Hola amics i enhorabona a tots ja tenim nou reial decret d’autoconsum!! Espero ho hàgiu celebrat com mereix aquesta nit, perquè a partir d’ara toca treballar de valent per aprofitar aquest nou marc normatiu i fer realitat el canvi de model energètic que tant hem imaginat i pel qual tant hem lluitat.
Primer de tot i per allunyar equívocs, vull destacar en negreta i majúscules que EL RD244/2019 ÉS UN GRAN REIAL DECRET D’AUTOCONSUM; potser hi ha qui no comparteixi la meva opinió i pensi que és un reial decret millorable (no ho discuteixo), però n’hi ha prou de mirar enrere per adonar-nos que tenim un reial decret absolutament inimaginable fa tan sols 6 mesos: autoconsum de proximitat, autoconsum compartit , compensació parcial d’excedents, sense comptadors addicionals per a la generació, etc…
Primer de tot, convé remarcar que aquest nou reial decret no deixa de ser la conseqüència lògica de l’aprovació el passat mes d’octubre del RDL 15/2018, per això molts dels punts del present reial decret ja els coneixíem perquè estaven vigents des de l’any passat: simplificació dels tràmits d’accés i connexió, eliminació de l’impost al sol, registre d’instal·lacions d’autoconsum, etc… al seu moment ja vaig publicar un article sobre això, i per tant avui no em reiteraré amb aquests punts ja tractats al corresponent article.
Així doncs comencem amb el resum:
La potència nominal torna a ser la dels inversors.
Potser us sorprendrà que comenci per aquí, però per a mi és una novetat molt destacable ja que com veureu a la molts punts del reial decret hi ha una barrera significativa entre projectes fins a 100 kW i projectes de més de 100 kW, afavorint els primers quan a simplificació administrativa, gestió dels excedents de producció i consideració dels serveis auxiliars de producció.
El fet que tornem a comptabilitzar la mida dels projectes sobre la base de la potència nominal dels inversors i no sobre la suma de les potències dels panells solars ( tal com es feia fins a l’any 2013) ens permet incrementar fins un 30% la potència pic dels projectes i tot i així segueixin afavorint-se del marc normatiu favorable que tenen els projectes fins a 100 kW; així un projecte de 125 kWp de panells solars i 100 kW nominals d’inversor a partir d’ara computarà com a projecte fins a 100 kW, quan abans havíem de reduir la mida a 100 kW de panells solars.
Noves modalitats d’autoconsum
El Reial decret distingeix entre les modalitats d’autoconsum següents:
Subministrament amb autoconsum sense excedents
Seran aquelles instal·lacions d’autoconsum que compten amb un mecanisme anti-abocament homologat que eviti enviar excedents de producció a la xarxa de distribució:
Aquesta modalitat té dues virtuts fonamentals, d’una banda la simplicitat per legalitzar la instal·lació, no cal demanar permisos de connexió i accés a l’empresa de distribució elèctrica; i d’altra banda no hi ha activitat econòmica (només hi ha subjecte consumidor).
Però també té un inconvenient significatiu; i és que no es poden valoritzar els excedents de producció que es produeixin en moments de baix consum i alta producció; o dit d’una altra manera estem llençant a les escombraries kWh generats i que per tant hem pagat per endavant quan hem realitzat la inversió.
La meva opinió personal, i segur que hi haurà qui no la comparteixi (per exemple els fabricants d’equips anti-abocament) és que tret de casos en què tinguem problemes per aconseguir el permís de connexió de l’empresa distribuïdora, no veig sentit a aquesta modalitat.
Subministrament d’autoconsum amb excedents
En aquest cas els excedents de producció s’envien a la xarxa de distribució, i hi haurà dos subjectes legals que seran el consumidor i el productor.
El principal avantatge d’aquesta modalitat és que contràriament al cas anterior, podrem valoritzar els excedents de producció augmentant la rendibilitat de la inversió i escurçant el payback. En funció del camí que vulguem prendre per valoritzar els excedents tindrem dues submodalitats d’autoconsum:
Autoconsum amb excedents acollida a compensació
A aquest tipus d’autoconsum es podran acollir les instal·lacions fins a 100 kW en què el titular de la instal·lació de generació i el consumidor siguin la mateixa persona física o jurídica, i permetrà compensar/valoritzar parcialment els kWh excedentaris.
