És el PPA la clau de la transició energètica?

Aquest passat dijous vaig assistir amb gran expectació a la jornada que APPA  va organitzar a Barcelona sota el nom de CONTRACTES PPA: CONNECTANT PRODUCTORS I CONSUMIDORS. És just reconèixer que la jornada va ser un èxit rotund d’assistència, no en va els PPA’s s’han erigit des de ja fa anys, com un fenomen d’èxit mundial que ara arriba a Espanya com la pedra filosofal de les energies renovables que ha de permetre al nostre país reverdir antigues èpoques de vi i roses en les quals lideràvem amb universal admiració el desenvolupament i expansió de les energies renovables. No obstant això, jo em pregunto… Però de debò la transició energètica a la qual aspirem passa inequívocament pels PPA’s? No, no i mil vegades no; el PPA encara sent enaltit per molts actors del sector i reconeixent-li alguns aspectes positius, no ens acosta a la democratització de l’energia que perseguim, i és que el PPA que persegueixen la majoria de desenvolupadors i bancs, per despectiu que sembli, no deixa de ser viure del pelotazo per a cobrir l’esquena a l’oligopoli elèctric i seguir amb un model energètic centralitzat de grans parcs de generació, que encara que renovables i no contaminants, continuaran sent aliens al canvi de model energètic que demanda una gran majoria de la societat. Permeteu-me doncs que comparteixi amb vosaltres la meva «visió» referent al fenomen PPA, no sense risc, això sí, de ser reprès per part d’algun dels principals stakeholders del sector de les energies renovables a Espanya… Inconvenients de l’ofici.

Què és el PPA d’energia?

Les sigles PPA es corresponen a l’acrònim anglès Power Purchase Agreement, o cosa que és el mateix un Acord de Compra d’Energia entre un productor independent i una contrapart compradora d’electricitat. Aquests signen un contracte a mitjà-llarg termini, típicament de 10-12 anys de durada, pel qual tots dos acorden el lliurament d’una quantitat determinada d’energia a un preu fixat ex-ante (que no té per què ser un preu fix). A Espanya, aquest contracte, encara havent de ser comunicat a l’Operador del Mercat Elèctric, funciona de manera independent a ell, per la qual cosa la quantitat d’energia objecte del contracte en qüestió quedarà fora de la cassació del mercat diari o «pool». Aquest fenomen àmpliament estès en diversos països del continent americà i Austràlia, es mostra a Espanya com El Daurat per a tots aquells desenvolupadors de grans projectes d’energia solar fotovoltaica i energia eòlica, que àvids de finançament per als seus projectes, busquen en el PPA un mecanisme que els garanteixi els ingressos necessaris en el mitjà-llarg termini per a convèncer a la banca tradicional o a fons d’inversió a prestar els diners necessaris per al desenvolupament dels seus mega-projectes de generació renovable. I és que d’una altra manera i a causa de la volatilitat del mercat espot de l’electricitat a Espanya que impossibilita un horitzó estable de preus de l’electricitat en el mitjà-llarg termini, es fa pràcticament impossible trobar finançament per a aquests grans projectes necessitats d’un gran esforç inversor. Així doncs, que la jornada organitzada per APPA fos un èxit de convocatòria no hagués de sorprendre’ns; Espanya, com a resultat de les 3 subhastes de capacitat renovable organitzades pel Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital al llarg d’aquest últim any i mig, té més de 8 GW de projectes eòlics i solars pendents d’execució, projectes que òbviament tenen una gran necessitat de finançament, però que no destaquen precisament per ser el que comunament entenem com a generació distribuïda; per tant, i com és fàcil d’endevinar, a l’esdeveniment van assistir tot l’elenc d’actors interessats en el finançament de grans projectes solars i/o eòlics; promotors, desenvolupadors, instal·ladors i finançadors … En definitiva que la jornada es va assemblar més aviat a un conclau de solters a la recerca de parella on elles, per desgràcia dels primers, no van fer acte de presència; i és que si alguna cosa em va quedar clar al llarg de la jornada és que l’interès pels PPA’s està majoritàriament en el costat venedor, i ja se sap… l’amor no és amor si no existeix contrapart que correspongui a l’interès d’un (fins i tot encara que un pugui presumir de grandària…).

