en funció del mode de treball que prioritzem o seleccionem, podrem maximitzar o si més no complementar els nostres estalvis; o en el cas del backup,  assegurar la  qualitat de subministrament a casa.

5. Les bateries virtuals són una solució transitòria amb data de caducitat propera.

En els darrers temps s’han posat molt de moda les bateries virtuals que ofereixen la majoria de comercialitzadores d’electricitat com a substitut de les bateries físiques, però sabeu què us dic? Que les bateries virtuals no tenen futur i que a més a més són una barrera pel desplegament massiu de les energies renovables.. ara us explico perquè.

Quan les comercialitzadores ens paguen pels excedents sota la fórmula de la bateria o moneder virtual, el que estan fent és deixar de comprar per un altre client la quantitat d’energia que nosaltres bolquem a la xarxa i que per tant  li entreguem a la comercialitzadora sense cap cost per a ella.

A canvi, quan nosaltres no tenim producció solar i necessitem comprar electricitat, la nostra comercialitzadora comprarà al mercat una electricitat que nosaltres no li pagarem.

Si ens fixem  en el gràfic següent, la famosa corba d’ànec, observem com cada any el preu mig de l’energia en hores solars (corba diària normalitzada) en les quals es produeixen els excedents, va baixant, i al contrari, en les hores nocturnes en les que no hi ha producció solar, el preu de l’electricitat està pujant.

bateries foto 3
bateries foto 3

Això significa que cada cop més les comercialitzadores estan comprant més cara l’energia que ens entreguen gratis per la nit a canvi de que nosaltres els entreguem  kWh sobrants que han de vendre cada cop a preu més  baix preu durant les hores solars…. És evident doncs,  que com més cau el preu de l’electricitat en hores diürnes, pitjor és el negoci per les comercialitzadores. Així doncs, quan de temps creieu que duraran les bateries virtuals?

Però és que a més a més, cada cop més ens trobem amb episodis d’un fenomen anomenat curtailment, en els que degut a l’alta generació, solar i eòlica en certes hores del dia, la quantitat d’energia que es bolca a la xarxa és superior a la demanda d’electricitat, o  a la capacitat d’evacuació en certes xarxes de transport i/o distribució. Quan això succeeix, per resoldre aquest desequilibri cal donar una ordre a les centrals solars i/o eòliques per tal que aturin momentàniament la seva producció.

En canvi si aquest excés d’energia l’emmagatzeméssim en bateries, després la podríem utilitzar en hores nocturnes o de baixa producció sense la necessitat de comprar l’electricitat a centrals contaminants de carbó ( per sort cada cop menys) o de gas.

S’estima que el fenomen del curtailment afectarà al 20% de la producció renovable l’any 2050.

És evident doncs que ja no només per preu i rendibilitat sinó també per responsabilitat, la decisió d’instal·lar bateries a casa és del tot raonable i coherent.

Al llarg d’aquesta article he intentat fer una repàs dels principals arguments per instal·lar bateries a casa (també és extensiu a empreses); en tot cas el primer pas i el més important és fer el pas i convertir-se en autoconsumidor, la decisió de posar una bateria sempre pot ser posterior a la instal·lació solar original.

Actualment existeixen molst fabricanst de bateries permetent una compatibilitat total amb qualsevol  fabricant d’inversors solars,  conseqüentment la decisió de posar una bateria no deixa de ser pràcticament una decisió tipus plug and play, sense necessitat de grans canvis en la instal·lació solar original o d’haver de substituir l’inversor solar.

I vosaltres, quins motius teniu per instal·lar o no bateries a casa vostra?

Ens parlem ben aviat!!

T’animem a comentar-nos que t’ha semblat i
contacta amb nosaltres per a parlar la instal·lació de plaques solars o carregadors elèctrics.

{
“@context”: “https://schema.org”,
“@type”: “FAQPage”,
“mainEntity”: [
{
“@type”: “Question”,
“name”: “1. La bateria em permet assolir un nivell d’independència energètica molt més alt.”,
“acceptedAnswer”: {
“@type”: “Answer”,
“text”: “En primer lloc, i més enllà de raons purament econòmiques que analitzarem en els propers punts, el que és evident és que instal·lar un sistema d’autoconsum amb bateries en permet assolir un grau d’independència energètica respecte a la xarxa molt més gran que si no instal·lem cap sistema d’emmagatzematge.Típicament pels consumidors residencials és molt complicat, sobretot entre setmana, fer coincidir la nostra corba de generació solar amb la nostra corba de consum donat que normalment les hores centrals del dia són les que coincideixen amb les hores que estem fora de casa i això suposa que bolcar un gran nombre d’excedents (normalment més del 60% de la producció solar) a la xarxa de distribució. Aquests kWh els recuperarem després en hores de baixa producció solar a través del mecanisme de compensació simplificat tal i com veurem seguidament.Tot i aquest sistema de recuperació d’excedents, seguim sent dependents de les empreses elèctriques, doncs són elles les que ens tornen i paguen aquests sobrants d’energia.Per tant, l’única manera d’esdevenir el màxim autònom possible és apostant per les bateries, amb les quals podrem assolir autonomies pròximes al 85%-90% del nostre consum.”
}
},
{
“@type”: “Question”,
“name”: “2. La bateria ens permet maximitzar la valorització de cada kWh no autoconsumit instantàniament.”,
“acceptedAnswer”: {
“@type”: “Answer”,
“text”: “Cada kWh que generem i autoconsumim pren el valor d’aquell kWh que deixem de comprar a la nostra empresa subministradora d’electricitat. Aquest preu inclou el cost de generar l’electricitat, els peatges i càrrecs regulats que hem de pagar per utilitzar la xarxa de distribució i per altres conceptes associats a la política energètica del país, l’impost elèctric i l’IVA. Tot això correspon al preu minorista que paguem per l’electricitat a casa.En canvi si estem acollits al mecanisme de compensació d’excedents simplificat (la pràctica totalitat d’autoconsumidors hi estan) el valor que en treure’m pels excedents es redueix a aproximadament al cost de generar l’electricitat en el mercat majorista; és a dir com que per enviar els sobrant de generació a la xarxa elèctrica i després recuperar-los en realitat estem utilitzat aquesta xarxa, ens correspon pagar l’ús que en fem d’ella i també els impostos. Per tant la valoritzarem aquest sobrants a preu de mercat majorista d’electricitat.Però si enlloc d’enviar aquests sobrants a la xarxa i compensar-los posteriorment, els emmagatzem en una bateria i els utilitzem posteriorment sense que aquests surtin de casa, llavors tornem a valoritzar aquests excedents a preu de mercat minorista.És evident doncs, que si instal·lem una bateria a casa, el valor dels kWh sobrants guanya valor. Però quin és aquest valor?Si posem com exemple els preus d’electricitat que té Som Energia publicada a la seva web, i per un consum mig d’electricitat a casa, observem que el preu minorista promig per un consumidor residencial amb potència contractada inferior a 15 kW és de  0,35 €/kWh, i en canvi el preu al que es valoren els sobrants d’energia és de només 0,16 €/kWh. En aquest cas doncs, acumular els sobrants d’energia en una bateria suposa incrementar en un 119% el valor d’aquests excedents.Si fem el mateix exercici amb els preus que té Endesa publicats a la seva web, tenim que el valor mig de cada kWh autoconsumit és de 0,18 €/kWh i el preu de compensació és de 0,12 €/kWh, i per tant en aquest cas, acumular l’energia en una bateria suposa incrementar el valor de cada kWh emmagatzemat en un 50%.És evident doncs que en qualsevol cas, i al marge del preus que apliqui cada comercialitzadora d’electricitat (no tot són els preus, sino també els valors de l’empresa), el guany addicional en cas d’utilitzar una bateria és molt significatiu, i per tant podem concloure que instal·lar bateries ens permet incrementar en valor absolut l’estalvi en la nostra factura elèctrica.”
}
},
{
“@type”: “Question”,
“name”: “3. L’allargament de la vida útil de les bateries permet baixar significativament el nostre cost de generar energia amb una bateria.”,
“acceptedAnswer”: {
“@type”: “Answer”,
“text”: “La millora tecnològica de les bateries de ió liti en els darrers anys ha permès als fabricants allargar de manera molt significativa la vida útil de les mateixes. En aquest sentit fabricants com Sonnen ja estan oferint garanties de 10.000 cicles de càrrega i descarrega dels seus equips,  l’equivalent a uns 27 anys de vida útil!!!Aquest fet ens permet rebaixar molt el LCOE ( cost de generació d’electricitat) dels sistemes d’autoconsum amb bateries al llarg de la vida útil del sistema, típicament 25 anys.Però anem a pams… Què és el LCOE? El LCOE és un concepte que s’utilitza per calcular el cost de generar electricitat i a nivell conceptual es defineix com el quocient entre el cost d’inversió (€) i les despeses de manteniment  al llarg de la vida útil de la instal·lació ( €), i la previsió de producció d’electricitat al llarg d’aquest 25 anys ( kWh). Per tant obtenim un valor en €/kWh que podrem comparar amb la nostra previsió de preu de compra d’electricitat a la nostra empresa subministradora.Realment i tècnicament aquest fórmula és un xic més complexa ja que per ser estrictes també li hem d’aplicar tant al numerador com al quocient una tasa de descompte per tal d’actualitzar els preus futurs al moment present. Us deixo aquí la fórmula estricte.Doncs bé, anem a calcular el LCOE d’una instal·lació d’autoconsum mitja de 4 kWp amb una bateria de 5 kWh, i posteriorment compararem el seu cost de generació d’electricitat  (€/kWh) amb el preu que paguem per l’electricitat a casa.Suposem que el cost del sistema és d’uns 12.000 € (IVA inclòs) i que el sistema generarà uns 1.400 €/kWp i any, és a dir uns 5.600 kWh anuals.En aquest cas el LCOE (cost de generar l’electricitat mig durant els propers 25 anys) serà de 0,12 €/kWh.Si novament agafem el preu mig actual d’electricitat de 0,35 €/kWh que Som Energia està aplicant als seus clients residencials i li apliquem un IPC anual del 2,5%, obtenim que el preu mig de compra de l’electricitat al llarg d’aquests 25 anys serà d’uns 0,48 €/kWh, i per tant instal·lar un sistema fotovoltaic amb bateries ens permet generar electricitat un 75% més barat que no pas el preu que pagarem a Endesa per aquesta mateixa electricitat si li seguim comprant tot el consum.És evident que a llarg plaç, instal·lar un sistema amb acumulació no és pas una mala decisió.”
}
},
{
“@type”: “Question”,
“name”: “4. Les bateries intel·ligents em permeten estalvis que van molt més enllà de l’energia autoconsumida.”,
“acceptedAnswer”: {
“@type”: “Answer”,
“text”: “Cada dia que passa les bateries incorporen noves funcionalitats esdevenint solucions intel·ligents que ens permeten cobrir diferents tipus de necessitats.En aquest sentit, la majoria de les bateries tenen diferents programes de funcionament que permeten prioritzar un mode de treball o altre en funció de la necessitat principal que volem cobrir.D’aquesta manera, al mode de funcionament convencional de la bateria que persegueix maximitzar l’autoconsum emmagatzemant el màxim d’energia sobrant i utilitzant-la tant bon punt de producció solar instantània és inferior al consum de casa, s’hi sumen altres modes de funcionament que repassem tot seguit.Peak-shaving: Aquest mode de funcionament de les bateries el que prioritza és reduïr els pics de potència del nostre consum i conseqüentment estalviar també en el terme fixe de la potència contractada. Aquest mode de treball comporta tenir sempre certa disponibilitat d’energia a la bateria per tal que en aquells moment que tinc un excés de consum, poder subministrar energia de la bateria i així rebaixar la demanda de potència de consum. Això ens permetrà rebaixar la potència contractada a la nostra factura d’electricitat.Carrega-descàrrega de la bateria en funció dels preus de l’electricitat: Aquest mode de funcionament ens permet carregar la bateria de la xarxa (comprar electricitat)  en hores en que el preu de l’electricitat és molt baix per decarregar la bateria en hores que el preu és alt. Aquest fet ens pot comportar un important estalvi econòmic addicional degut a la gestió que fem de la càrrega-descàrrega de la bateria en funció dels preus del mercat.Back-up: aquest mode de funcionament de la bateria ens permet que en cas de falta d’electricitat de la xarxa, poder alimentar part dels nostres consum (normalment els consums crítics de la casa) des de la bateria. Òbviament per treballar en aquest mode, haurem tenir sempre una part  més o menys important de la bateria carregada i per tant ja no estem prioritzant el fet de maximitzar l’autoconsum o l’estalvi, sinó tenir certa garantia de subministrament en cada d’averia de la xarxa. Aquest mode de funcionament pot tenir sentit en zones rurals o finals de línia, en les que la qualitat del subministrament elèctric no és suficientment bona.Serveis de regulació de la xarxa: us imagineu que us paguessin per tenir una bateria a casa? Això és el que ja està succeint a països com Alemanya on el fabricant de bateries Sonnen ofereix serveis de regulació del sistema elèctric tot reservant una petita quantitat d’energia de milers de bateries residencials que es cedeix a la xarxa de distribució en moments en que la demanda elèctrica del país és molt elevada, i a canvi de que els propietaris d’aquestes bateries rebin una compensació econòmica pel servei prestat. Això a Espanya encara no és possible tot i que de ben segur ho serà en els propers anys quan la regulació corresponent als serveis de flexibilitat i gestió de la demanda avancin.Per tant, en funció del mode de treball que prioritzem o seleccionem, podrem maximitzar o si més no complementar els nostres estalvis; o en el cas del backup,  assegurar la  qualitat de subministrament a casa.”
}
},
{
“@type”: “Question”,
“name”: “5. Les bateries virtuals són una solució transitòria amb data de caducitat propera.”,
“acceptedAnswer”: {
“@type”: “Answer”,
“text”: “En els darrers temps s’han posat molt de moda les bateries virtuals que ofereixen la majoria de comercialitzadores d’electricitat com a substitut de les bateries físiques, però sabeu què us dic? Que les bateries virtuals no tenen futur i que a més a més són una barrera pel desplegament massiu de les energies renovables.. ara us explico perquè.Quan les comercialitzadores ens paguen pels excedents sota la fórmula de la bateria o moneder virtual, el que estan fent és deixar de comprar per un altre client, la quantitat d’energia que nosaltres bolquem a la xarxa i que per tant  li entreguem a la comercialitzadora sense cap cost per a ella.A canvi, quan nosaltres no tenim producció solar i necessitem comprar electricitat, la nostra comercialitzadora comprarà al mercat una electricitat que nosaltres no li pagarem.Si ens fixem  en el gràfic següent, la famosa corba d’ànec, observem com cada any el preu mig de l’energia en hores solars (corba diària normalitzada) en les quals es produeixen els excedents, va baixant, i al contrari, en les hores nocturnes en les que no hi ha producció solar, el preu de l’electricitat està pujant.bateries foto 3Això significa que cada cop més les comercialitzadores estan comprant més cara l’energia que ens entreguen gratis per la nit a canvi de que nosaltres els entreguem  kWh sobrants que han de vendre cada cop a preu més  baix preu durant les hores solars…. És evident doncs,  que com més cau el preu de l’electricitat en hores diürnes, pitjor és el negoci per les comercialitzadores. Així doncs, quan de temps creieu que duraran les bateries virtuals?Però és que a més a més, cada cop més en trobem amb episodis d’un fenomen anomenat curtailment, en els que degut a l’alta generació, solar i eòlica en certes hores del dia, la quantitat d’energia que es bolca a la xarxa és superior a la demanda d’electricitat, o  a la capacitat d’evacuació en certes xarxes de transport i/o distribució. Quan això succeeix, per resoldre aquest desequilibri cal donar una ordre a les centrals solars i/o eòliques per tal que aturin momentàniament la seva producció.En canvi si aquest excés d’energia l’emmagatzeméssim en bateries, després la podríem utilitzar en hores nocturnes sense la necessitat de comprar l’electricitat a centrals contaminants de carbó ( per sort cada cop menys) o de gas.S’estima que el fenomen del curtailment afectarà al 20% de la producció renovable l’any 2050.És evident doncs que ja no només per preu i rendibilitat sinó també per responsabilitat, la decisió d’instal·lar bateries a casa és del tot raonable i coherent.Al llarg d’aquesta article he intentat fer una repàs dels principals arguments per instal·lar bateries a casa (també és extensiu a empreses); en tot cas el primer pas i el més important és fer el pas i convertir-se en autoconsumidor, la decisió de posar una bateria sempre pot ser posterior a la instal·lació solar original.Actualment existeixen molt fabricant de bateries permetent una compatibilitat total amb qualsevol  fabricant d’inversors solars,  és a dir, d’aquesta manera la decisió de posar una bateria no deixa de ser pràcticament una decisió tipus plug and play, sense necessitat de grans canvis en la instal·lació solar original o d’haver de substituir l’inversor solar.I vosaltres, quins motius teniu per instal·lar o no bateries a casa vostra?Ens parlem ben aviat!! T’animem a comentar-nos que t’ha semblat i contacta amb nosaltres per a parlar la instal·lació de plaques solars o carregadors elèctrics.”
}
}
]
}