Amb quin valor es compensaran? Doncs bàsicament al preu del mercat majorista de producció… cada mes el comercialitzador amb què tinguem el contracte de subministrament elèctric compensarà dins de la factura de consums els kWh excedentaris del mes anterior segons el cost horari de generació del moment en què van ser produïts .
Això serà així per a tots aquells que tinguin contracte de subministrament amb un comercialitzador d’últim recurs, per al cas que el contracte de subministrament sigui amb un comercialitzador tradicional, aquest últim podrà valoritzar els kWh com vulgui, encara que si els valoritza per sobre del preu de mercat, el diferencial anirà a càrrec seu, per la qual cosa imagino que al final en tots els casos la valorització serà a preu de mercat.
Per tant, és important destacar que no estem parlant de balanç net, ja que no es compensarà el 100% del valor de cada kWh excedentari.
Fixeu-vos que cada kWh autoconsumit es valoritza a preu de mercat minorista que correspon al cost de generació + peatges + impostos; i en canvi cada kWh excedentari es valoritza només a preu de mercat majorista, és a dir, el preu horari de generació.
Autoconsum amb excedents no acollida a compensació
El subjecte productor pot vendre a mercat els excedents de producció generats. Per tant, la valorització dels kWh generats en ambdós casos serà la mateixa, o sigui el cost horari de generació.
Encara que sota el meu punt de vista, la primera modalitat de compensació simplificada és molt més avantatjosa que la de venda d’excedents pel fet que segons l’article 14, punt 4, l’energia excedentària no computa com a energia incorporada al sistema i per tant n’està exempta del peatge de generació, conseqüentment també s’entén que tampoc no correspondrà pagar l’impost del 7% sobre la generació incorporada al sistema, ni tampoc l’IVA per l’energia venuda.
S’obre la veda a les instal·lacions d’autoconsum remotes.
Com a novetat, aquest Reial decret també classifica les instal·lacions d’autoconsum en funció del punt al qual es connecta la instal·lació de generació.
Tipus d’instal·lacions
Distingirem doncs entre dos tipus d’instal·lacions d’autoconsum:
Les que es connecten a la xarxa interior del consumidor/s associat/s (com fins ara fèiem) i que s’anomenen instal·lacions properes de xarxa interior.
Les que es no es connecten directament a la xarxa interior del consumidor/s associat/s, i que s’anomenen instal·lacions properes a través de la xarxa.
En aquest darrer cas tindrem:
Instal·lacions connectades a qualsevol de les xarxes de baixa tensió derivades d’un mateix centre de transformació.
Instal·lacions connectades en baixa tensió a una distància màxima de 500 metres.
Instal·lacions connectades en una mateixa referència castastral.
Aquest punt és una de les novetats principals del Reial decret, ja que ens obre la porta a les instal·lacions d’autoconsum remotes individuals o col·lectives. Imagineu per exemple el cas d’un poliesportiu municipal, sobre el qual es munta una instal·lació d’autoconsum solar de la qual es podran alimentar el conjunt de veïns que visquin a una distància inferior a 500 metres.
Les instal·lacions remotes han de satisfer segons s’indica a l’article 17, punt 5, una quantia per portar l’energia des del punt de generació fins al consumidor associat i utilitzar-ne la xarxa de distribució. Aquesta quantia serà establerta per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència.
He vist alguna queixa, que es podria haver augmentat la distància pensant en polígons industrials, i si bé és cert, no ho és menys que si m’expliques aquesta possibilitat fa 6 mesos m’hauria trobat un cant a les dents. o no és cert?
S’aprova l’autoconsum col·lectiu
El nou reial decret i tal com ja he avançat una mica al punt anterior, obre la porta a les instal·lacions d’autoconsum compartides entre diferents consumidors.
Així doncs, es diu que un consumidor participa en una instal·lació d’autoconsum col·lectiu quan pertany a un grup de diversos consumidors que s’alimenten de forma acordada, d’energia elèctrica provinent d’instal·lacions de producció properes a les de consum i associades a aquests.
Podran existir instal·lacions d’autoconsum col·lectiu connectades a la xarxa interior o instal·lacions d’autoconsum col·lectiu remotes connectades a la xarxa de distribució (tècnicament properes a través de la xarxa) com seria el cas del poliesportiu que comentava anteriorment.