A qui li interessa el PPA?

Tal com ja hem comentat, el PPA és un mecanisme que pot ser molt útil per a finançar grans projectes d’energies renovables, i la clau serà entendre qui pot ser la contrapart interessada o els quals són les motivacions que pot tenir una empresa per a comprar l’electricitat generada pel productor independent. Certament, als Estats Units i en diferents països de Sud-amèrica i Centreamèrica, el fenomen PPA ha estat un model d’èxit, d’un costat les «utilities» en molts casos s’han vist obligades a tancar contractes de compra d’electricitat renovable per a donar compliment a la Renewable Energy Standard, normativa que les obliga en funció de l’estat, a tenir un percentatge entre el 10% i el 30% de generació renovable, i, d’altra banda, «corporates», liderades principalment per les grans empreses tecnològiques de Silicon Valley que han d’alimentar els seus milers de servidors que alberguen els seus centres de dades, han tancat grans contractes PPA per a donar compliment a les seves polítiques mediambientals i de RSC. I per si no fos suficient, un altre argument de majúscul pes està actuant d’autèntic catalitzador del fenomen PPA, i és que en paraules de Fatih Birol, director de l’Agència Internacional de l’Energia, durant la presentació de l’informe Renewables 2017: «The era of expensive renewables is over»,  sobren traduccions… No obstant això, i a pesar que sembla que el vent ens bufa a favor, cal preguntar-se, és extrapolable el fenomen PPA a Espanya?

Tipologies de PPA

El primer que haurem d’entendre quan parlem de PPA és que existeixen dues tipologies de projectes en funció d’on aboquen l’energia generada:

1. PPA Off–site: Projectes que aboquen la totalitat de la seva energia a la xarxa de distribució elèctrica.
2. PPA On–site: Projectes que aboquen la totalitat de la seva energia a la xarxa interior d’un autoconsumidor, això és Autoconsum.

PPA OFF-SITE

En aquesta tipologia de projectes, l’energia generada i venuda serà sempre valorada a preu de mercat majorista, la qual cosa significa que si una empresa està interessada a comprar aquesta energia, haurà de pagar els peatges de transport i distribució per a transportar l’electricitat generada al seu punt de consum. I a tot això, el productor també haurà de sumar als seus costos el 7% d’impost de generació per l’energia abocada a la xarxa.

PPA ON-SITE

En aquesta tipologia de projectes, el tema millora substancialment, ja que l’energia generada en ser injectada en la xarxa interior del consumidor, serà valorada a preu de mercat minorista, i per tant el comprador s’estalviarà els peatges de transport i distribució, el generador s’estalviarà l’impost de generació i tan sols s’haurà d’aplicar l’«impost al sol» per l’energia generada i consumida pel comprador; càrrec que, d’altra banda, avui dia no s’està aplicant i que en cas d’aplicar algun dia té un impacte financer poc significatiu. D’aquesta manera, tots convergiríem en què de tancar un PPA amb algun client, el lògic és apostar per la modalitat d’autoconsum tipus 2 (on generador i consumidor no tenen per què ser el mateix titular), ja que d’aquesta manera l’estalvi final per al consumidor és pràcticament el doble. Però resulta que aquesta modalitat de PPA té un problema i és que els projectes que es poden realitzar sota aquest esquema on-site, a priori no tenen la grandària suficient per a ser atractius per a la gran banca i fons d’inversió per als quals el seu interés en les energies renovables és únicament crematístic.

Qui és el principal client objectiu per a comprar tots aquests PPA a Espanya?