{ “@context”: “https://schema.org”, “@type”: “FAQPage”, “mainEntity”: [ { “@type”: “Question”, “name”: “1. La bateria em permet assolir un nivell d’independència energètica molt més alt.”, “acceptedAnswer”: { “@type”: “Answer”, “text”: “En primer lloc, i més enllà de raons purament econòmiques que analitzarem en els propers punts, el que és evident és que instal·lar un sistema d’autoconsum amb bateries en permet assolir un grau d’independència energètica respecte a la xarxa molt més gran que si no instal·lem cap sistema d’emmagatzematge.Típicament pels consumidors residencials és molt complicat, sobretot entre setmana, fer coincidir la nostra corba de generació solar amb la nostra corba de consum donat que normalment les hores centrals del dia són les que coincideixen amb les hores que estem fora de casa i això suposa que bolcar un gran nombre d’excedents (normalment més del 60% de la producció solar) a la xarxa de distribució. Aquests kWh els recuperarem després en hores de baixa producció solar a través del mecanisme de compensació simplificat tal i com veurem seguidament.Tot i aquest sistema de recuperació d’excedents, seguim sent dependents de les empreses elèctriques, doncs són elles les que ens tornen i paguen aquests sobrants d’energia.Per tant, l’única manera d’esdevenir el màxim autònom possible és apostant per les bateries, amb les quals podrem assolir autonomies pròximes al 85%-90% del nostre consum.” } }, { “@type”: “Question”, “name”: “2. La bateria ens permet maximitzar la valorització de cada kWh no autoconsumit instantàniament.”, “acceptedAnswer”: { “@type”: “Answer”, “text”: “Cada kWh que generem i autoconsumim pren el valor d’aquell kWh que deixem de comprar a la nostra empresa subministradora d’electricitat. Aquest preu inclou el cost de generar l’electricitat, els peatges i càrrecs regulats que hem de pagar per utilitzar la xarxa de distribució i per altres conceptes associats a la política energètica del país, l’impost elèctric i l’IVA. Tot això correspon al preu minorista que paguem per l’electricitat a casa.En canvi si estem acollits al mecanisme de compensació d’excedents simplificat (la pràctica totalitat d’autoconsumidors hi estan) el valor que en treure’m pels excedents es redueix a aproximadament al cost de generar l’electricitat en el mercat majorista; és a dir com que per enviar els sobrant de generació a la xarxa elèctrica i després recuperar-los en realitat estem utilitzat aquesta xarxa, ens correspon pagar l’ús que en fem d’ella i també els impostos. Per tant la valoritzarem aquest sobrants a preu de mercat majorista d’electricitat.Però si enlloc d’enviar aquests sobrants a la xarxa i compensar-los posteriorment, els emmagatzem en una bateria i els utilitzem posteriorment sense que aquests surtin de casa, llavors tornem a valoritzar aquests excedents a preu de mercat minorista.És evident doncs, que si instal·lem una bateria a casa, el valor dels kWh sobrants guanya valor. Però quin és aquest valor?Si posem com exemple els preus d’electricitat que té Som Energia publicada a la seva web, i per un consum mig d’electricitat a casa, observem que el preu minorista promig per un consumidor residencial amb potència contractada inferior a 15 kW és de  0,35 €/kWh, i en canvi el preu al que es valoren els sobrants d’energia és de només 0,16 €/kWh. En aquest cas doncs, acumular els sobrants d’energia en una bateria suposa incrementar en un 119% el valor d’aquests excedents.Si fem el mateix exercici amb els preus que té Endesa publicats a la seva web, tenim que el valor mig de cada kWh autoconsumit és de 0,18 €/kWh i el preu de compensació és de 0,12 €/kWh, i per tant en aquest cas, acumular l’energia en una bateria suposa incrementar el valor de cada kWh emmagatzemat en un 50%.És evident doncs que en qualsevol cas, i al marge del preus que apliqui cada comercialitzadora d’electricitat (no tot són els preus, sino també els valors de l’empresa), el guany addicional en cas d’utilitzar una bateria és molt significatiu, i per tant podem concloure que instal·lar bateries ens permet incrementar en valor absolut l’estalvi en la nostra factura elèctrica.” } }, { “@type”: “Question”, “name”: “3. L’allargament de la vida útil de les bateries permet baixar significativament el nostre cost de generar energia amb una bateria.”, “acceptedAnswer”: { “@type”: “Answer”, “text”: “La millora tecnològica de les bateries de ió liti en els darrers anys ha permès als fabricants allargar de manera molt significativa la vida útil de les mateixes. En aquest sentit fabricants com Sonnen ja estan oferint garanties de 10.000 cicles de càrrega i descarrega dels seus equips,  l’equivalent a uns 27 anys de vida útil!!!Aquest fet ens permet rebaixar molt el LCOE ( cost de generació d’electricitat) dels sistemes d’autoconsum amb bateries al llarg de la vida útil del sistema, típicament 25 anys.Però anem a pams… Què és el LCOE? El LCOE és un concepte que s’utilitza per calcular el cost de generar electricitat i a nivell conceptual es defineix com el quocient entre el cost d’inversió (€) i les despeses de manteniment  al llarg de la vida útil de la instal·lació ( €), i la previsió de producció d’electricitat al llarg d’aquest 25 anys ( kWh). Per tant obtenim un valor en €/kWh que podrem comparar amb la nostra previsió de preu de compra d’electricitat a la nostra empresa subministradora.Realment i tècnicament aquest fórmula és un xic més complexa ja que per ser estrictes també li hem d’aplicar tant al numerador com al quocient una tasa de descompte per tal d’actualitzar els preus futurs al moment present. Us deixo aquí la fórmula estricte.Doncs bé, anem a calcular el LCOE d’una instal·lació d’autoconsum mitja de 4 kWp amb una bateria de 5 kWh, i posteriorment compararem el seu cost de generació d’electricitat  (€/kWh) amb el preu que paguem per l’electricitat a casa.Suposem que el cost del sistema és d’uns 12.000 € (IVA inclòs) i que el sistema generarà uns 1.400 €/kWp i any, és a dir uns 5.600 kWh anuals.En aquest cas el LCOE (cost de generar l’electricitat mig durant els propers 25 anys) serà de 0,12 €/kWh.Si novament agafem el preu mig actual d’electricitat de 0,35 €/kWh que Som Energia està aplicant als seus clients residencials i li apliquem un IPC anual del 2,5%, obtenim que el preu mig de compra de l’electricitat al llarg d’aquests 25 anys serà d’uns 0,48 €/kWh, i per tant instal·lar un sistema fotovoltaic amb bateries ens permet generar electricitat un 75% més barat que no pas el preu que pagarem a Endesa per aquesta mateixa electricitat si li seguim comprant tot el consum.És evident que a llarg plaç, instal·lar un sistema amb acumulació no és pas una mala decisió.” } }, { “@type”: “Question”, “name”: “4. Les bateries intel·ligents em permeten estalvis que van molt més enllà de l’energia autoconsumida.”, “acceptedAnswer”: { “@type”: “Answer”, “text”: “Cada dia que passa les bateries incorporen noves funcionalitats esdevenint solucions intel·ligents que ens permeten cobrir diferents tipus de necessitats.En aquest sentit, la majoria de les bateries tenen diferents programes de funcionament que permeten prioritzar un mode de treball o altre en funció de la necessitat principal que volem cobrir.D’aquesta manera, al mode de funcionament convencional de la bateria que persegueix maximitzar l’autoconsum emmagatzemant el màxim d’energia sobrant i utilitzant-la tant bon punt de producció solar instantània és inferior al consum de casa, s’hi sumen altres modes de funcionament que repassem tot seguit.Peak-shaving: Aquest mode de funcionament de les bateries el que prioritza és reduïr els pics de potència del nostre consum i conseqüentment estalviar també en el terme fixe de la potència contractada. Aquest mode de treball comporta tenir sempre certa disponibilitat d’energia a la bateria per tal que en aquells moment que tinc un excés de consum, poder subministrar energia de la bateria i així rebaixar la demanda de potència de consum. Això ens permetrà rebaixar la potència contractada a la nostra factura d’electricitat.Carrega-descàrrega de la bateria en funció dels preus de l’electricitat: Aquest mode de funcionament ens permet carregar la bateria de la xarxa (comprar electricitat)  en hores en que el preu de l’electricitat és molt baix per decarregar la bateria en hores que el preu és alt. Aquest fet ens pot comportar un important estalvi econòmic addicional degut a la gestió que fem de la càrrega-descàrrega de la bateria en funció dels preus del mercat.Back-up: aquest mode de funcionament de la bateria ens permet que en cas de falta d’electricitat de la xarxa, poder alimentar part dels nostres consum (normalment els consums crítics de la casa) des de la bateria. Òbviament per treballar en aquest mode, haurem tenir sempre una part  més o menys important de la bateria carregada i per tant ja no estem prioritzant el fet de maximitzar l’autoconsum o l’estalvi, sinó tenir certa garantia de subministrament en cada d’averia de la xarxa. Aquest mode de funcionament pot tenir sentit en zones rurals o finals de línia, en les que la qualitat del subministrament elèctric no és suficientment bona.Serveis de regulació de la xarxa: us imagineu que us paguessin per tenir una bateria a casa? Això és el que ja està succeint a països com Alemanya on el fabricant de bateries Sonnen ofereix serveis de regulació del sistema elèctric tot reservant una petita quantitat d’energia de milers de bateries residencials que es cedeix a la xarxa de distribució en moments en que la demanda elèctrica del país és molt elevada, i a canvi de que els propietaris d’aquestes bateries rebin una compensació econòmica pel servei prestat. Això a Espanya encara no és possible tot i que de ben segur ho serà en els propers anys quan la regulació corresponent als serveis de flexibilitat i gestió de la demanda avancin.Per tant, en funció del mode de treball que prioritzem o seleccionem, podrem maximitzar o si més no complementar els nostres estalvis; o en el cas del backup,  assegurar la  qualitat de subministrament a casa.” } }, { “@type”: “Question”, “name”: “5. Les bateries virtuals són una solució transitòria amb data de caducitat propera.”, “acceptedAnswer”: { “@type”: “Answer”, “text”: “En els darrers temps s’han posat molt de moda les bateries virtuals que ofereixen la majoria de comercialitzadores d’electricitat com a substitut de les bateries físiques, però sabeu què us dic? Que les bateries virtuals no tenen futur i que a més a més són una barrera pel desplegament massiu de les energies renovables.. ara us explico perquè.Quan les comercialitzadores ens paguen pels excedents sota la fórmula de la bateria o moneder virtual, el que estan fent és deixar de comprar per un altre client la quantitat d’energia que nosaltres bolquem a la xarxa i que per tant  li entreguem a la comercialitzadora sense cap cost per a ella.A canvi, quan nosaltres no tenim producció solar i necessitem comprar electricitat, la nostra comercialitzadora comprarà al mercat una electricitat que nosaltres no li pagarem.Si ens fixem  en el gràfic següent, la famosa corba d’ànec, observem com cada any el preu mig de l’energia en hores solars (corba diària normalitzada) en les quals es produeixen els excedents, va baixant, i al contrari, en les hores nocturnes en les que no hi ha producció solar, el preu de l’electricitat està pujant.bateries foto 3Això significa que cada cop més les comercialitzadores estan comprant més cara l’energia que ens entreguen gratis per la nit a canvi de que nosaltres els entreguem  kWh sobrants que han de vendre cada cop a preu més  baix preu durant les hores solars…. És evident doncs,  que com més cau el preu de l’electricitat en hores diürnes, pitjor és el negoci per les comercialitzadores. Així doncs, quan de temps creieu que duraran les bateries virtuals?Però és que a més a més, cada cop més ens trobem amb episodis d’un fenomen anomenat curtailment, en els que degut a l’alta generació, solar i eòlica en certes hores del dia, la quantitat d’energia que es bolca a la xarxa és superior a la demanda d’electricitat, o  a la capacitat d’evacuació en certes xarxes de transport i/o distribució. Quan això succeeix, per resoldre aquest desequilibri cal donar una ordre a les centrals solars i/o eòliques per tal que aturin momentàniament la seva producció.En canvi si aquest excés d’energia l’emmagatzeméssim en bateries, després la podríem utilitzar en hores nocturnes o de baixa producció sense la necessitat de comprar l’electricitat a centrals contaminants de carbó ( per sort cada cop menys) o de gas.S’estima que el fenomen del curtailment afectarà al 20% de la producció renovable l’any 2050.És evident doncs que ja no només per preu i rendibilitat sinó també per responsabilitat, la decisió d’instal·lar bateries a casa és del tot raonable i coherent.Al llarg d’aquesta article he intentat fer una repàs dels principals arguments per instal·lar bateries a casa (també és extensiu a empreses); en tot cas el primer pas i el més important és fer el pas i convertir-se en autoconsumidor, la decisió de posar una bateria sempre pot ser posterior a la instal·lació solar original.Actualment existeixen molst fabricanst de bateries permetent una compatibilitat total amb qualsevol  fabricant d’inversors solars,  conseqüentment la decisió de posar una bateria no deixa de ser pràcticament una decisió tipus plug and play, sense necessitat de grans canvis en la instal·lació solar original o d’haver de substituir l’inversor solar.I vosaltres, quins motius teniu per instal·lar o no bateries a casa vostra?Ens parlem ben aviat!! T’animem a comentar-nos que t’ha semblat i contacta amb nosaltres per a parlar la instal·lació de plaques solars o carregadors elèctrics.{ "@context": "https://schema.org", "@type": "FAQPage", "mainEntity": }” } } ] }{ “@context”: “https://schema.org”, “@type”: “FAQPage”, “mainEntity”: [ { “@type”: “Question”, “name”: “1. La bateria em permet assolir un nivell d’independència energètica molt més alt.”, “acceptedAnswer”: { “@type”: “Answer”, “text”: “En primer lloc, i més enllà de raons purament econòmiques que analitzarem en els propers punts, el que és evident és que instal·lar un sistema d’autoconsum amb bateries en permet assolir un grau d’independència energètica respecte a la xarxa molt més gran que si no instal·lem cap sistema d’emmagatzematge.Típicament pels consumidors residencials és molt complicat, sobretot entre setmana, fer coincidir la nostra corba de generació solar amb la nostra corba de consum donat que normalment les hores centrals del dia són les que coincideixen amb les hores que estem fora de casa i això suposa que bolcar un gran nombre d’excedents (normalment més del 60% de la producció solar) a la xarxa de distribució. Aquests kWh els recuperarem després en hores de baixa producció solar a través del mecanisme de compensació simplificat tal i com veurem seguidament.Tot i aquest sistema de recuperació d’excedents, seguim sent dependents de les empreses elèctriques, doncs són elles les que ens tornen i paguen aquests sobrants d’energia.Per tant, l’única manera d’esdevenir el màxim autònom possible és apostant per les bateries, amb les quals podrem assolir autonomies pròximes al 85%-90% del nostre consum.” } }, { “@type”: “Question”, “name”: “2. La bateria ens permet maximitzar la valorització de cada kWh no autoconsumit instantàniament.”, “acceptedAnswer”: { “@type”: “Answer”, “text”: “Cada kWh que generem i autoconsumim pren el valor d’aquell kWh que deixem de comprar a la nostra empresa subministradora d’electricitat. Aquest preu inclou el cost de generar l’electricitat, els peatges i càrrecs regulats que hem de pagar per utilitzar la xarxa de distribució i per altres conceptes associats a la política energètica del país, l’impost elèctric i l’IVA. Tot això correspon al preu minorista que paguem per l’electricitat a casa.En canvi si estem acollits al mecanisme de compensació d’excedents simplificat (la pràctica totalitat d’autoconsumidors hi estan) el valor que en treure’m pels excedents es redueix a aproximadament al cost de generar l’electricitat en el mercat majorista; és a dir com que per enviar els sobrant de generació a la xarxa elèctrica i després recuperar-los en realitat estem utilitzat aquesta xarxa, ens correspon pagar l’ús que en fem d’ella i també els impostos. Per tant la valoritzarem aquest sobrants a preu de mercat majorista d’electricitat.Però si enlloc d’enviar aquests sobrants a la xarxa i compensar-los posteriorment, els emmagatzem en una bateria i els utilitzem posteriorment sense que aquests surtin de casa, llavors tornem a valoritzar aquests excedents a preu de mercat minorista.És evident doncs, que si instal·lem una bateria a casa, el valor dels kWh sobrants guanya valor. Però quin és aquest valor?Si posem com exemple els preus d’electricitat que té Som Energia publicada a la seva web, i per un consum mig d’electricitat a casa, observem que el preu minorista promig per un consumidor residencial amb potència contractada inferior a 15 kW és de  0,35 €/kWh, i en canvi el preu al que es valoren els sobrants d’energia és de només 0,16 €/kWh. En aquest cas doncs, acumular els sobrants d’energia en una bateria suposa incrementar en un 119% el valor d’aquests excedents.Si fem el mateix exercici amb els preus que té Endesa publicats a la seva web, tenim que el valor mig de cada kWh autoconsumit és de 0,18 €/kWh i el preu de compensació és de 0,12 €/kWh, i per tant en aquest cas, acumular l’energia en una bateria suposa incrementar el valor de cada kWh emmagatzemat en un 50%.És evident doncs que en qualsevol cas, i al marge del preus que apliqui cada comercialitzadora d’electricitat (no tot són els preus, sino també els valors de l’empresa), el guany addicional en cas d’utilitzar una bateria és molt significatiu, i per tant podem concloure que instal·lar bateries ens permet incrementar en valor absolut l’estalvi en la nostra factura elèctrica.” } }, { “@type”: “Question”, “name”: “3. L’allargament de la vida útil de les bateries permet baixar significativament el nostre cost de generar energia amb una bateria.”, “acceptedAnswer”: { “@type”: “Answer”, “text”: “La millora tecnològica de les bateries de ió liti en els darrers anys ha permès als fabricants allargar de manera molt significativa la vida útil de les mateixes. En aquest sentit fabricants com Sonnen ja estan oferint garanties de 10.000 cicles de càrrega i descarrega dels seus equips,  l’equivalent a uns 27 anys de vida útil!!!Aquest fet ens permet rebaixar molt el LCOE ( cost de generació d’electricitat) dels sistemes d’autoconsum amb bateries al llarg de la vida útil del sistema, típicament 25 anys.Però anem a pams… Què és el LCOE? El LCOE és un concepte que s’utilitza per calcular el cost de generar electricitat i a nivell conceptual es defineix com el quocient entre el cost d’inversió (€) i les despeses de manteniment  al llarg de la vida útil de la instal·lació ( €), i la previsió de producció d’electricitat al llarg d’aquest 25 anys ( kWh). Per tant obtenim un valor en €/kWh que podrem comparar amb la nostra previsió de preu de compra d’electricitat a la nostra empresa subministradora.Realment i tècnicament aquest fórmula és un xic més complexa ja que per ser estrictes també li hem d’aplicar tant al numerador com al quocient una tasa de descompte per tal d’actualitzar els preus futurs al moment present. Us deixo aquí la fórmula estricte.Doncs bé, anem a calcular el LCOE d’una instal·lació d’autoconsum mitja de 4 kWp amb una bateria de 5 kWh, i posteriorment compararem el seu cost de generació d’electricitat  (€/kWh) amb el preu que paguem per l’electricitat a casa.Suposem que el cost del sistema és d’uns 12.000 € (IVA inclòs) i que el sistema generarà uns 1.400 €/kWp i any, és a dir uns 5.600 kWh anuals.En aquest cas el LCOE (cost de generar l’electricitat mig durant els propers 25 anys) serà de 0,12 €/kWh.Si novament agafem el preu mig actual d’electricitat de 0,35 €/kWh que Som Energia està aplicant als seus clients residencials i li apliquem un IPC anual del 2,5%, obtenim que el preu mig de compra de l’electricitat al llarg d’aquests 25 anys serà d’uns 0,48 €/kWh, i per tant instal·lar un sistema fotovoltaic amb bateries ens permet generar electricitat un 75% més barat que no pas el preu que pagarem a Endesa per aquesta mateixa electricitat si li seguim comprant tot el consum.