El repartiment de l’energia produïda en una instal·lació d’autoconsum col·lectiu serà el que s’acordi mitjançant document signat per tots els integrants de la instal·lació col·lectiva i sempre respondrà a un coeficient fix que pot ser en funció de l’aportació econòmica de cada participant, de la potència contractada, o de qualsevol altre criteri predefinit i constant.
En cas de no presentar cap acord, l‟empresa distribuïdora distribuirà les produccions en funció de la potència màxima contractada per cada usuari.
Aquest és un altre punt que és millorable segons ja expressi al meu anterior Imaginant un autoconsum compartit eficient i intel·ligent; en tot cas reitero que avui és dia per mirar endavant i celebrar que el simple fet d’aprovar l’autoconsum col·lectiu ja és una fita autèntica.
Se simplifica el concepte dels serveis auxiliars de generació
Tal com explicava al meu anterior article, el tema dels serveis auxiliars de generació és una autèntica babada quan estem parlant d’instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum; ja que aquests serveis auxiliars fan referència al consum de l’inversor fotovoltaic en els moments de no producció solar i aquest té un consum més que mínim.
Fins ara era obligat fer un contracte de subministrament per a aquests serveis auxiliars per a les instal·lacions de més de 100 kW o quan el titular de la instal·lació de generació i de consum no era el mateix. L’obligació de realitzar aquest contracte de serveis auxiliars obligava a instal·lar un conjunt de mesura homologat a la sortida de l’inversor solar perquè l’empresa elèctrica pogués facturar aquests serveis auxiliars… una autèntica burrada perquè suposava un sobrecost significatiu per facturar només uns quants watts. No oblideu que el consum d’un inversor solar és de només 1 W en hores nocturnes, o dit altrament si considerem 14 hores nocturnes, han de passar 71 dies perquè aquest comptador registri un consum d’1 kWh.
Doncs bé, aquest Reial decret simplifica molt el tema dels serveis auxiliars ja que considera considerable menyspreables els serveis auxiliars de producció per a instal·lacions fins a 100 kW connectades a la xarxa interior del consumidor associat i sempre que el consum d’aquests serveis auxiliars sigui inferior a 1% de l’energia generada per la instal·lació de producció (o sigui sempre).
Per tant, en aquells casos que els titulars de la instal·lació de generació i consum no són el mateix però la instal·lació és de fins a 100 kW connectada a xarxa interior, ja no caldrà fer el contracte de serveis auxiliars.
Però la bona notícia no es queda aquí, ja que per al cas que els serveis auxiliars de producció no es puguin considerar menyspreables, a l’article 8 s’indica que es podrà formalitzar únic contracte d’accés per als serveis auxiliars de producció i per al consum associat sempre que el consumidor i el titular de la instal·lació de generació sigui el mateix ia més la instal·lació de generació està connectada a la xarxa interior del consumidor.
La conseqüència de tot això és que en cas que puguem formalitzar un únic contracte d’accés i per tant un únic contracte de subministrament per a consum i serveis auxiliars de producció, ens estalviarem instal·lar aquest conjunt de mesura homologat a la sortida de l’inversor/s per mesurar el seu consum ( vindria a ser el mateix comptador de generació que anteriorment estàvem obligats a instal·lar però mesurant en sentit contrari), i per tant evitem un sobrecost molt significatiu i absurd.
Per resumir, en quins casos cal formalitzar un contracte d’accés per a serveis auxiliars de producció? ( i conseqüentment instal·lar un conjunt de mesura homologat?
1- En cas d’instal·lacions d’autoconsum properes a través de la xarxa (connectades a la xarxa distribució) com podria ser el cas del poliesportiu plantejat anteriorment.
2- Instal·lacions connectades en xarxa interior de més de 100 kW i en què el titular de la instal·lació de producció diferent del consumidor.
Fins aquí el meu resum sobre el nou reial decret d’autoconsum, segur que algun de vosaltres considerareu que potser hi ha altres aspectes destacables o que se m’han escapat; m’encantarà si ho podeu compartir amb nosaltres i ho comentem entre tots.
Igualment, és possible que algun de vosaltres tingui alguna altra interpretació d’algun dels punts que he comentat, segur que a mesura que vagin passant els dies anirem descobrint detalls ocults a la normativa.
En tot cas, m’encantarà poder comentar i discutir amb tots vosaltres les diferents visions i interpretacions del reial decret.
Felicitats a tots!!