D’un costat podríem pensar en les empreses espanyoles, a manera i semblança de les corporates americanes, encara que sembla que aquí els plantejaments són claríssimament diferents que a l’altre costat de l’Atlàntic. Als Estats Units uns dels drivers principals per a aquest tipus d’empreses són les seves polítiques mediambientals i de responsabilitat social corporativa; a Espanya i malgrat el que ens agrada creure, la realitat és molt diferent; per desgràcia manquem d’empreses amb la mentalitat de Google, Facebook, Apple, Microsoft, etc. compromeses a cobrir un 100% del seu consum amb electricitat provinent de fonts renovable; a Espanya a penes Bankia, CaixaBank i algunes empreses estrangeres amb seu productiva a Espanya apareixen en el llistat de les 100 empreses compromeses amb el 100% renovable. Port el tant, vist que el factor RSC no pes prou, la principal motivació que pot portar a les empreses espanyoles intensives en consum elèctric a signar un PPA serà el preu. I aquí tenim un greu problema, i és que l’incentiu que aquestes tenen per a comprometre un preu de compra de l’electricitat en el mitjà-llarg termini és molt baix, per què? Doncs perquè encara que sembla sorprenent, per a una empresa el seu principal incentiu no és comprar l’energia tan barata com sigui possible, sinó comprar-la més barata que la competència, i heus aquí el quid de la qüestió. És molt complicat trobar a cap empresa que et signi un contracte d’electricitat a 10-12 anys per molt competitiu que sigui el preu avui dia, ja que si dins de 7 anys la meva competència aconsegueix aprovisionar més barata que jo, m’hauré quedat fora de mercat. I com a més el preu és factor determinant, per a aquestes empreses, excepte casos excepcionals, no trobaran atractiu per a signar un gran PPA off-site a través del qual es podran aprovisionar d’una gran quantitat d’energia, però per la qual continuaran pagant els peatges de transport i distribució; que no oblidem suposen al voltant del 40% de la factura elèctrica. I, per tant, l’únic camí serà apostar per PPA’s on-site vinculats a projectes de menor grandària, típicament projectes d’autoconsum tipus 2 d’entre 100 kW i 1 MW instal·lats en la mateixa coberta del consumidor, connectats a la seva xarxa interior i que permetran al comprador estalviar en el cost total de compra de l’electricitat, incloent-hi els peatges de transport i distribució i fins i tot una part significativa del terme de potència. Però desgraciadament aquests projectes tan atractius des del punt de vista del comprador deixen de ser-ho per als bancs i grans fons d’inversió que avui dia semblen poc convençuts a tornar a esquemes de finançament tipus Project Finance per a grandàries de projectes poc rellevants (per a ells… jo em dono amb un cant en les dents amb un projecte d’aquesta grandària). Per tant, vist que les opcions de signar un PPA amb una empresa avui dia són molt baixes (em consta que algun PPA s’ha tancat o està en vies de tancament), l’única opció viable per als desenvolupadors de grans projectes és posar el punt de mira en la utilities tradicionals; i és que sense cap dubte aquestes grans elèctriques veuen en el PPA off-site un producte perfecte per a cobrir el risc de la part de comercialització d’electricitat que no tenen coberta per les seves pròpies plantes de generació. Així Javier Alonso, director de Trading d’Endesa, es va deixar seduir durant la seva ponència en la Jornada d’APPA, explicant que anualment comercialitzen al voltant de 100 TWh d’electricitat dels quals «tan sols» tenen coberts el 50% per les seves pròpies centrals de generació, per la qual cosa per a Endesa signar un PPA a un preu competitiu és la millor manera de deixar d’estar exposada a la volatilitat del pool pels  50 TWh no coberts per generació pròpia. I així doncs, sota aquest esquema, els PPA’s, les subhastes de capacitat renovable del Govern, i tot el sector renovable s’alineen al servei de l’oligopoli elèctric i manté inamovible el caduc model energètic centralitzat de tota la vida, que encara que renovable seguirà al servei de les empreses de sempre.

I la transició energètica, la generació distribuïda i la democratització de l’energia? Les hem oblidat?