És evident que a llarg plaç, instal·lar un sistema amb acumulació no és pas una mala decisió.” } }, { “@type”: “Question”, “name”: “4. Les bateries intel·ligents em permeten estalvis que van molt més enllà de l’energia autoconsumida.”, “acceptedAnswer”: { “@type”: “Answer”, “text”: “Cada dia que passa les bateries incorporen noves funcionalitats esdevenint solucions intel·ligents que ens permeten cobrir diferents tipus de necessitats.En aquest sentit, la majoria de les bateries tenen diferents programes de funcionament que permeten prioritzar un mode de treball o altre en funció de la necessitat principal que volem cobrir.D’aquesta manera, al mode de funcionament convencional de la bateria que persegueix maximitzar l’autoconsum emmagatzemant el màxim d’energia sobrant i utilitzant-la tant bon punt de producció solar instantània és inferior al consum de casa, s’hi sumen altres modes de funcionament que repassem tot seguit.Peak-shaving: Aquest mode de funcionament de les bateries el que prioritza és reduïr els pics de potència del nostre consum i conseqüentment estalviar també en el terme fixe de la potència contractada. Aquest mode de treball comporta tenir sempre certa disponibilitat d’energia a la bateria per tal que en aquells moment que tinc un excés de consum, poder subministrar energia de la bateria i així rebaixar la demanda de potència de consum. Això ens permetrà rebaixar la potència contractada a la nostra factura d’electricitat.Carrega-descàrrega de la bateria en funció dels preus de l’electricitat: Aquest mode de funcionament ens permet carregar la bateria de la xarxa (comprar electricitat)  en hores en que el preu de l’electricitat és molt baix per decarregar la bateria en hores que el preu és alt. Aquest fet ens pot comportar un important estalvi econòmic addicional degut a la gestió que fem de la càrrega-descàrrega de la bateria en funció dels preus del mercat.Back-up: aquest mode de funcionament de la bateria ens permet que en cas de falta d’electricitat de la xarxa, poder alimentar part dels nostres consum (normalment els consums crítics de la casa) des de la bateria. Òbviament per treballar en aquest mode, haurem tenir sempre una part  més o menys important de la bateria carregada i per tant ja no estem prioritzant el fet de maximitzar l’autoconsum o l’estalvi, sinó tenir certa garantia de subministrament en cada d’averia de la xarxa. Aquest mode de funcionament pot tenir sentit en zones rurals o finals de línia, en les que la qualitat del subministrament elèctric no és suficientment bona.Serveis de regulació de la xarxa: us imagineu que us paguessin per tenir una bateria a casa? Això és el que ja està succeint a països com Alemanya on el fabricant de bateries Sonnen ofereix serveis de regulació del sistema elèctric tot reservant una petita quantitat d’energia de milers de bateries residencials que es cedeix a la xarxa de distribució en moments en que la demanda elèctrica del país és molt elevada, i a canvi de que els propietaris d’aquestes bateries rebin una compensació econòmica pel servei prestat. Això a Espanya encara no és possible tot i que de ben segur ho serà en els propers anys quan la regulació corresponent als serveis de flexibilitat i gestió de la demanda avancin.Per tant, en funció del mode de treball que prioritzem o seleccionem, podrem maximitzar o si més no complementar els nostres estalvis; o en el cas del backup,  assegurar la  qualitat de subministrament a casa.” } }, { “@type”: “Question”, “name”: “5. Les bateries virtuals són una solució transitòria amb data de caducitat propera.”, “acceptedAnswer”: { “@type”: “Answer”, “text”: “En els darrers temps s’han posat molt de moda les bateries virtuals que ofereixen la majoria de comercialitzadores d’electricitat com a substitut de les bateries físiques, però sabeu què us dic? Que les bateries virtuals no tenen futur i que a més a més són una barrera pel desplegament massiu de les energies renovables.. ara us explico perquè.Quan les comercialitzadores ens paguen pels excedents sota la fórmula de la bateria o moneder virtual, el que estan fent és deixar de comprar per un altre client la quantitat d’energia que nosaltres bolquem a la xarxa i que per tant  li entreguem a la comercialitzadora sense cap cost per a ella.A canvi, quan nosaltres no tenim producció solar i necessitem comprar electricitat, la nostra comercialitzadora comprarà al mercat una electricitat que nosaltres no li pagarem.Si ens fixem  en el gràfic següent, la famosa corba d’ànec, observem com cada any el preu mig de l’energia en hores solars (corba diària normalitzada) en les quals es produeixen els excedents, va baixant, i al contrari, en les hores nocturnes en les que no hi ha producció solar, el preu de l’electricitat està pujant.bateries foto 3Això significa que cada cop més les comercialitzadores estan comprant més cara l’energia que ens entreguen gratis per la nit a canvi de que nosaltres els entreguem  kWh sobrants que han de vendre cada cop a preu més  baix preu durant les hores solars…. És evident doncs,  que com més cau el preu de l’electricitat en hores diürnes, pitjor és el negoci per les comercialitzadores. Així doncs, quan de temps creieu que duraran les bateries virtuals?Però és que a més a més, cada cop més ens trobem amb episodis d’un fenomen anomenat curtailment, en els que degut a l’alta generació, solar i eòlica en certes hores del dia, la quantitat d’energia que es bolca a la xarxa és superior a la demanda d’electricitat, o  a la capacitat d’evacuació en certes xarxes de transport i/o distribució. Quan això succeeix, per resoldre aquest desequilibri cal donar una ordre a les centrals solars i/o eòliques per tal que aturin momentàniament la seva producció.En canvi si aquest excés d’energia l’emmagatzeméssim en bateries, després la podríem utilitzar en hores nocturnes o de baixa producció sense la necessitat de comprar l’electricitat a centrals contaminants de carbó ( per sort cada cop menys) o de gas.S’estima que el fenomen del curtailment afectarà al 20% de la producció renovable l’any 2050.És evident doncs que ja no només per preu i rendibilitat sinó també per responsabilitat, la decisió d’instal·lar bateries a casa és del tot raonable i coherent.Al llarg d’aquesta article he intentat fer una repàs dels principals arguments per instal·lar bateries a casa (també és extensiu a empreses); en tot cas el primer pas i el més important és fer el pas i convertir-se en autoconsumidor, la decisió de posar una bateria sempre pot ser posterior a la instal·lació solar original.Actualment existeixen molst fabricanst de bateries permetent una compatibilitat total amb qualsevol  fabricant d’inversors solars,  conseqüentment la decisió de posar una bateria no deixa de ser pràcticament una decisió tipus plug and play, sense necessitat de grans canvis en la instal·lació solar original o d’haver de substituir l’inversor solar.I vosaltres, quins motius teniu per instal·lar o no bateries a casa vostra?Ens parlem ben aviat!! T’animem a comentar-nos que t’ha semblat i contacta amb nosaltres per a parlar la instal·lació de plaques solars o carregadors elèctrics.{ "@context": "https://schema.org", "@type": "FAQPage", "mainEntity": }{ "@context": "https://schema.org", "@type": "FAQPage", "mainEntity": }” } } ] }{ “@context”: “https://schema.org”, “@type”: “FAQPage”, “mainEntity”: [ { “@type”: “Question”, “name”: “1. La bateria em permet assolir un nivell d’independència energètica molt més alt.”, “acceptedAnswer”: { “@type”: “Answer”, “text”: “En primer lloc, i més enllà de raons purament econòmiques que analitzarem en els propers punts, el que és evident és que instal·lar un sistema d’autoconsum amb bateries en permet assolir un grau d’independència energètica respecte a la xarxa molt més gran que si no instal·lem cap sistema d’emmagatzematge.Típicament pels consumidors residencials és molt complicat, sobretot entre setmana, fer coincidir la nostra corba de generació solar amb la nostra corba de consum donat que normalment les hores centrals del dia són les que coincideixen amb les hores que estem fora de casa i això suposa que bolcar un gran nombre d’excedents (normalment més del 60% de la producció solar) a la xarxa de distribució. Aquests kWh els recuperarem després en hores de baixa producció solar a través del mecanisme de compensació simplificat tal i com veurem seguidament.Tot i aquest sistema de recuperació d’excedents, seguim sent dependents de les empreses elèctriques, doncs són elles les que ens tornen i paguen aquests sobrants d’energia.Per tant, l’única manera d’esdevenir el màxim autònom possible és apostant per les bateries, amb les quals podrem assolir autonomies pròximes al 85%-90% del nostre consum.” } }, { “@type”: “Question”, “name”: “2. La bateria ens permet maximitzar la valorització de cada kWh no autoconsumit instantàniament.”, “acceptedAnswer”: { “@type”: “Answer”, “text”: “Cada kWh que generem i autoconsumim pren el valor d’aquell kWh que deixem de comprar a la nostra empresa subministradora d’electricitat. Aquest preu inclou el cost de generar l’electricitat, els peatges i càrrecs regulats que hem de pagar per utilitzar la xarxa de distribució i per altres conceptes associats a la política energètica del país, l’impost elèctric i l’IVA. Tot això correspon al preu minorista que paguem per l’electricitat a casa.En canvi si estem acollits al mecanisme de compensació d’excedents simplificat (la pràctica totalitat d’autoconsumidors hi estan) el valor que en treure’m pels excedents es redueix a aproximadament al cost de generar l’electricitat en el mercat majorista; és a dir com que per enviar els sobrant de generació a la xarxa elèctrica i després recuperar-los en realitat estem utilitzat aquesta xarxa, ens correspon pagar l’ús que en fem d’ella i també els impostos. Per tant la valoritzarem aquest sobrants a preu de mercat majorista d’electricitat.Però si enlloc d’enviar aquests sobrants a la xarxa i compensar-los posteriorment, els emmagatzem en una bateria i els utilitzem posteriorment sense que aquests surtin de casa, llavors tornem a valoritzar aquests excedents a preu de mercat minorista.És evident doncs, que si instal·lem una bateria a casa, el valor dels kWh sobrants guanya valor. Però quin és aquest valor?Si posem com exemple els preus d’electricitat que té Som Energia publicada a la seva web, i per un consum mig d’electricitat a casa, observem que el preu minorista promig per un consumidor residencial amb potència contractada inferior a 15 kW és de  0,35 €/kWh, i en canvi el preu al que es valoren els sobrants d’energia és de només 0,16 €/kWh. En aquest cas doncs, acumular els sobrants d’energia en una bateria suposa incrementar en un 119% el valor d’aquests excedents.Si fem el mateix exercici amb els preus que té Endesa publicats a la seva web, tenim que el valor mig de cada kWh autoconsumit és de 0,18 €/kWh i el preu de compensació és de 0,12 €/kWh, i per tant en aquest cas, acumular l’energia en una bateria suposa incrementar el valor de cada kWh emmagatzemat en un 50%.És evident doncs que en qualsevol cas, i al marge del preus que apliqui cada comercialitzadora d’electricitat (no tot són els preus, sino també els valors de l’empresa), el guany addicional en cas d’utilitzar una bateria és molt significatiu, i per tant podem concloure que instal·lar bateries ens permet incrementar en valor absolut l’estalvi en la nostra factura elèctrica.” } }, { “@type”: “Question”, “name”: “3. L’allargament de la vida útil de les bateries permet baixar significativament el nostre cost de generar energia amb una bateria.”, “acceptedAnswer”: { “@type”: “Answer”, “text”: “La millora tecnològica de les bateries de ió liti en els darrers anys ha permès als fabricants allargar de manera molt significativa la vida útil de les mateixes. En aquest sentit fabricants com Sonnen ja estan oferint garanties de 10.000 cicles de càrrega i descarrega dels seus equips,  l’equivalent a uns 27 anys de vida útil!!!Aquest fet ens permet rebaixar molt el LCOE ( cost de generació d’electricitat) dels sistemes d’autoconsum amb bateries al llarg de la vida útil del sistema, típicament 25 anys.Però anem a pams… Què és el LCOE? El LCOE és un concepte que s’utilitza per calcular el cost de generar electricitat i a nivell conceptual es defineix com el quocient entre el cost d’inversió (€) i les despeses de manteniment  al llarg de la vida útil de la instal·lació ( €), i la previsió de producció d’electricitat al llarg d’aquest 25 anys ( kWh). Per tant obtenim un valor en €/kWh que podrem comparar amb la nostra previsió de preu de compra d’electricitat a la nostra empresa subministradora.Realment i tècnicament aquest fórmula és un xic més complexa ja que per ser estrictes també li hem d’aplicar tant al numerador com al quocient una tasa de descompte per tal d’actualitzar els preus futurs al moment present. Us deixo aquí la fórmula estricte.Doncs bé, anem a calcular el LCOE d’una instal·lació d’autoconsum mitja de 4 kWp amb una bateria de 5 kWh, i posteriorment compararem el seu cost de generació d’electricitat  (€/kWh) amb el preu que paguem per l’electricitat a casa.Suposem que el cost del sistema és d’uns 12.000 € (IVA inclòs) i que el sistema generarà uns 1.400 €/kWp i any, és a dir uns 5.600 kWh anuals.En aquest cas el LCOE (cost de generar l’electricitat mig durant els propers 25 anys) serà de 0,12 €/kWh.Si novament agafem el preu mig actual d’electricitat de 0,35 €/kWh que Som Energia està aplicant als seus clients residencials i li apliquem un IPC anual del 2,5%, obtenim que el preu mig de compra de l’electricitat al llarg d’aquests 25 anys serà d’uns 0,48 €/kWh, i per tant instal·lar un sistema fotovoltaic amb bateries ens permet generar electricitat un 75% més barat que no pas el preu que pagarem a Endesa per aquesta mateixa electricitat si li seguim comprant tot el consum.És evident que a llarg plaç, instal·lar un sistema amb acumulació no és pas una mala decisió.” } }, { “@type”: “Question”, “name”: “4. Les bateries intel·ligents em permeten estalvis que van molt més enllà de l’energia autoconsumida.”, “acceptedAnswer”: { “@type”: “Answer”, “text”: “Cada dia que passa les bateries incorporen noves funcionalitats esdevenint solucions intel·ligents que ens permeten cobrir diferents tipus de necessitats.En aquest sentit, la majoria de les bateries tenen diferents programes de funcionament que permeten prioritzar un mode de treball o altre en funció de la necessitat principal que volem cobrir.D’aquesta manera, al mode de funcionament convencional de la bateria que persegueix maximitzar l’autoconsum emmagatzemant el màxim d’energia sobrant i utilitzant-la tant bon punt de producció solar instantània és inferior al consum de casa, s’hi sumen altres modes de funcionament que repassem tot seguit.Peak-shaving: Aquest mode de funcionament de les bateries el que prioritza és reduïr els pics de potència del nostre consum i conseqüentment estalviar també en el terme fixe de la potència contractada. Aquest mode de treball comporta tenir sempre certa disponibilitat d’energia a la bateria per tal que en aquells moment que tinc un excés de consum, poder subministrar energia de la bateria i així rebaixar la demanda de potència de consum. Això ens permetrà rebaixar la potència contractada a la nostra factura d’electricitat.Carrega-descàrrega de la bateria en funció dels preus de l’electricitat: Aquest mode de funcionament ens permet carregar la bateria de la xarxa (comprar electricitat)  en hores en que el preu de l’electricitat és molt baix per decarregar la bateria en hores que el preu és alt. Aquest fet ens pot comportar un important estalvi econòmic addicional degut a la gestió que fem de la càrrega-descàrrega de la bateria en funció dels preus del mercat.Back-up: aquest mode de funcionament de la bateria ens permet que en cas de falta d’electricitat de la xarxa, poder alimentar part dels nostres consum (normalment els consums crítics de la casa) des de la bateria. Òbviament per treballar en aquest mode, haurem tenir sempre una part  més o menys important de la bateria carregada i per tant ja no estem prioritzant el fet de maximitzar l’autoconsum o l’estalvi, sinó tenir certa garantia de subministrament en cada d’averia de la xarxa. Aquest mode de funcionament pot tenir sentit en zones rurals o finals de línia, en les que la qualitat del subministrament elèctric no és suficientment bona.Serveis de regulació de la xarxa: us imagineu que us paguessin per tenir una bateria a casa? Això és el que ja està succeint a països com Alemanya on el fabricant de bateries Sonnen ofereix serveis de regulació del sistema elèctric tot reservant una petita quantitat d’energia de milers de bateries residencials que es cedeix a la xarxa de distribució en moments en que la demanda elèctrica del país és molt elevada, i a canvi de que els propietaris d’aquestes bateries rebin una compensació econòmica pel servei prestat. Això a Espanya encara no és possible tot i que de ben segur ho serà en els propers anys quan la regulació corresponent als serveis de flexibilitat i gestió de la demanda avancin.Per tant, en funció del mode de treball que prioritzem o seleccionem, podrem maximitzar o si més no complementar els nostres estalvis; o en el cas del backup,  assegurar la  qualitat de subministrament a casa.” } }, { “@type”: “Question”, “name”: “5. Les bateries virtuals són una solució transitòria amb data de caducitat propera.”, “acceptedAnswer”: { “@type”: “Answer”, “text”: “En els darrers temps s’han posat molt de moda les bateries virtuals que ofereixen la majoria de comercialitzadores d’electricitat com a substitut de les bateries físiques, però sabeu què us dic? Que les bateries virtuals no tenen futur i que a més a més són una barrera pel desplegament massiu de les energies renovables.. ara us explico perquè.Quan les comercialitzadores ens paguen pels excedents sota la fórmula de la bateria o moneder virtual, el que estan fent és deixar de comprar per un altre client la quantitat d’energia que nosaltres bolquem a la xarxa i que per tant  li entreguem a la comercialitzadora sense cap cost per a ella.A canvi, quan nosaltres no tenim producció solar i necessitem comprar electricitat, la nostra comercialitzadora comprarà al mercat una electricitat que nosaltres no li pagarem.Si ens fixem  en el gràfic següent, la famosa corba d’ànec, observem com cada any el preu mig de l’energia en hores solars (corba diària normalitzada) en les quals es produeixen els excedents, va baixant, i al contrari, en les hores nocturnes en les que no hi ha producció solar, el preu de l’electricitat està pujant.bateries foto 3Això significa que cada cop més les comercialitzadores estan comprant més cara l’energia que ens entreguen gratis per la nit a canvi de que nosaltres els entreguem  kWh sobrants que han de vendre cada cop a preu més  baix preu durant les hores solars…. És evident doncs,  que com més cau el preu de l’electricitat en hores diürnes, pitjor és el negoci per les comercialitzadores. Així doncs, quan de temps creieu que duraran les bateries virtuals?Però és que a més a més, cada cop més ens trobem amb episodis d’un fenomen anomenat curtailment, en els que degut a l’alta generació, solar i eòlica en certes hores del dia, la quantitat d’energia que es bolca a la xarxa és superior a la demanda d’electricitat, o  a la capacitat d’evacuació en certes xarxes de transport i/o distribució. Quan això succeeix, per resoldre aquest desequilibri cal donar una ordre a les centrals solars i/o eòliques per tal que aturin momentàniament la seva producció.En canvi si aquest excés d’energia l’emmagatzeméssim en bateries, després la podríem utilitzar en hores nocturnes o de baixa producció sense la necessitat de comprar l’electricitat a centrals contaminants de carbó ( per sort cada cop menys) o de gas.S’estima que el fenomen del curtailment afectarà al 20% de la producció renovable l’any 2050.És evident doncs que ja no només per preu i rendibilitat sinó també per responsabilitat, la decisió d’instal·lar bateries a casa és del tot raonable i coherent.Al llarg d’aquesta article he intentat fer una repàs dels principals arguments per instal·lar bateries a casa (també és extensiu a empreses); en tot cas el primer pas i el més important és fer el pas i convertir-se en autoconsumidor, la decisió de posar una bateria sempre pot ser posterior a la instal·lació solar original.Actualment existeixen molst fabricanst de bateries permetent una compatibilitat total amb qualsevol  fabricant d’inversors solars,  conseqüentment la decisió de posar una bateria no deixa de ser pràcticament una decisió tipus plug and play, sense necessitat de grans canvis en la instal·lació solar original o d’haver de substituir l’inversor solar.I vosaltres, quins motius teniu per instal·lar o no bateries a casa vostra?Ens parlem ben aviat!! T’animem a comentar-nos que t’ha semblat i contacta amb nosaltres per a parlar la instal·lació de plaques solars o carregadors elèctrics.{ "@context": "https://schema.org", "@type": "FAQPage", "mainEntity": }{ "@context": "https://schema.org", "@type": "FAQPage", "mainEntity": }{ "@context": "https://schema.org", "@type": "FAQPage", "mainEntity": }” } } ] }
cara triste autoconsumo 1

La cara trista de l’autoconsum

L’activació dels contractes de l’autoconsum.

cara triste autoconsumo 1

En els darrers anys i d’ençà de l’aprovació del RD244/2019, de 5 d’abril, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica, l’autoconsum ha experimentat un fort creixement arreu de l’estat espanyol, i ha permès a tot tipus de consumidors participar de manera activa en la transició energètica i l’assoliment dels objectius d’implantació d’energies renovables que s’ha fixat l’estat espanyol per l’horitzó de l’any 2030.

Segons dades d’UNEF, a Espanya l’any passat es va instal·lar un total de 2,5 GW d’autoconsum, una xifra espectacular esperonada en bona part pels alts preus de l’electricitat que vam haver de patir, i l’arribada massiva de fons europeus per subvencionar una part important de les inversions en instal·lacions d’autoconsum.

A Catalunya, i segons dades del Registre d’Autoconsum de Catalunya (RAC),  a data 30 de setembre de 2023, teníem un total de 84.841 instal·lacions d’energia solar fotovoltaica per autoconsum inscrites en aquest registre, xifra impressionat que, d’altra banda ens posa en safata de plata la temptació de caure en l’autocomplaença i en l’autofelicitació fàcil per dir-nos que guapos i meravellosos que som, i que bé que fem les coses.

No obstant això, aquestes dades no han d’amagar una altra realitat força més dramàtica i tenebrosa que igualment convé visibilitzar; d’aquestes 84.841instal·lacions registrades, només un 3,2% -2.737 instal·lacions – es corresponen a instal·lacions de potència compresa entre els 15 kW i 100 kW acollides al mecanisme de compensació simplificat d’excedents. 

Òbviament hi haurà qui dirà que aquesta xifra s’explica pel fet que el nombre d’habitatges unifamiliars en les quals s’instal·len majoritàriament els projectes de menor potència, és molt superior al nombre d’empreses que són objecte de projectes de major tamany; i sí, molt possiblement aquest raonament  podria explicar-ho en part; no obstant això, també  cal  que ens posem el dit a la llaga per preguntar-nos si el fet que d’acord amb l’article 7 del RD244/2019, les instal·lacions de menys de 15 kW ubicades en sòl urbanitzable no requereixin permisos d’accés i connexió per part de les empreses distribuïdores d’electricitat potser també hi tingui quelcom a veure.

Però és que el problema va molt més enllà, ja que de les 2.737 instal·lacions d’entre 15 kW i 100 kW registrades al RAC, una part significativa encara no han pogut modificar el seu contracte d’accés (activar el seu corresponent contracte d’autoconsum), de manera que els excedents bolcats a la xarxa són regalats davant la impossibilitat de poder-los valoritzar i compensar.

I és que el que no poden amagar les dades i amb el que tots els professionals del sector estem d’acord ara com ara,  és que l’activació dels contractes d’autoconsum no està rutllant degut a les traves que principalment l’empresa distribuïdora majoritària a Catalunya – e-Distribución y Redes Digitales SL (d’ara endavant Endesa)- està posant de manera arbitrària i recurrent; i el que encara agreuja més la situació,  l’administració catalana que en ús de les seves competències hauria de donar empara normativa al conjunt de la ciutadania – molt possiblement no per manca de voluntat, sinó per manca de recursos humans- no ha pogut posar encara fil a l’agulla de manera decidida per tal d’esmenar aquesta situació tan greu pel conjunt d’empreses o comunitats de veïns que volen fer el salt a l’autoconsum.

És a dir, a Catalunya el 96,7% de les instal·lacions d’autoconsum legalitzades es correspon amb aquelles que l’empresa distribuïdora no hi participa en tot el procés, o en altres paraules, a Catalunya la legalització de les instal·lacions d’autoconsum funciona perfectament quan Endesa no compareix en escena.

Per tant, arribats a aquest punt convé desmitificar un altre mantra que darrerament s’ha generalitzat entre el sector: la problemàtica de l’autoconsum no es limita només a la legalització de les instal·lacions d’autoconsum col·lectiu que també, sinó a la legalització i activació de contractes d’autoconsum de totes aquelles instal·lacions en les quals d’una manera o altra hi participa Endesa. Anem doncs al gra.

Actualment, Endesa no està aplicant correctament la normativa vigent pel que correspon al procediment de modificació dels contractes d’accés (activació dels contractes d’autoconsum) dels consumidors associats a les instal·lacions generadores per autoconsum  de potències compreses entre 15 kW i 100 kW, i segons la qual, aquesta modificació hauria de fer-se automàticament per part de les empreses distribuïdores d’electricitat a partir de la documentació que els remet la Direcció General d’Energia de la Generalitat de Catalunya un cop la instal·lació generadora ha estat inscrita en el RAC.

En aquest sentit, l’article 8.1 del RD244/2019, deixa molt que “per aquells subjectes consumidors connectats en baixa tensió, en els que la instal·lació generadora sigui de baixa tensió i la potència instal·lada de generació sigui menor de 100 kW que realitzin autoconsum, la modificació del contracte d’accés serà realitzada per l’empresa distribuïdora a partir de la documentació remesa per les comunitats autònomes i Ciutats de Ceuta i Melilla a aquesta empresa a conseqüència de les obligacions incloses en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.”

Malgrat això, el que succeeix és que quan la Direcció General d’Energia de la Generalitat de Catalunya envia de manera puntual el certificat d’inscripció d’una instal·lació generadora en el RAC a l’empresa distribuïdora – permeteu-me emfatitzar, principalment Endesa-, aquesta  està condicionant la modificació del contracte d’accés i la parametrització i activació del comptador de generació, en els casos d’autoconsum col·lectiu en el que és obligat instal·lar aquest comptador, al resultat favorable d’una inspecció prèvia que confirmi el compliment d’allò que es disposa en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

El problema de tot plegat és que avui en dia Endesa està aplicant de manera errònia i conscient – ja se li ha comunicat per activa i passiva en multitud d’ocasions- l’article 8.2 del RD1699/2011, de 18 de novembre, pel la qual cosa es regula la connexió a la xarxa d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica de petita potència, i el qual estipula que un cop “efectuada la connexió de la instal·lació de generació, l’empresa distribuïdora podrà realitzar en qualsevol moment una primera verificació d’aquells elements que afectin la regularitat i seguretat del subministrament, per la qual rebrà del titular de la instal·lació el pagament dels drets previstos en la normativa vigent.”

Diem que l’aplicació és errònia, doncs si bé és cert que l’empresa distribuïdora té la potestat per fer aquesta inspecció prèvia, el mateix article igualment estableix que “el titular de la instal·lació de generació quedarà exempt de la verificació prèvia per part de l’empresa distribuïdora d’aquells elements que afectin la regularitat i seguretat del subministrament en el cas que es remeti a l’empresa distribuïdora, el certificat de l’empresa instal·ladora en el que s’acrediti el compliment d’allò disposat en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, aprovat pel RD842/2022 de 2 d’agost.

És més el Decret Llei 24/2021, de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, disposa en l’article 4.2, que “la documentació acreditativa de la inscripció al Registre d’Autoconsum de Catalunya (RAC) té la consideració de documentació remesa per l’Administració de la Generalitat, i que les empreses distribuïdores i comercialitzadores no poden requerir documentació addicional per dur a terme la modificació del contracte d’accés de l’autoconsumidor associat.”.

Per tant, amb la remissió del RAC per part de l’Administració, les empreses distribuïdores no necessiten res més per procedir a l’activació del corresponent contracte d’autoconsum, donat que el RAC és el certificat que justifica l’assoliment i finalització de tot el procediment administratiu de legalització de la instal·lació generadora, incloent-hi la inscripció en el Registre d’Instal·lacions  Tècniques i de Seguretat Industrial de Catalunya (RITSIC), la qual certifica de manera responsable  per part de l’instal·lador el compliment del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió de la instal·lació de generació.

Tot aquest raonament, no exclou ni limita en cap cas la potestat de les empreses distribuïdores a fer les inspeccions que considerin oportunes per tal d’assegurar la seguretat de les instal·lacions, no obstant això, aquestes inspeccions, i d’acord amb la legislació vigent, en cap cas poden condicionar la corresponent activació del contracte d’autoconsum.

Encara més, el mateix Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, en l’article 9 de la ITC-BT-40 que correspon a les instal·lacions generadores de baixa tensió, estableix que l’empresa distribuïdora podrà “verificar, abans de fer la posada en servei, que les instal·lacions d’interconnexió i altres elements que afectin la regularitat del subministrament estan fetes d’acord amb els reglaments en vigor. En cas de desacord es comunicarà als òrgans competents de l’Administració, per a la seva resolució”

És a dir, l’empresa distribuïdora pot fer una inspecció prèvia, però en cap cas pot negar-se ni a activar el contracte d’accés del consumidor associat a la instal·lació d’autoconsum, ni negar-se a parametritzar i activar el comptador de generació de les instal·lacions col·lectives; i sobretot i molt important, en cas que la inspecció no tingui un resultat favorable i no hi hagi acord amb el consumidor, l’empresa distribuïdora ha de comunicar aquest desacord a l’òrgan competent en matèria de seguretat industrial, que a Catalunya li correspon a la Subdirecció General de Seguretat Industrial.

Malauradament en l’actualitat Endesa està fent tot el contrari, donat que està condicionant l’activació dels contractes d’autoconsum al resultat favorable d’una inspecció prèvia que a més a més realitza amb criteris subjectius sobre el compliment del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i que en la gran majoria de casos comporta una despesa addicional per part del propietari de la instal·lació d’autoconsum al qual s’obliga a adaptar la seva instal·lació d’enllaç (no la instal·lació generadora) a la darrera versió de norma interna NRZ103 de la mateixa Endesa.

I en el moment que l’autoconsumidor aixeca la mà i diu no estic d’acord, Endesa, fent cas omís del que estableix la normativa, no comunica a la Subdirecció General de Seguretat Industrial el desacord, amb la qual cosa, aquesta no pot resoldre el conflicte, i mentrestant el contracte d’autoconsum i el comptador de generació no queden activats a l’espera que el propietari adeqüi la instal·lació generadora als criteris de seguretat d’Endesa.

Tot plegat un maldecap, que empitjora en el moment que s’interposa una reclamació davant la Direcció General d’Energia de Catalunya, l’òrgan competent en matèria d’energia a Catalunya, donat que el terminis de resposta a les reclamacions, molt possiblement degut al col·lapse que suposa tenir molts expedients per resoldre i uns recursos personals molt limitats, són superiors a l’any (no és conya, i tampoc és una hipèrbole literària).

I després ens preguntem com és que per instal·lacions d’autoconsum de potència superior a 15 kW, sovint es prefereix legalitzar la instal·lació en la modalitat d’injecció 0 en la que l’empresa distribuïdora no hi participa, tot i que això signifiqui malbaratar una part més o menys important de la generació d’electricitat solar.

Amb tot això, el resultat d’aquest desastre és que al final aconseguim tenir autoconsumidors frustrats i emprenyats perquè no gaudeixen de l’estalvi del qual haurien de gaudir un cop han realitzat una inversió significativa, una administració sobrepassada que no dona empara a aquests autoconsumidors emprenyats, una empresa distribuïdora que cada cop es creu més forta i intocable, i unes empreses instal·ladores preses de la ràbia, desesperació i desànim per no poder donar als nostres clients una solució satisfactòria.

No en tingueu pas cap dubte, Endesa juga amb tot això per sortir-se amb la seva, perquè se sent poderosa, perquè sap que l’administració està sobrepassada per resoldre en temps totes les reclamacions que li arriben, i perquè sap de la desesperació dels autoconsumidors que no es poden permetre tenir les seves instal·lacions sense valoritzar els excedents, o encara pitjor en els casos d’autoconsums col·lectius, on la distribuïdora no activa el comptador de generació i els consumidors associats a la instal·lació de generació no es poden repartir ni tan sols la seva producció. Un drama.

Així doncs, si alguna cosa hem après és que aquesta situació no la resoldrem per la via d’interposar reclamacions de manera sistemàtica, sinó amb una regulació estricta que no permeti a les distribuïdores aturar l’activació dels autoconsums; i és amb aquest objectiu que ens permetem emplaçar a la Direcció General d’Energia a què publiqui una instrucció tècnica d’obligat compliment que interpreti i estableixi de manera clara quin és el procediment que han de seguir les empreses distribuïdores per la modificació dels contractes d’accés dels consumidors associats a les instal·lacions d’autoconsum. Només així aconseguirem que l’autoconsum esdevingui una realitat accessible per tot tipus de consumidors ( també empreses i autoconsums col·lectius).

Per tant sí, felicitem-nos per l’avenç important que ha fet l’autoconsum residencial en els darrers anys, però sobretot posem també remei al que no funciona perquè sinó  al final, els arbres ens acabaran amagant el bosc tan xulo que tenim.

Ens parlem ben aviat!!

T’animem a comentar-nos que t’ha semblat i
contacta amb nosaltres per a parlar la instal·lació de plaques solars o carregadors elèctrics.