Perquè precisament és aquest el motiu pel qual no crec en els PPA’s de gran grandària, ni en les grans subhastes de capacitat renovable promogudes pel Govern d’Espanya, com a palanca de canvi cap a la transició energètica de la qual sempre estem parlant. La meva personal visió és que aquesta transició energètica passa per centrar tots els nostres esforços a compatibilitzar el compliment dels objectius de generació renovable a nivell de país, amb un canvi efectiu de model que permeti l’apoderament energètic de la ciutadania i les empreses espanyoles, i això crec sincerament que no és compatible amb fomentar aquest tipus de PPA’s vinculats a projectes de 20 MW, 50 MW o 250 MW que al final només serveixen per a lucrar a uns pocs, mantenir l’statu quo de l’oligopoli elèctric,  i que una vegada aconseguit l’objectiu de renovables, restaran interès per continuar apostant per la generació distribuïda i l’autoconsum  en particular. Com ho veus? M’encantarà conéixer la vostra opinió i debatre sobre un tema tan controvertit com aquest. Salutacions a tots.

Tipologies de PPA

El primer que haurem d’entendre quan parlem de PPA és que existeixen dues tipologies de projectes en funció d’on aboquen l’energia generada:

1. PPA Off–site: Projectes que aboquen la totalitat de la seva energia a la xarxa de distribució elèctrica.
2. PPA On–site: Projectes que aboquen la totalitat de la seva energia a la xarxa interior d’un autoconsumidor, això és Autoconsum.

PPA OFF-SITE

En aquesta tipologia de projectes, l’energia generada i venuda serà sempre valorada a preu de mercat majorista, la qual cosa significa que si una empresa està interessada a comprar aquesta  energia, haurà de pagar els peatges de transport i distribució per a transportar l’electricitat generada al seu punt de consum. I a tot això, el productor també haurà de sumar als seus costos el 7% d’impost de generació per l’energia abocada a la xarxa.

PPA ON-SITE

En aquesta tipologia de projectes, el tema millora substancialment, ja que l’energia generada en ser injectada en la xarxa interior del consumidor, serà valorada a preu de mercat minorista, i per tant  el comprador s’estalviarà els peatges de transport i distribució, el generador s’estalviarà l’impost de generació i tan sols s’haurà d’aplicar l’«impost al sol» per l’energia generada i consumida pel comprador; càrrec que d’altra banda avui dia no s’està aplicant i que en cas d’aplicar algun dia té un impacte financer poc significatiu. D’aquesta manera, tots convergiríem en què de tancar un PPA amb algun client, el lògic és apostar per la modalitat d’autoconsum  tipus 2 ( on generador i consumidor no tenen perquè ser el mateix titular), ja que d’aquesta manera l’estalvi final per al consumidor és pràcticament el doble. Però resulta que aquesta modalitat de PPA té un problema i és que els projectes que es poden realitzar sota aquest esquema on-site, a priori no tenen la grandària suficient per a ser atractius per a la gran banca i fons d’inversió per als quals el seu interès en les energies renovables és únicament crematístic.

Qui és el principal client objectiu per a comprar tots aquests PPA a Espanya?