{
“@context”: “https://schema.org”,
“@type”: “FAQPage”,
“mainEntity”: [
{
“@type”: “Question”,
“name”: “L’activació dels contractes de l’autoconsum.”,
“acceptedAnswer”: {
“@type”: “Answer”,
“text”: “En els darrers anys i d’ençà de l’aprovació del RD244/2019, de 5 d’abril, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica, l’autoconsum ha experimentat un fort creixement arreu de l’estat espanyol, i ha permès a tot tipus de consumidors participar de manera activa en la transició energètica i l’assoliment dels objectius d’implantació d’energies renovables que s’ha fixat l’estat espanyol per l’horitzó de l’any 2030.Segons dades d’UNEF, a Espanya l’any passat es va instal·lar un total de 2,5 GW d’autoconsum, una xifra espectacular esperonada en bona part pels alts preus de l’electricitat que vam haver de patir, i l’arribada massiva de fons europeus per subvencionar una part important de les inversions en instal·lacions d’autoconsum.A Catalunya, i segons dades del Registre d’Autoconsum de Catalunya (RAC),  a data 30 de setembre de 2023, teníem un total de 84.841 instal·lacions d’energia solar fotovoltaica per autoconsum inscrites en aquest registre, xifra impressionat que, d’altra banda ens posa en safata de plata la temptació de caure en l’autocomplaença i en l’autofelicitació fàcil per dir-nos que guapos i meravellosos que som, i que bé que fem les coses.No obstant això, aquestes dades no han d’amagar una altra realitat força més dramàtica i tenebrosa que igualment convé visibilitzar; d’aquestes 84.841instal·lacions registrades, només un 3,2% -2.737 instal·lacions – es corresponen a instal·lacions de potència compresa entre els 15 kW i 100 kW acollides al mecanisme de compensació simplificat d’excedents. Òbviament hi haurà qui dirà que aquesta xifra s’explica pel fet que el nombre d’habitatges unifamiliars en les quals s’instal·len majoritàriament els projectes de menor potència, és molt superior al nombre d’empreses que són objecte de projectes de major tamany; i sí, molt possiblement aquest raonament  podria explicar-ho en part; no obstant això, també  cal  que ens posem el dit a la llaga per preguntar-nos si el fet que d’acord amb l’article 7 del RD244/2019, les instal·lacions de menys de 15 kW ubicades en sòl urbanitzable no requereixin permisos d’accés i connexió per part de les empreses distribuïdores d’electricitat potser també hi tingui quelcom a veure.Però és que el problema va molt més enllà, ja que de les 2.737 instal·lacions d’entre 15 kW i 100 kW registrades al RAC, una part significativa encara no han pogut modificar el seu contracte d’accés (activar el seu corresponent contracte d’autoconsum), de manera que els excedents bolcats a la xarxa són regalats davant la impossibilitat de poder-los valoritzar i compensar.I és que el que no poden amagar les dades i amb el que tots els professionals del sector estem d’acord ara com ara,  és que l’activació dels contractes d’autoconsum no està rutllant degut a les traves que principalment l’empresa distribuïdora majoritària a Catalunya – e-Distribución y Redes Digitales SL (d’ara endavant Endesa)- està posant de manera arbitrària i recurrent; i el que encara agreuja més la situació,  l’administració catalana que en ús de les seves competències hauria de donar empara normativa al conjunt de la ciutadania – molt possiblement no per manca de voluntat, sinó per manca de recursos humans- no ha pogut posar encara fil a l’agulla de manera decidida per tal d’esmenar aquesta situació tan greu pel conjunt d’empreses o comunitats de veïns que volen fer el salt a l’autoconsum.És a dir, a Catalunya el 96,7% de les instal·lacions d’autoconsum legalitzades es correspon amb aquelles que l’empresa distribuïdora no hi participa en tot el procés, o en altres paraules, a Catalunya la legalització de les instal·lacions d’autoconsum funciona perfectament quan Endesa no compareix en escena. (Nota d’autor: quan parlo d’Endesa, em refereixo de manera molt concreta al departament d’inspeccions i mesura).Per tant, arribats a aquest punt convé desmitificar un altre mantra que darrerament s’ha generalitzat entre el sector: la problemàtica de l’autoconsum no es limita només a la legalització de les instal·lacions d’autoconsum col·lectiu que també, sinó a la legalització i activació de contractes d’autoconsum de totes aquelles instal·lacions en les quals d’una manera o altra hi participa Endesa. Anem doncs al gra.Actualment, Endesa no està aplicant correctament la normativa vigent pel que correspon al procediment de modificació dels contractes d’accés (activació dels contractes d’autoconsum) dels consumidors associats a les instal·lacions generadores per autoconsum  de potències compreses entre 15 kW i 100 kW, i segons la qual, aquesta modificació hauria de fer-se automàticament per part de les empreses distribuïdores d’electricitat a partir de la documentació que els remet la Direcció General d’Energia de la Generalitat de Catalunya un cop la instal·lació generadora ha estat inscrita en el RAC.En aquest sentit, l’article 8.1 del RD244/2019, deixa molt que “per aquells subjectes consumidors connectats en baixa tensió, en els que la instal·lació generadora sigui de baixa tensió i la potència instal·lada de generació sigui menor de 100 kW que realitzin autoconsum, la modificació del contracte d’accés serà realitzada per l’empresa distribuïdora a partir de la documentació remesa per les comunitats autònomes i Ciutats de Ceuta i Melilla a aquesta empresa a conseqüència de les obligacions incloses en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.”Malgrat això, el que succeeix és que quan la Direcció General d’Energia de la Generalitat de Catalunya envia de manera puntual el certificat d’inscripció d’una instal·lació generadora en el RAC a l’empresa distribuïdora – permeteu-me emfatitzar, principalment Endesa-, aquesta  està condicionant la modificació del contracte d’accés i la parametrització i activació del comptador de generació, en els casos d’autoconsum col·lectiu en el que és obligat instal·lar aquest comptador, al resultat favorable d’una inspecció prèvia que confirmi el compliment d’allò que es disposa en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.El problema de tot plegat és que avui en dia Endesa està aplicant de manera errònia i conscient – ja se li ha comunicat per activa i passiva en multitud d’ocasions- l’article 8.2 del RD1699/2011, de 18 de novembre, pel la qual cosa es regula la connexió a la xarxa d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica de petita potència, i el qual estipula que un cop “efectuada la connexió de la instal·lació de generació, l’empresa distribuïdora podrà realitzar en qualsevol moment una primera verificació d’aquells elements que afectin la regularitat i seguretat del subministrament, per la qual rebrà del titular de la instal·lació el pagament dels drets previstos en la normativa vigent.”Diem que l’aplicació és errònia, doncs si bé és cert que l’empresa distribuïdora té la potestat per fer aquesta inspecció prèvia, el mateix article igualment estableix que “el titular de la instal·lació de generació quedarà exempt de la verificació prèvia per part de l’empresa distribuïdora d’aquells elements que afectin la regularitat i seguretat del subministrament en el cas que es remeti a l’empresa distribuïdora, el certificat de l’empresa instal·ladora en el que s’acrediti el compliment d’allò disposat en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, aprovat pel RD842/2022 de 2 d’agost.”És més el Decret Llei 24/2021, de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, disposa en l’article 4.2, que “la documentació acreditativa de la inscripció al Registre d’Autoconsum de Catalunya (RAC) té la consideració de documentació remesa per l’Administració de la Generalitat, i que les empreses distribuïdores i comercialitzadores no poden requerir documentació addicional per dur a terme la modificació del contracte d’accés de l’autoconsumidor associat.”.Per tant, amb la remissió del RAC per part de l’Administració, les empreses distribuïdores no necessiten res més per procedir a l’activació del corresponent contracte d’autoconsum, donat que el RAC és el certificat que justifica l’assoliment i finalització de tot el procediment administratiu de legalització de la instal·lació generadora, incloent-hi la inscripció en el Registre d’Instal·lacions  Tècniques i de Seguretat Industrial de Catalunya (RITSIC), la qual certifica de manera responsable  per part de l’instal·lador el compliment del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió de la instal·lació de generació.Tot aquest raonament, no exclou ni limita en cap cas la potestat de les empreses distribuïdores a fer les inspeccions que considerin oportunes per tal d’assegurar la seguretat de les instal·lacions, no obstant això, aquestes inspeccions, i d’acord amb la legislació vigent, en cap cas poden condicionar la corresponent activació del contracte d’autoconsum.Encara més, el mateix Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, en l’article 9 de la ITC-BT-40 que correspon a les instal·lacions generadores de baixa tensió, estableix que l’empresa distribuïdora podrà “verificar, abans de fer la posada en servei, que les instal·lacions d’interconnexió i altres elements que afectin la regularitat del subministrament estan fetes d’acord amb els reglaments en vigor. En cas de desacord es comunicarà als òrgans competents de l’Administració, per a la seva resolució”És a dir, l’empresa distribuïdora pot fer una inspecció prèvia, però en cap cas pot negar-se ni a activar el contracte d’accés del consumidor associat a la instal·lació d’autoconsum, ni negar-se a parametritzar i activar el comptador de generació de les instal·lacions col·lectives; i sobretot i molt important, en cas que la inspecció no tingui un resultat favorable i no hi hagi acord amb el consumidor, l’empresa distribuïdora ha de comunicar aquest desacord a l’òrgan competent en matèria de seguretat industrial, que a Catalunya li correspon a la Subdirecció General de Seguretat Industrial.Malauradament en l’actualitat Endesa està fent tot el contrari, donat que està condicionant l’activació dels contractes d’autoconsum al resultat favorable d’una inspecció prèvia que a més a més realitza amb criteris subjectius sobre el compliment del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i que en la gran majoria de casos comporta una despesa addicional per part del propietari de la instal·lació d’autoconsum al qual s’obliga a adaptar la seva instal·lació d’enllaç (no la instal·lació generadora) a la darrera versió de norma interna NRZ103 de la mateixa Endesa.I en el moment que l’autoconsumidor aixeca la mà i diu no estic d’acord, Endesa, fent cas omís del que estableix la normativa, no comunica a la Subdirecció General de Seguretat Industrial el desacord, amb la qual cosa, aquesta no pot resoldre el conflicte, i mentrestant el contracte d’autoconsum i el comptador de generació no queden activats a l’espera que el propietari adeqüi la instal·lació generadora als criteris de seguretat d’Endesa.Tot plegat un maldecap, que empitjora en el moment que s’interposa una reclamació davant la Direcció General d’Energia de Catalunya, l’òrgan competent en matèria d’energia a Catalunya, donat que el terminis de resposta a les reclamacions, molt possiblement degut al col·lapse que suposa tenir molts expedients per resoldre i uns recursos personals molt limitats, són superiors a l’any (no és conya, i tampoc és una hipèrbole literària).I després ens preguntem com és que per instal·lacions d’autoconsum de potència superior a 15 kW, sovint es prefereix legalitzar la instal·lació en la modalitat d’injecció 0 en la que l’empresa distribuïdora no hi participa, tot i que això signifiqui malbaratar una part més o menys important de la generació d’electricitat solar.Amb tot això, el resultat d’aquest desastre és que al final aconseguim tenir autoconsumidors frustrats i emprenyats perquè no gaudeixen de l’estalvi del qual haurien de gaudir un cop han realitzat una inversió significativa, una administració sobrepassada que no dona empara a aquests autoconsumidors emprenyats, una empresa distribuïdora que cada cop es creu més forta i intocable, i unes empreses instal·ladores preses de la ràbia, desesperació i desànim per no poder donar als nostres clients una solució satisfactòria.No en tingueu pas cap dubte, Endesa juga amb tot això per sortir-se amb la seva, perquè se sent poderosa, perquè sap que l’administració està sobrepassada per resoldre en temps totes les reclamacions que li arriben, i perquè sap de la desesperació dels autoconsumidors que no es poden permetre tenir les seves instal·lacions sense valoritzar els excedents, o encara pitjor en els casos d’autoconsums col·lectius, on la distribuïdora no activa el comptador de generació i els consumidors associats a la instal·lació de generació no es poden repartir ni tan sols la seva producció. Un drama.Així doncs, si alguna cosa hem après és que aquesta situació no la resoldrem per la via d’interposar reclamacions de manera sistemàtica, sinó amb una regulació estricta que no permeti a les distribuïdores aturar l’activació dels autoconsums; i és amb aquest objectiu que ens permetem emplaçar a la Direcció General d’Energia a què publiqui una instrucció tècnica d’obligat compliment que interpreti i estableixi de manera clara quin és el procediment que han de seguir les empreses distribuïdores per la modificació dels contractes d’accés dels consumidors associats a les instal·lacions d’autoconsum. Només així aconseguirem que l’autoconsum esdevingui una realitat accessible per tot tipus de consumidors ( també empreses i autoconsums col·lectius).Per tant sí, felicitem-nos per l’avenç important que ha fet l’autoconsum residencial en els darrers anys, però sobretot posem també remei al que no funciona perquè sinó  al final, els arbres ens acabaran amagant el bosc tan xulo que tenim.Ens parlem ben aviat!! T’animem a comentar-nos que t’ha semblat i contacta amb nosaltres per a parlar la instal·lació de plaques solars o carregadors elèctrics.”
}
}
]
}

{ “@context”: “https://schema.org”, “@type”: “FAQPage”, “mainEntity”: [ { “@type”: “Question”, “name”: “L’activació dels contractes de l’autoconsum.”, “acceptedAnswer”: { “@type”: “Answer”, “text”: “En els darrers anys i d’ençà de l’aprovació del RD244/2019, de 5 d’abril, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica, l’autoconsum ha experimentat un fort creixement arreu de l’estat espanyol, i ha permès a tot tipus de consumidors participar de manera activa en la transició energètica i l’assoliment dels objectius d’implantació d’energies renovables que s’ha fixat l’estat espanyol per l’horitzó de l’any 2030.Segons dades d’UNEF, a Espanya l’any passat es va instal·lar un total de 2,5 GW d’autoconsum, una xifra espectacular esperonada en bona part pels alts preus de l’electricitat que vam haver de patir, i l’arribada massiva de fons europeus per subvencionar una part important de les inversions en instal·lacions d’autoconsum.A Catalunya, i segons dades del Registre d’Autoconsum de Catalunya (RAC),  a data 30 de setembre de 2023, teníem un total de 84.841 instal·lacions d’energia solar fotovoltaica per autoconsum inscrites en aquest registre, xifra impressionat que, d’altra banda ens posa en safata de plata la temptació de caure en l’autocomplaença i en l’autofelicitació fàcil per dir-nos que guapos i meravellosos que som, i que bé que fem les coses.No obstant això, aquestes dades no han d’amagar una altra realitat força més dramàtica i tenebrosa que igualment convé visibilitzar; d’aquestes 84.841instal·lacions registrades, només un 3,2% -2.737 instal·lacions – es corresponen a instal·lacions de potència compresa entre els 15 kW i 100 kW acollides al mecanisme de compensació simplificat d’excedents. Òbviament hi haurà qui dirà que aquesta xifra s’explica pel fet que el nombre d’habitatges unifamiliars en les quals s’instal·len majoritàriament els projectes de menor potència, és molt superior al nombre d’empreses que són objecte de projectes de major tamany; i sí, molt possiblement aquest raonament  podria explicar-ho en part; no obstant això, també  cal  que ens posem el dit a la llaga per preguntar-nos si el fet que d’acord amb l’article 7 del RD244/2019, les instal·lacions de menys de 15 kW ubicades en sòl urbanitzable no requereixin permisos d’accés i connexió per part de les empreses distribuïdores d’electricitat potser també hi tingui quelcom a veure.Però és que el problema va molt més enllà, ja que de les 2.737 instal·lacions d’entre 15 kW i 100 kW registrades al RAC, una part significativa encara no han pogut modificar el seu contracte d’accés (activar el seu corresponent contracte d’autoconsum), de manera que els excedents bolcats a la xarxa són regalats davant la impossibilitat de poder-los valoritzar i compensar.I és que el que no poden amagar les dades i amb el que tots els professionals del sector estem d’acord ara com ara,  és que l’activació dels contractes d’autoconsum no està rutllant degut a les traves que principalment l’empresa distribuïdora majoritària a Catalunya – e-Distribución y Redes Digitales SL (d’ara endavant Endesa)- està posant de manera arbitrària i recurrent; i el que encara agreuja més la situació,  l’administració catalana que en ús de les seves competències hauria de donar empara normativa al conjunt de la ciutadania – molt possiblement no per manca de voluntat, sinó per manca de recursos humans- no ha pogut posar encara fil a l’agulla de manera decidida per tal d’esmenar aquesta situació tan greu pel conjunt d’empreses o comunitats de veïns que volen fer el salt a l’autoconsum.És a dir, a Catalunya el 96,7% de les instal·lacions d’autoconsum legalitzades es correspon amb aquelles que l’empresa distribuïdora no hi participa en tot el procés, o en altres paraules, a Catalunya la legalització de les instal·lacions d’autoconsum funciona perfectament quan Endesa no compareix en escena. Per tant, arribats a aquest punt convé desmitificar un altre mantra que darrerament s’ha generalitzat entre el sector: la problemàtica de l’autoconsum no es limita només a la legalització de les instal·lacions d’autoconsum col·lectiu que també, sinó a la legalització i activació de contractes d’autoconsum de totes aquelles instal·lacions en les quals d’una manera o altra hi participa Endesa. Anem doncs al gra.Actualment, Endesa no està aplicant correctament la normativa vigent pel que correspon al procediment de modificació dels contractes d’accés (activació dels contractes d’autoconsum) dels consumidors associats a les instal·lacions generadores per autoconsum  de potències compreses entre 15 kW i 100 kW, i segons la qual, aquesta modificació hauria de fer-se automàticament per part de les empreses distribuïdores d’electricitat a partir de la documentació que els remet la Direcció General d’Energia de la Generalitat de Catalunya un cop la instal·lació generadora ha estat inscrita en el RAC.En aquest sentit, l’article 8.1 del RD244/2019, deixa molt que “per aquells subjectes consumidors connectats en baixa tensió, en els que la instal·lació generadora sigui de baixa tensió i la potència instal·lada de generació sigui menor de 100 kW que realitzin autoconsum, la modificació del contracte d’accés serà realitzada per l’empresa distribuïdora a partir de la documentació remesa per les comunitats autònomes i Ciutats de Ceuta i Melilla a aquesta empresa a conseqüència de les obligacions incloses en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.”Malgrat això, el que succeeix és que quan la Direcció General d’Energia de la Generalitat de Catalunya envia de manera puntual el certificat d’inscripció d’una instal·lació generadora en el RAC a l’empresa distribuïdora – permeteu-me emfatitzar, principalment Endesa-, aquesta  està condicionant la modificació del contracte d’accés i la parametrització i activació del comptador de generació, en els casos d’autoconsum col·lectiu en el que és obligat instal·lar aquest comptador, al resultat favorable d’una inspecció prèvia que confirmi el compliment d’allò que es disposa en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.El problema de tot plegat és que avui en dia Endesa està aplicant de manera errònia i conscient – ja se li ha comunicat per activa i passiva en multitud d’ocasions- l’article 8.2 del RD1699/2011, de 18 de novembre, pel la qual cosa es regula la connexió a la xarxa d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica de petita potència, i el qual estipula que un cop “efectuada la connexió de la instal·lació de generació, l’empresa distribuïdora podrà realitzar en qualsevol moment una primera verificació d’aquells elements que afectin la regularitat i seguretat del subministrament, per la qual rebrà del titular de la instal·lació el pagament dels drets previstos en la normativa vigent.”Diem que l’aplicació és errònia, doncs si bé és cert que l’empresa distribuïdora té la potestat per fer aquesta inspecció prèvia, el mateix article igualment estableix que “el titular de la instal·lació de generació quedarà exempt de la verificació prèvia per part de l’empresa distribuïdora d’aquells elements que afectin la regularitat i seguretat del subministrament en el cas que es remeti a l’empresa distribuïdora, el certificat de l’empresa instal·ladora en el que s’acrediti el compliment d’allò disposat en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, aprovat pel RD842/2022 de 2 d’agost.”És més el Decret Llei 24/2021, de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, disposa en l’article 4.2, que “la documentació acreditativa de la inscripció al Registre d’Autoconsum de Catalunya (RAC) té la consideració de documentació remesa per l’Administració de la Generalitat, i que les empreses distribuïdores i comercialitzadores no poden requerir documentació addicional per dur a terme la modificació del contracte d’accés de l’autoconsumidor associat.”.Per tant, amb la remissió del RAC per part de l’Administració, les empreses distribuïdores no necessiten res més per procedir a l’activació del corresponent contracte d’autoconsum, donat que el RAC és el certificat que justifica l’assoliment i finalització de tot el procediment administratiu de legalització de la instal·lació generadora, incloent-hi la inscripció en el Registre d’Instal·lacions  Tècniques i de Seguretat Industrial de Catalunya (RITSIC), la qual certifica de manera responsable  per part de l’instal·lador el compliment del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió de la instal·lació de generació.Tot aquest raonament, no exclou ni limita en cap cas la potestat de les empreses distribuïdores a fer les inspeccions que considerin oportunes per tal d’assegurar la seguretat de les instal·lacions, no obstant això, aquestes inspeccions, i d’acord amb la legislació vigent, en cap cas poden condicionar la corresponent activació del contracte d’autoconsum.Encara més, el mateix Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, en l’article 9 de la ITC-BT-40 que correspon a les instal·lacions generadores de baixa tensió, estableix que l’empresa distribuïdora podrà “verificar, abans de fer la posada en servei, que les instal·lacions d’interconnexió i altres elements que afectin la regularitat del subministrament estan fetes d’acord amb els reglaments en vigor. En cas de desacord es comunicarà als òrgans competents de l’Administració, per a la seva resolució”És a dir, l’empresa distribuïdora pot fer una inspecció prèvia, però en cap cas pot negar-se ni a activar el contracte d’accés del consumidor associat a la instal·lació d’autoconsum, ni negar-se a parametritzar i activar el comptador de generació de les instal·lacions col·lectives; i sobretot i molt important, en cas que la inspecció no tingui un resultat favorable i no hi hagi acord amb el consumidor, l’empresa distribuïdora ha de comunicar aquest desacord a l’òrgan competent en matèria de seguretat industrial, que a Catalunya li correspon a la Subdirecció General de Seguretat Industrial.Malauradament en l’actualitat Endesa està fent tot el contrari, donat que està condicionant l’activació dels contractes d’autoconsum al resultat favorable d’una inspecció prèvia que a més a més realitza amb criteris subjectius sobre el compliment del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i que en la gran majoria de casos comporta una despesa addicional per part del propietari de la instal·lació d’autoconsum al qual s’obliga a adaptar la seva instal·lació d’enllaç (no la instal·lació generadora) a la darrera versió de norma interna NRZ103 de la mateixa Endesa.I en el moment que l’autoconsumidor aixeca la mà i diu no estic d’acord, Endesa, fent cas omís del que estableix la normativa, no comunica a la Subdirecció General de Seguretat Industrial el desacord, amb la qual cosa, aquesta no pot resoldre el conflicte, i mentrestant el contracte d’autoconsum i el comptador de generació no queden activats a l’espera que el propietari adeqüi la instal·lació generadora als criteris de seguretat d’Endesa.Tot plegat un maldecap, que empitjora en el moment que s’interposa una reclamació davant la Direcció General d’Energia de Catalunya, l’òrgan competent en matèria d’energia a Catalunya, donat que el terminis de resposta a les reclamacions, molt possiblement degut al col·lapse que suposa tenir molts expedients per resoldre i uns recursos personals molt limitats, són superiors a l’any (no és conya, i tampoc és una hipèrbole literària).I després ens preguntem com és que per instal·lacions d’autoconsum de potència superior a 15 kW, sovint es prefereix legalitzar la instal·lació en la modalitat d’injecció 0 en la que l’empresa distribuïdora no hi participa, tot i que això signifiqui malbaratar una part més o menys important de la generació d’electricitat solar.Amb tot això, el resultat d’aquest desastre és que al final aconseguim tenir autoconsumidors frustrats i emprenyats perquè no gaudeixen de l’estalvi del qual haurien de gaudir un cop han realitzat una inversió significativa, una administració sobrepassada que no dona empara a aquests autoconsumidors emprenyats, una empresa distribuïdora que cada cop es creu més forta i intocable, i unes empreses instal·ladores preses de la ràbia, desesperació i desànim per no poder donar als nostres clients una solució satisfactòria.No en tingueu pas cap dubte, Endesa juga amb tot això per sortir-se amb la seva, perquè se sent poderosa, perquè sap que l’administració està sobrepassada per resoldre en temps totes les reclamacions que li arriben, i perquè sap de la desesperació dels autoconsumidors que no es poden permetre tenir les seves instal·lacions sense valoritzar els excedents, o encara pitjor en els casos d’autoconsums col·lectius, on la distribuïdora no activa el comptador de generació i els consumidors associats a la instal·lació de generació no es poden repartir ni tan sols la seva producció. Un drama.Així doncs, si alguna cosa hem après és que aquesta situació no la resoldrem per la via d’interposar reclamacions de manera sistemàtica, sinó amb una regulació estricta que no permeti a les distribuïdores aturar l’activació dels autoconsums; i és amb aquest objectiu que ens permetem emplaçar a la Direcció General d’Energia a què publiqui una instrucció tècnica d’obligat compliment que interpreti i estableixi de manera clara quin és el procediment que han de seguir les empreses distribuïdores per la modificació dels contractes d’accés dels consumidors associats a les instal·lacions d’autoconsum. Només així aconseguirem que l’autoconsum esdevingui una realitat accessible per tot tipus de consumidors ( també empreses i autoconsums col·lectius).Per tant sí, felicitem-nos per l’avenç important que ha fet l’autoconsum residencial en els darrers anys, però sobretot posem també remei al que no funciona perquè sinó  al final, els arbres ens acabaran amagant el bosc tan xulo que tenim.Ens parlem ben aviat!! T’animem a comentar-nos que t’ha semblat i contacta amb nosaltres per a parlar la instal·lació de plaques solars o carregadors elèctrics.