D’un costat podríem pensar en les empreses espanyoles, a manera i semblança de les corporates americanes, encara que sembla que aquí els plantejaments són claríssimament diferents que a l’altre costat de l’Atlàntic. Als Estats Units uns dels drivers principals per a aquest tipus d’empreses són les seves polítiques mediambientals i de responsabilitat social corporativa; a Espanya i malgrat el que ens agrada creure, la realitat és molt diferent; per desgràcia manquem d’empreses amb la mentalitat de Google, Facebook, Apple, Microsoft, etc…compromeses a cobrir un 100% del seu consum amb electricitat provinent de fonts renovable; a Espanya a penes Bankia, CaixaBank i algunes empreses estrangeres amb seu productiva a Espanya apareixen en el llistat de les 100 empreses compromeses amb el 100% renovable. Port el tant, vist que el factor RSC no pes prou,  la principal motivació que pot portar a les empreses espanyoles intensives en consum elèctric a signar un PPA serà el preu. I aquí tenim un greu problema, i és que l’incentiu que aquestes tenen per a comprometre un preu de compra de l’electricitat en el mitjà-llarg termini és molt baix, per què? Doncs perquè encara que sembla sorprenent,  per a una empresa el seu principal incentiu no és comprar l’energia el més barata possible, sinó comprar-la més barata que la competència, i heus aquí el quid de la qüestió. És molt complicat trobar a cap empresa que et signi un contracte d’electricitat a 10-12 anys per molt competitiu que sigui el preu avui dia, ja que si dins de 7 anys la meva competència aconsegueix aprovisionar més barata que jo, m’hauré quedat fora de mercat. I com a més el preu és factor determinant, per a aquestes empreses, excepte casos excepcionals, no trobaran atractiu per a signar un gran PPA off-site a través del qual es podran aprovisionar d’una gran quantitat d’energia, però per la qual continuaran pagant els peatges de transport i distribució; que no oblidem suposen al voltant del 40% de la factura elèctrica. I per tant l’únic  camí serà apostar per PPA’s on-site vinculats a projectes de menor grandària, típicament projectes d’autoconsum tipus 2 d’entre 100 kW i 1 MW instal·lats en la pròpia coberta del consumidor, connectats a la seva xarxa interior i que permetran al comprador estalviar en el cost total de compra de l’electricitat, incloent els peatges de transport i distribució i fins i tot una part significativa del terme de potència. Però desgraciadament aquests projectes tan atractius des del punt de vista del comprador  deixen de ser-ho per als bancs i grans fons d’inversió que avui dia semblen poc convençuts a tornar a esquemes de finançament tipus Project Finance  per a grandàries de projectes poc rellevants ( per a ells… jo em dono amb un cant en les dents amb un projecte d’aquesta grandària). Per tant, vist que les opcions de signar un PPA amb una empresa avui dia són molt baixes ( em consta que algun PPA s’ha tancat o està en vies de tancament), l’única opció viable per als desenvolupadors de grans projectes és posar el punt de mira en la utilities tradicionals; i és que sense cap dubte aquestes grans elèctriques veuen en el PPA off-site un producte perfecte per a cobrir el risc de la part de comercialització d’electricitat que no tenen coberta per les seves pròpies plantes de generació. Així Javier Alonso, Director de Trading d’Endesa, es va deixar seduir durant la seva ponència en la Jornada d’APPA, explicant que  anualment comercialitzen al voltant de 100 TWh d’electricitat dels quals «tan sols» tenen coberts el 50% per la seva pròpies centrals de generació,  per la qual cosa per a Endesa signar un PPA a un preu competitiu és la millor manera de deixar d’estar exposada a la volatilitat del pool pels  50 TWh no coberts per generació pròpia. I així doncs, sota aquest esquema, els PPA’s, les subhastes de capacitat renovable del Govern, i tot el sector renovable s’alineen al servei de l’oligopoli  elèctric i manté inamovible el caduc model energètic centralitzat de tota la vida, que encara que renovable seguirà al servei de les empreses de sempre.

I la transició energètica, la generació distribuïda i la democratització de l’energia? Les hem oblidat?

Perquè precisament és aquest el motiu pel qual no crec en els PPA’s de gran grandària, ni en les grans subhastes de capacitat renovable promogudes pel Govern d’Espanya, com a palanca de canvi cap a la transició energètica de la qual sempre estem parlant. La meva personal visió és que aquesta transició energètica passa per centrar tots els nostres esforços a compatibilitzar el compliment dels objectius de generació renovable a nivell de país, amb un canvi efectiu de model que permeti l’apoderament energètic de la ciutadania i les empreses espanyoles, i això crec sincerament que no és compatible amb fomentar aquest tipus de PPA’s vinculats a projectes de 20 MW, 50 MW o 250 MW que al final només serveixen per a lucrar a uns pocs, mantenir l’statu quo de l’oligopoli elèctric,  i que una vegada aconseguit l’objectiu de renovables, restaran interès per continuar apostant per la generació distribuïda i l’autoconsum  en particular. Com el véis? M’encantarà conèixer la vostra opinió i debatre sobre un tema tan controvertit com aquest. Salutacions a tots.