{ "@context": "https://schema.org", "@type": "FAQPage", "mainEntity": }” } } ] }{ “@context”: “https://schema.org”, “@type”: “FAQPage”, “mainEntity”: [ { “@type”: “Question”, “name”: “L’activació dels contractes de l’autoconsum.”, “acceptedAnswer”: { “@type”: “Answer”, “text”: “En els darrers anys i d’ençà de l’aprovació del RD244/2019, de 5 d’abril, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica, l’autoconsum ha experimentat un fort creixement arreu de l’estat espanyol, i ha permès a tot tipus de consumidors participar de manera activa en la transició energètica i l’assoliment dels objectius d’implantació d’energies renovables que s’ha fixat l’estat espanyol per l’horitzó de l’any 2030.Segons dades d’UNEF, a Espanya l’any passat es va instal·lar un total de 2,5 GW d’autoconsum, una xifra espectacular esperonada en bona part pels alts preus de l’electricitat que vam haver de patir, i l’arribada massiva de fons europeus per subvencionar una part important de les inversions en instal·lacions d’autoconsum.A Catalunya, i segons dades del Registre d’Autoconsum de Catalunya (RAC),  a data 30 de setembre de 2023, teníem un total de 84.841 instal·lacions d’energia solar fotovoltaica per autoconsum inscrites en aquest registre, xifra impressionat que, d’altra banda ens posa en safata de plata la temptació de caure en l’autocomplaença i en l’autofelicitació fàcil per dir-nos que guapos i meravellosos que som, i que bé que fem les coses.No obstant això, aquestes dades no han d’amagar una altra realitat força més dramàtica i tenebrosa que igualment convé visibilitzar; d’aquestes 84.841instal·lacions registrades, només un 3,2% -2.737 instal·lacions – es corresponen a instal·lacions de potència compresa entre els 15 kW i 100 kW acollides al mecanisme de compensació simplificat d’excedents. Òbviament hi haurà qui dirà que aquesta xifra s’explica pel fet que el nombre d’habitatges unifamiliars en les quals s’instal·len majoritàriament els projectes de menor potència, és molt superior al nombre d’empreses que són objecte de projectes de major tamany; i sí, molt possiblement aquest raonament  podria explicar-ho en part; no obstant això, també  cal  que ens posem el dit a la llaga per preguntar-nos si el fet que d’acord amb l’article 7 del RD244/2019, les instal·lacions de menys de 15 kW ubicades en sòl urbanitzable no requereixin permisos d’accés i connexió per part de les empreses distribuïdores d’electricitat potser també hi tingui quelcom a veure.Però és que el problema va molt més enllà, ja que de les 2.737 instal·lacions d’entre 15 kW i 100 kW registrades al RAC, una part significativa encara no han pogut modificar el seu contracte d’accés (activar el seu corresponent contracte d’autoconsum), de manera que els excedents bolcats a la xarxa són regalats davant la impossibilitat de poder-los valoritzar i compensar.I és que el que no poden amagar les dades i amb el que tots els professionals del sector estem d’acord ara com ara,  és que l’activació dels contractes d’autoconsum no està rutllant degut a les traves que principalment l’empresa distribuïdora majoritària a Catalunya – e-Distribución y Redes Digitales SL (d’ara endavant Endesa)- està posant de manera arbitrària i recurrent; i el que encara agreuja més la situació,  l’administració catalana que en ús de les seves competències hauria de donar empara normativa al conjunt de la ciutadania – molt possiblement no per manca de voluntat, sinó per manca de recursos humans- no ha pogut posar encara fil a l’agulla de manera decidida per tal d’esmenar aquesta situació tan greu pel conjunt d’empreses o comunitats de veïns que volen fer el salt a l’autoconsum.És a dir, a Catalunya el 96,7% de les instal·lacions d’autoconsum legalitzades es correspon amb aquelles que l’empresa distribuïdora no hi participa en tot el procés, o en altres paraules, a Catalunya la legalització de les instal·lacions d’autoconsum funciona perfectament quan Endesa no compareix en escena. Per tant, arribats a aquest punt convé desmitificar un altre mantra que darrerament s’ha generalitzat entre el sector: la problemàtica de l’autoconsum no es limita només a la legalització de les instal·lacions d’autoconsum col·lectiu que també, sinó a la legalització i activació de contractes d’autoconsum de totes aquelles instal·lacions en les quals d’una manera o altra hi participa Endesa. Anem doncs al gra.Actualment, Endesa no està aplicant correctament la normativa vigent pel que correspon al procediment de modificació dels contractes d’accés (activació dels contractes d’autoconsum) dels consumidors associats a les instal·lacions generadores per autoconsum  de potències compreses entre 15 kW i 100 kW, i segons la qual, aquesta modificació hauria de fer-se automàticament per part de les empreses distribuïdores d’electricitat a partir de la documentació que els remet la Direcció General d’Energia de la Generalitat de Catalunya un cop la instal·lació generadora ha estat inscrita en el RAC.En aquest sentit, l’article 8.1 del RD244/2019, deixa molt que “per aquells subjectes consumidors connectats en baixa tensió, en els que la instal·lació generadora sigui de baixa tensió i la potència instal·lada de generació sigui menor de 100 kW que realitzin autoconsum, la modificació del contracte d’accés serà realitzada per l’empresa distribuïdora a partir de la documentació remesa per les comunitats autònomes i Ciutats de Ceuta i Melilla a aquesta empresa a conseqüència de les obligacions incloses en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.”Malgrat això, el que succeeix és que quan la Direcció General d’Energia de la Generalitat de Catalunya envia de manera puntual el certificat d’inscripció d’una instal·lació generadora en el RAC a l’empresa distribuïdora – permeteu-me emfatitzar, principalment Endesa-, aquesta  està condicionant la modificació del contracte d’accés i la parametrització i activació del comptador de generació, en els casos d’autoconsum col·lectiu en el que és obligat instal·lar aquest comptador, al resultat favorable d’una inspecció prèvia que confirmi el compliment d’allò que es disposa en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.El problema de tot plegat és que avui en dia Endesa està aplicant de manera errònia i conscient – ja se li ha comunicat per activa i passiva en multitud d’ocasions- l’article 8.2 del RD1699/2011, de 18 de novembre, pel la qual cosa es regula la connexió a la xarxa d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica de petita potència, i el qual estipula que un cop “efectuada la connexió de la instal·lació de generació, l’empresa distribuïdora podrà realitzar en qualsevol moment una primera verificació d’aquells elements que afectin la regularitat i seguretat del subministrament, per la qual rebrà del titular de la instal·lació el pagament dels drets previstos en la normativa vigent.”Diem que l’aplicació és errònia, doncs si bé és cert que l’empresa distribuïdora té la potestat per fer aquesta inspecció prèvia, el mateix article igualment estableix que “el titular de la instal·lació de generació quedarà exempt de la verificació prèvia per part de l’empresa distribuïdora d’aquells elements que afectin la regularitat i seguretat del subministrament en el cas que es remeti a l’empresa distribuïdora, el certificat de l’empresa instal·ladora en el que s’acrediti el compliment d’allò disposat en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, aprovat pel RD842/2022 de 2 d’agost.”És més el Decret Llei 24/2021, de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, disposa en l’article 4.2, que “la documentació acreditativa de la inscripció al Registre d’Autoconsum de Catalunya (RAC) té la consideració de documentació remesa per l’Administració de la Generalitat, i que les empreses distribuïdores i comercialitzadores no poden requerir documentació addicional per dur a terme la modificació del contracte d’accés de l’autoconsumidor associat.”.Per tant, amb la remissió del RAC per part de l’Administració, les empreses distribuïdores no necessiten res més per procedir a l’activació del corresponent contracte d’autoconsum, donat que el RAC és el certificat que justifica l’assoliment i finalització de tot el procediment administratiu de legalització de la instal·lació generadora, incloent-hi la inscripció en el Registre d’Instal·lacions  Tècniques i de Seguretat Industrial de Catalunya (RITSIC), la qual certifica de manera responsable  per part de l’instal·lador el compliment del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió de la instal·lació de generació.Tot aquest raonament, no exclou ni limita en cap cas la potestat de les empreses distribuïdores a fer les inspeccions que considerin oportunes per tal d’assegurar la seguretat de les instal·lacions, no obstant això, aquestes inspeccions, i d’acord amb la legislació vigent, en cap cas poden condicionar la corresponent activació del contracte d’autoconsum.Encara més, el mateix Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, en l’article 9 de la ITC-BT-40 que correspon a les instal·lacions generadores de baixa tensió, estableix que l’empresa distribuïdora podrà “verificar, abans de fer la posada en servei, que les instal·lacions d’interconnexió i altres elements que afectin la regularitat del subministrament estan fetes d’acord amb els reglaments en vigor. En cas de desacord es comunicarà als òrgans competents de l’Administració, per a la seva resolució”És a dir, l’empresa distribuïdora pot fer una inspecció prèvia, però en cap cas pot negar-se ni a activar el contracte d’accés del consumidor associat a la instal·lació d’autoconsum, ni negar-se a parametritzar i activar el comptador de generació de les instal·lacions col·lectives; i sobretot i molt important, en cas que la inspecció no tingui un resultat favorable i no hi hagi acord amb el consumidor, l’empresa distribuïdora ha de comunicar aquest desacord a l’òrgan competent en matèria de seguretat industrial, que a Catalunya li correspon a la Subdirecció General de Seguretat Industrial.Malauradament en l’actualitat Endesa està fent tot el contrari, donat que està condicionant l’activació dels contractes d’autoconsum al resultat favorable d’una inspecció prèvia que a més a més realitza amb criteris subjectius sobre el compliment del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i que en la gran majoria de casos comporta una despesa addicional per part del propietari de la instal·lació d’autoconsum al qual s’obliga a adaptar la seva instal·lació d’enllaç (no la instal·lació generadora) a la darrera versió de norma interna NRZ103 de la mateixa Endesa.I en el moment que l’autoconsumidor aixeca la mà i diu no estic d’acord, Endesa, fent cas omís del que estableix la normativa, no comunica a la Subdirecció General de Seguretat Industrial el desacord, amb la qual cosa, aquesta no pot resoldre el conflicte, i mentrestant el contracte d’autoconsum i el comptador de generació no queden activats a l’espera que el propietari adeqüi la instal·lació generadora als criteris de seguretat d’Endesa.Tot plegat un maldecap, que empitjora en el moment que s’interposa una reclamació davant la Direcció General d’Energia de Catalunya, l’òrgan competent en matèria d’energia a Catalunya, donat que el terminis de resposta a les reclamacions, molt possiblement degut al col·lapse que suposa tenir molts expedients per resoldre i uns recursos personals molt limitats, són superiors a l’any (no és conya, i tampoc és una hipèrbole literària).I després ens preguntem com és que per instal·lacions d’autoconsum de potència superior a 15 kW, sovint es prefereix legalitzar la instal·lació en la modalitat d’injecció 0 en la que l’empresa distribuïdora no hi participa, tot i que això signifiqui malbaratar una part més o menys important de la generació d’electricitat solar.Amb tot això, el resultat d’aquest desastre és que al final aconseguim tenir autoconsumidors frustrats i emprenyats perquè no gaudeixen de l’estalvi del qual haurien de gaudir un cop han realitzat una inversió significativa, una administració sobrepassada que no dona empara a aquests autoconsumidors emprenyats, una empresa distribuïdora que cada cop es creu més forta i intocable, i unes empreses instal·ladores preses de la ràbia, desesperació i desànim per no poder donar als nostres clients una solució satisfactòria.No en tingueu pas cap dubte, Endesa juga amb tot això per sortir-se amb la seva, perquè se sent poderosa, perquè sap que l’administració està sobrepassada per resoldre en temps totes les reclamacions que li arriben, i perquè sap de la desesperació dels autoconsumidors que no es poden permetre tenir les seves instal·lacions sense valoritzar els excedents, o encara pitjor en els casos d’autoconsums col·lectius, on la distribuïdora no activa el comptador de generació i els consumidors associats a la instal·lació de generació no es poden repartir ni tan sols la seva producció. Un drama.Així doncs, si alguna cosa hem après és que aquesta situació no la resoldrem per la via d’interposar reclamacions de manera sistemàtica, sinó amb una regulació estricta que no permeti a les distribuïdores aturar l’activació dels autoconsums; i és amb aquest objectiu que ens permetem emplaçar a la Direcció General d’Energia a què publiqui una instrucció tècnica d’obligat compliment que interpreti i estableixi de manera clara quin és el procediment que han de seguir les empreses distribuïdores per la modificació dels contractes d’accés dels consumidors associats a les instal·lacions d’autoconsum. Només així aconseguirem que l’autoconsum esdevingui una realitat accessible per tot tipus de consumidors ( també empreses i autoconsums col·lectius).Per tant sí, felicitem-nos per l’avenç important que ha fet l’autoconsum residencial en els darrers anys, però sobretot posem també remei al que no funciona perquè sinó  al final, els arbres ens acabaran amagant el bosc tan xulo que tenim.Ens parlem ben aviat!! T’animem a comentar-nos que t’ha semblat i contacta amb nosaltres per a parlar la instal·lació de plaques solars o carregadors elèctrics.{ "@context": "https://schema.org", "@type": "FAQPage", "mainEntity": }{ "@context": "https://schema.org", "@type": "FAQPage", "mainEntity": }” } } ] }
transició energètica

La transició energètica que no para

Benvinguts de nou al blog de SolarTradex

transició energètica

Hi folks!! Long time no see…

Certament ja fa mooolt de temps, fins i tot massa que tenim en l’oblit aquesta bitàcola, pràcticament 4 anys sense escriure sobre energia solar i  autoconsum… tota una eternitat, i això no pot pas ser.

Quatre anys durant els quals, la roda del temps ha seguit girant, i amb ella moltes novetats han esdevingut en el nostre sector, el sol ha tornat a sortir, i Espanya amb gairebé 5 GW d’energia solar instal·lada durant l’any 2022 torna a estar present a les primeres posicions del ranking mundial de països que més energia solar instal·len.

Continua la lectura de La transició energètica que no para
Instal·lem bateries a casa

5 novetats del Reial decret d’autoconsum

Hola amics i enhorabona a tots ja tenim nou reial decret d’autoconsum!! Espero ho hàgiu celebrat com mereix aquesta nit, perquè a partir d’ara toca treballar de valent per aprofitar aquest nou marc normatiu i fer realitat el canvi de model energètic que tant hem imaginat i pel qual tant hem lluitat.

Instal·lem bateries a casa

Primer de tot i per allunyar equívocs, vull destacar en negreta i majúscules que EL RD244/2019 ÉS UN GRAN REIAL DECRET D’AUTOCONSUM; potser hi ha qui no comparteixi la meva opinió i pensi que és un reial decret millorable (no ho discuteixo), però n’hi ha prou de mirar enrere per adonar-nos que tenim un reial decret absolutament inimaginable fa tan sols 6 mesos: autoconsum de proximitat, autoconsum compartit , compensació parcial d’excedents, sense comptadors addicionals per a la generació, etc…

Continua la lectura de 5 novetats del Reial decret d’autoconsum
Instal·lem bateries a casa

És el PPA la clau de la transició energètica?

Aquest passat dijous vaig assistir amb gran expectació a la jornada que APPA  va organitzar a Barcelona sota el nom de CONTRACTES PPA: CONNECTANT PRODUCTORS I CONSUMIDORS. És just reconèixer que la jornada va ser un èxit rotund d’assistència, no en va els PPA’s s’han erigit des de ja fa anys, com un fenomen d’èxit mundial que ara arriba a Espanya com la pedra filosofal de les energies renovables que ha de permetre al nostre país reverdir antigues èpoques de vi i roses en les quals lideràvem amb universal admiració el desenvolupament i expansió de les energies renovables.
Instal·lem bateries a casa
No obstant això, jo em pregunto… Però de debò la transició energètica a la qual aspirem passa inequívocament pels PPAs? No, no i mil vegades no; el PPA encara sent enaltit per molts actors del sector i reconeixent-li alguns aspectes positius, no ens acosta a la democratització de l’energia que perseguim, i és que el PPA que persegueixen la majoria de desenvolupadors i bancs, per despectiu que sembli, no deixa de ser viure del pelotazo per a cobrir l’esquena a l’oligopoli elèctric i seguir amb un model energètic centralitzat de grans parcs de generació, que encara que renovables i no contaminants, continuaran sent aliens al canvi de model energètic que demanda una gran majoria de la societat. Permeteu-me doncs que comparteixi amb vosaltres la meva «visió» referent al fenomen PPA, no sense risc, això sí, de ser reprès per part d’algun dels principals stakeholders del sector de les energies renovables a Espanya… Inconvenients de l’ofici. Continua la lectura de És el PPA la clau de la transició energètica?

Las baterías para autoconsumo no están penalizadas.

Queridos amigos, después de varias semanas de desconexión (reconozco que últimamente no me estoy prodigando mucho), retomo la senda de esta bitácora para compartir con todos vosotros un tema de máxima actualidad y brillante futuro como son los sistemas de acumulación de energía o baterías, y la generalizada creencia de que el actual real decreto 900/2015 de autoconsumo penaliza su instalación y uso…. ¿será eso verdad?

Bateria Autoconsumo

Continua la lectura de Las baterías para autoconsumo no están penalizadas.

Injecció 0. El nou credo de l’autoconsum solar?

Sense cap dubte, al llarg d’aquests últims temps, i com a conseqüència de la situació d’incertesa i desemparament regulador al qual s’està enfrontant el sector d’autoconsum solar, els sistemes d’injecció 0 s’han convertit, de la nit al dia, en la gran esperança a la qual agarrar les ànsies de supervivència del nostre injuriat sector, i, per consegüent, en el nou credo de l’autoconsum solar… fins al punt que, res més lluny de la realitat, semblem haver sucumbit al dogma que sense sistema d’injecció 0, no existeix l’autoconsum solar.

Però és certa tal asseveració?, què és la injecció 0?, perquè serveix?, té sentit? I sobretot és eficient?

En l’article d’aquesta setmana tractarem d’abordar totes aquestes qüestions, alhora que plantejarem una espinosa pregunta que resoldrem en les pròximes setmanes…… són eficients energèticament els sistemes d’injecció 0? O dit d’una altra manera… És possible evitar l’enviament d’excedents fotovoltaics a la xarxa, alhora que maximitzar el rendiment i l’eficiència del sistema d’autoconsum solar?

Inyección 0 SolarTradex
Continua la lectura de Injecció 0. El nou credo de l’autoconsum solar?

5 factors a tenir en compte per a comprar bombetes LED

Quan fa ja gairebé dos anys -1 de setembre de 2012-, la Unió Europea va prohibir la venda de les bombetes incandescents, els fabricants i venedors de bombetes es van afanyar a dir que entràvem en una nova etapa energètica i lumínica. I malgrat que encara en 2014 s’estima que les bombetes d’Edison segueixen molt presents en les llars espanyoles; les bombetes de baix consum primer i les bombetes LED més tard, s’han imposat com a principals protagonistes d’aquesta etapa.

Avui vull fer aquí, amb el beneplàcit de Frederic, un breu repàs per les raons per les quals bombetes LED es consideren una aposta energètica eficient; però, molt especialment, voldria fer una petita guia dels factors que hem de tenir en compte per a encertar en l’elecció d’aquests dispositius.

Abans parlar d’aquests, és imprescindible incidir en els beneficis d’aquesta mena d’il·luminació. Beneficis que se centren en l’estalvi monetari i energètic. En aquest mateix blog, Frederic ja va fer un esment especial als LEDS a l’hora de reduir despeses en la seva missió per reduir la tarifa elèctrica un 50%, prenent-ho com una de les principals mesures per a limitar el seu consum.

Bombilla LED SolarTradex

Continua la lectura de 5 factors a tenir en compte per a comprar bombetes LED